Les universitats naixen vinculades a les ciutats que en moltíssimes ocasions els donen el nom, però el contacte amb la resta del territori, tot i que ens els seus estatuts es defensa el compromís amb la ruralitat, ja és una altra història. Aquest és el punt de partida d’una recerca finançada per l’IVIFA (l’Institut Valencià d’Investigació i Formació Agroambiental) i realitzada en col·laboració amb les universitats valencianes Jaume I, la Politècnica de València i la Universitat de València, que demostra que, malgrat alguns esforços, el món acadèmic -com l’administració- viu lluny del món rural. Una conclusió que es converteix a l’hora en un toc d’atenció i una crítica i autocrítica que obre portes a futures solucions.
A l’acte de presentació dels resultats, que s’ha celebrat aquest dilluns, a la UJI, a Castelló de la Plana, hi eren presents alts representants del món acadèmic i polític, com: el Director General de Desenvolupament Rural, David Torres; la delegada Territorial de Castelló de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Begoña Bellés; el Vicerector d’investigació de la UJI, Jesús Lancis; i la Vicerectora d’investigació de la UPV, Belén Picó. A més del professorat membre de l’equip investigador, el director de l’IVIFA, Joan Ramon Peris; i alguns dels representants del món rural, persones participants de la recerca.
Significativament, tots, unànimement, polítics i acadèmics, han expressat la necessitat de mirar cap a la ruralitat des de la mateixa ruralitat per a resoldre els reptes de futur del nostre territori.
Si la investigació universitària és clau per al desenvolupament de les polítiques territorials, també ho hauria de ser per al món rural que des de fa una anys està reclamant més atenció davant del fenomen de la despoblació, entre d’altres problemàtiques greus. Segons ha explicat aques dilluns l’equip investigador, “la utilització de criteris homogenis de caràcter qualitatiu (ràtios, nivells mínims...) penalitza el medi rural i cal entendre les seues necessitats específiques en l’aplicació de polítiques i prestació de serveis públics”. Però, les conclusions de l’estudi apunten que l’acadèmia investiga molt poc el món rural i quan investiga, ho fa “des de fora del món rural i treballa els temes que creu ser més ‘rentables’ acadèmicament sense que això coincideix amb les necessitats de la ruralitat”. Una desconnexió que crea una “cultura de la frustració” en el món rural.
La recerca presentada hui, titulada: “Quina investigació necessita el desenvolupament rural. Les ciències socials orientades a la solució de problemes”, també ha trobat vies per a solucionar-ho. El món rural demana que la investigació sobre la ruralitat és faça “amb un contacte molt més permanent i estable entre els investigadors i els actors rurals, lluny de les lògica de projectes puntuals, i des de enfocaments participatius”. Així, “es podria respondre a la frustració que genera un enfocament ‘extractivista’ de la investigació, que no arriba a retornat els seus resultats als actors que han contribuït a la seua generació”.
Una altra conclusió positiva de l’estudi, és que “la investigació universitària podria aportar enfocaments absents en el dia a dia de les activitats de les entitats públiques i privades. Sobretot, des d’un enfocament transversal del que manca l’administració”. Però, a més, “els científics compten amb una atenció per part de l’administració autonòmica que no tenen els interlocutors rurals -ni tant sols els ajuntaments-, cosa que els converteix en un aliat important pel món rural i les seues demandes a les administracions.”
La recerca s’ha fet tot seguint les tendències internacionals en polítiques territorials, tal com són el rural proofing i el rural lens, on la mirada des del territori juga un rol clau en el desenvolupament de línies estratègiques de recerca i d’acció. El taller es va dissenyar amb 5 grups responent a: acció forestal, agricultura interior, nous models de negoci, serveis públics, i governança i participació. A l’equip investigador hi havia els professors, de diverses disciplines, Dionisio Ortiz (UPV), Xavier Ginés (UJI), Vicent A. Querol (UJI), David Gil (UV), i els emèrits Artur Aparici (UJI), i Eliadio Arnalte (UPV).