Explica Pablo Montaner que aquest curs 2020-21 ha estat un aprenentatge continu. Montaner té 39 anys. Fa sis anys que va començar a exercir al CEIP Blasco Ibáñez, a Museros, al cor de l'Horta Nord, un centre amb 507 alumnes. D'entre totes les situacions i anècdotes que, diu, li han marcat aquest curs hi ha una que va viure amb una alumna allà per principi de curs. "Se'm va acostar i em va dir: "Pablo, i per què en lloc d'estar fent deures quan estem a classe tots junts, no aprofitem aquest temps per a jugar, i quan estem a casa sense les amigues ja fem els deures?". Les ganes dels xiquets i les xiquetes d'estar junts i retrobar-se eren immenses", explica Montaner, que arrossega quinze anys d'experiència a l'esquena.
L'anècdota simbolitza l'anormalitat del curs escolar que ara acaba. Avui tancaran les portes els centres de Catalunya i les Balears i demà ho faran els del País Valencià. La notícia és, en primer lloc, que el curs ha acabat. O cosa que és el mateix: que el curs s'ha pogut desenvolupar. Perquè l'estiu passat ningú no ho veia clar, per més que les autoritats educatives insistien en la lletania de "les aules segures". Perquè si bé en el cas de Catalunya es va viure una obertura parcial i gairebé simbòlica durant el juny, la reobertura de les aules al setembre era un experiment insòlit enmig d'una pandèmia protagonitzada per un virus sobre el qual encara es desconeixien moltes coses. Moltes veus auguraven que a l'octubre els infants tornarien a estar a casa, que el retorn als centres escolars seria, en definitiva, un Harmagedon sanitari, que la covid trobaria en les aules un brou de cultiu immillorable. Els experts epidemiòlegs no s'atrevien a fer vaticinis. I les famílies, després de mesos amb els plançons a casa, se'n feien creus.
La realitat, tanmateix, especialment en els centres d'infantil i primària, ha estat tota una altra. D'aules confinades hi ha hagut, clar. Com també de casos positius i de brots. Però en molta menor mesura del que molts havien augurat. La baixa transmissibilitat del virus entre els infants, l'estricte seguiment de les mesures profilàctiques per part de l'alumnat, i el sobre esforç de professorat i, molt especialment, els equips directius ha permès finalitzar el curs 2020-21 amb un notable que voreja l'excel·lent.
Aquesta última setmana de classe, a Catalunya, hi havia 246 centre educatius confinats. Pot semblar molts, però són el 0,34% del total. 9.116 docents, al llarg de tot el curs havien donat positiu. En el cas del País Valencià, aquesta darrera setmana només el 0,1% de les aules estaven confinades. El 99,1% dels centres van tancar la setmana sense cap aula confinada. La xifra és testimonial en comparació als registres de la tercera onada. A finals del mes de gener, el 26,7% de tots els centres educatius -infantil, primària, secundària, batxillerat, FP i educació especial -, tingueren almenys una classe amb positius registrats. Fou un moment crític a les aules valencianes i de molt de neguit especialment entre el professorat. Els sindicats valencians fins i tot reclamaren que es seguiren els passos de Catalunya i es retardara l'inici de les classes després de les vacances de Nadal. EL TEMPS ha preguntat quatre mestres d'infantil i primària les seues sensacions durant el curs. Tothom coincideix en una cosa: que el curs ha anat molt més bé del que esperaven al mes de setembre i que les criatures han tingut un comportament exemplar.
-- ESTHER ZARRÍAS, CEIP Rosa dels Vents, Colònia de Sant Pere (Mallorca)
Esther Zarrías sap bé la feinada que els equips directius han hagut de fer per tal d'afrontar aquest curs. Ella és directora del CEIP Rosa dels Vents de Mallorca des de 2015, que es defineix com una "escola viva i activa" on es fomenta "el respecte pels ritmes d'aprenentatge dels infants a les diferents etapes de desenvolupament". "El juliol va ser insofrible, amb canvis de protocols cada dos per tres que ens obligaven a desfer la feina que ja havíem fet. I encara al setembre hi hagué nous canvis", rememora. Ara dos metres de distància, ara un i mig, ara corredors segurs, ara neteja de tots i cadascun dels utensilis que els xiquets es pogueren intercanviar. "Era una bogeria", diu aquesta docent.
El seu centre havia treballat fins aleshores amb espais de lliure circulació, per projectes, a través de tallers. Es fomentava l'intercanvi entre tots els nivells educatius. Aquestes metodologies les van haver d'abandonar parcialment, obligats per les circumstàncies epidemiològiques.
En tot cas, com que el centre només té 85 alumnes, l'equip directiu va decidir dividir-los en tres grups bombolla. "S'ha perdut el contacte entre els xiquets de 3 i dotze anys, la qual cosa és una llàstima. A canvi d'això, però, s'han establert uns llaços molt forts dins la mateixa bombolla, han fet molta pinya, i això ha estat positiu", valora Zarrías, qui no s'està de lamentar el que a parer seu és un enfocament de les mesures des d'una perspectiva estrictament adult-cèntrica. "Crec que ha predominat una visió molt restrictiva; no s'ha tingut prou en compte les seues necessitats emocionals. Trobo que els infants han estat els grans oblidats d'aquesta pandèmia", explica. En tot cas, quan se li pregunta per l'avaluació d'aquest insòlit 2020-21, diu, amb un mig somriure: "No sé si l'hem aprovat, però el que sí és segur és que l'hem superat. I això ja és molt!".
--PABLO MONTANER, CEIP Blasco Ibáñez, Museros (Horta Nord)
"Afrontava el nou curs amb por i preparat per al pitjor", admet Pablo Montaner, del CEIP Blasco Ibánez, de Museros. El seu és un centre gran, gegantí, amb 507 alumnes d'entre 3 i 12 anys, que fins al curs passat tenia entre dues i tres classes per curs. Com ha passat en molts altres centres d'arreu del territori, la reducció de ràtios i la distància de seguretat els va obligar a habilitar espais que, com ara la biblioteca o l'aula d'informàtica, no estaven adreçats, en principi, a acollir alumnat. Ell, que és tutor de quart de primària, ha passat de tenir 26 alumnes a tenir-ne 18, una circumstància que, assegura, "ha millorat l'atenció que puc prestar a l'alumnat". "La millora en el rendiment dels alumnes, l'augment de les notes, la davallada dels suspensos, l'aplicació dels plans d'inclusió que tot i les dificultats en els recolzaments ha funcionat com mai són resultat d'aquesta disminució en el nombre d'alumnes", explica Montaner, qui considera que seria positiu que Conselleria d'Educació mantinguera la reducció de ràtio una volta superada la pandèmia.
Les primeres setmanes de curs, explica, les va destinar a fomentar la cohesió en el grup, ja que el curs anterior s'havia interromput bruscament i alguns del grup no es coneixien entre ells. "Em preocupava la qüestió dels continguts, de si el confinament i l'estiu no els hauria desconnectat molt. Però el que de veritat em preocupava era la qüestió emocional", explica aquest mestre que també exerceix de president d'Escola Valenciana a l'Horta Nord.
De recursos i professorat de suport, diu, no ha faltat al CEIP Blasco Ibáñez, per bé que sí troba a faltar que la rapidesa a l'hora de fer les substitucions de professorat malalt no tingués en compte el Pla Lingüístic del Centre. "S'ha estat àgil per part de Conselleria a l'hora de cobrir les baixes. Tanmateix, ens hem trobat que alguns dels docents que han estat adjudicataris no tenien les competències lingüístiques que esqueien, ja que el nostre Pla Lingüístic establia que el 65% de les matèries fos impartit en valencià", lamenta.
Siga com siga, el curs pandèmic, assegura, ha estat complicat, però no li deixa un regust amarg. Ans al contrari: "Llevat dels primers anys, quan estava començant, diria que aquest és l'any que més he après i en què més recursos hem buscat per treballar d'una forma diferent. Moltes voltes, crec, ens preocupem massa pel currículum i poc pel benestar i la salut mental de l'alumnat, que hauria de ser prioritari".
--DAVID ALTIMIR, CEIP les Pinediques, Taradell (Osona)
Del curs 2020-21, David Altimir destaca dos aspectes principalment: d'una banda, "la capacitat d'adaptació i resiliència de l'alumnat"; de l'altra, el convenciment que "l'escola com a espai comunitari i les relacions entre els infants són importantíssimes". Altimir és mestre d'infantil al CEIP les Pinediques, a més d'una persona molt coneguda entre els moviments de renovació pedagògica a Catalunya.
El seu centre, com tota la resta, va haver d'adaptar-se als protocols sanitaris que dictaven els departaments de Salut i Ensenyament. Acostumats com estaven a compartir espais i fomentar la interrelació entre criatures de diferents edats, van optar per fer grups bombolla on coincidien plançons d'edats diferents, una elecció que, a parer seu, "ha facilitat el procés de familiarització als més menuts. Les dinàmiques han estat molt riques". "En la nostra escola vam arribar al mes de setembre amb moltes ganes de recuperar el contacte amb els nois i noies. Les nostres ganes contrastaven amb els missatges alarmistes que a voltes s'esbombaven, fins i tot des dels mateixos sindicats", comenta.
La covid, explica, ha modificat temporalment les formes de fer de l'escola, però també ha servit per "valorar l'espai més proper. Estàvem molt tancats cap a dins. La pandèmia ens ha invitat a fer sortides, i això ha estat molt positiu tant des del punt de vista pedagògic com a escala de la salut". També, diu, hauria de ser una invitació perquè els responsables públics reflexionaren a propòsit de les edificacions escolars. "Els centres, tal com estan dissenyats se'ns queden menuts -exposa-. Fixe'm-nos en com eren les escoles que es van dissenyar després de la grip espanyola, que es van concebre amb criteris higienistes. Hauríem de recuperar aquell esperit".
De cara al curs vinent, Altimir té clar que s'hauran d'atendre les recomanacions de Salut, però, en tot cas, fa una crida a no tenir un excés de cel, una volta que ha quedat demostrar la baixa transmissibilitat del virus entre els infants, alhora que hi ha alts índexs de vacunació entre la població adulta. "Entenc que les administracions s'han de protegir i vetlen per la nostra salut, però també hem de mirar pel benestar emocional de les criatures", alerta.
--MONTSE SORRIBES, CRA Celumbres, Cinctorres (Els Ports)
Com en el cas de Zarrías, Montse Sorribes sap bé fins a quin punt els equips directius han hagut d'arremangar-se per afrontar el curs que ara termina. El seu és un centre rural agrupat (CRA) anomenat Celumbres, amb tres aularis distribuïts en tres municipis a la comarca dels Ports: Cinctorres, Portell i Castellfort. El més nombrós és el del primer dels pobles, amb 37 alumnes d'entre 3 i 12 alumnes. "Al juliol, des de Conselleria, ens va arribar l'ordre que havíem de fer grups bombolla. Sabíem, però, que en acabar l'escola, els xiquets jugarien tots junts al carrer. Començarem dissenyant tres grups bombolla, però en van acabar sent dos", relata.
El primer dia d'escola, tanmateix, Sorribes i el seu equip prengueren consciència de fins a quin punt les bombolles, en les àrees rurals, eren volubles. "A la porta de l'escola havíem dibuixat ratlles perquè els xiquets i xiquetes mantingueren la distància de seguretat en la fila. Arribaren, deixaren la motxilla on hi havia pintada la ratlla i es posaren tots junts a un racó a jugar. Va ser un bany de realitat", explica amb mig somriure. En tot cas, explica, l'inspector va tenir la flexibilitat necessària per adaptar la normativa a la realitat rural, molt allunyada de la urbana. "Entenc que calgue fer una normativa per tothom, però calia aplicar-li una certa perspectiva rural, perquè el que funciona a la ciutat, no funciona als pobles", exposa. La qüestió de la ventilació de les aules en un poble que frega els zero graus a l'hivern és tota una altra qüestió.
I si bé les restriccions per la pandèmia ha entorpit parcialment la metodologia emprada al CRA Celumbres, basada en els projectes i aprenentatges actius, Sorribes considera que la pandèmia també ha deixat coses bones. "Hem pres encara més consciència que l'entorn és un recurs fantàstic: hem fet lectures al camp, hem anat als basis, al jardí botànic, hem fet bicicleta, senderisme... S'ha fet visible que no només s'aprèn a l'escola".
D'ensurts, en aquests nou mesos només n'han tingut un, quan una família amb tres xiquets al centre, van donar positiu i es va haver de posar en quarantena totes les aules. "De cap de les maneres no hauria imaginat que les coses anirien tan bé. Ho veia molt negre tot. Però l'actitud i la predisposició dels mestres, les famílies i el mateix ajuntament ho han fet possible -explica-. Espero que tot el que ha passat servisca per valorar encara més la importància de l'escola dins la societat". I si cal posar nota al curs, ara que ja s'acaba? "Ho tinc claríssim: un excel·lent!".