Els turistes britànics havien d’arribar a Balears a partir del 17 de maig. Així ho esperaven el Govern i les patronals de les Illes. Però no ho faran abans del 19 juliol, com a molt prest. Les previsions de tenir un juny a ple rendiment s’han estavellat davant el manteniment de les restriccions per part del Govern de Boris Johnson. La negativa a eliminar-les ha trastocat tots els plans i posa en risc una part important de la recuperació turística balear. L’estiu no serà tan esplendorós com s’esperava que fos.
Mallorca, on el turisme alemany és molt més nombrós que el que arriba del Regne Unit, aguanta bé gràcies a una creixent afluència de germànics. Alhora l’illa es promociona força en aquell país perquè n’arribin encara molt més, per així compensar la caiguda dels britànics. Ho passen pitjor a Eivissa i Menorca, on els hotelers qualifiquen de “drama” que l’executiu de Londres no hagi donat el vistiplau perquè els seus ciutadans puguin visitar les Illes —poden viatjar, però amb l’obligació de quarantena en tornar, cosa que fa impossible mantenir importants fluxos turístics— i mantingui les restriccions almenys fins a la segons meitat de juliol, si és que no les allarga més enllà, tal com temen els hotelers illencs que passarà.
Així i tot, els dos economistes consultats per aquest setmanari, que són molt bons coneixedors de la situació turística, pensen que la temporada alta serà relativament bona i que, si no empitjora la situació epidemiològica, acabarà amb una recuperació del 50% de l’activitat en relació amb la de 2019.
Sense britànics
Segons les dades oficials que maneja el Govern balear i les de l’Enquesta de despesa turística, fa dos anys arribaren a les Illes 16,45 milions de turistes, que deixaren una despesa de 16.500 milions d’euros, la xifra més alta de tota la història. Respecte a l’ocupació laboral a l’hoteleria, també es varen batre rècords: 105.533 llocs de feina, als quals s’hauria d’afegir uns 50.000 més en altres sectors turístics. Del total de turistes, 13,7 milions foren internacionals i 2,7 interns de l’Estat. Els principals mercats, com sempre, varen ser l’alemany i el britànic. Amb comportaments diferents. Així, mentre que el nombre de germànics, 4,54 milions, disminuí amb relació a 2018 en un 2,5%, els que arribaren des del Regne Unit augmentaren un 1,46%, fins els 3,74 milions. En aquestes dades es veu la raó de la preocupació que ha aixecat la decisió de Johnson de mantenir les restriccions i, també, el perquè ara les autoritats illenques es concentren a intentar reactivar encara més el turisme alemany, així com obrir nous mercats: si les Illes perdessin la major part dels 3,74 milions de britànics de 2019, la temporada alta podria naufragar i arrossegar el saldo turístic de tot l’any.
La preocupació creix. Es tem que l’executiu de Londres mantingui algun tipus de restricció durant tot l’estiu i que faci difícil, per no dir impossible, que importants fluxos de turistes d’aquell estat arribin a les Illes durant la temporada alta. Ho reconeixia la setmana passada la vicepresidenta de la Federació Hotelera, Maria José Aguiló, i avançava el que creu que és la raó de fons: “La decisió obeeix més a interessos geopolítics que a raons sanitàries”. A què es referia? Doncs a la possibilitat que el primer ministre Johnson aposti novament, com va fer l’any passat, per impulsar el turisme interior britànic i posar totes les traves possibles als viatges cap a l’exterior. Amb la voluntat doble de, per una banda, impulsar així una important via de negoci turístic intern i, per una altra, satisfer políticament els defensors del trencament amb la Unió Europea (UE), com a forma de demostrar que el Brèxit ha estat bo per al Regne Unit i que si a hores d’ara seguís a la UE no tindria tant de marge de maniobra i, per tant, la situació seria pitjor.
Aquesta idea dels “interessos geopolítics”, que deia Aguiló, s’està estenent entre l’empresariat illenc. Per això es tem que es perllonguin les restriccions per viatjar a l’arxipèlag i que es redueixi molt la xifra de turistes que arribi finalment enguany des de la Gran Bretanya, cosa que podria ser terrible per a molts d’establiments hotelers. No debades, els britànics representaren fa dos anys el 24% dels total de turistes arribats a les Illes. Com s’ha dit, afectaria sobretot Eivissa i Menorca. No tant Mallorca, on predominen els germànics. La responsable hotelera citada deia que “no per esperada és menys perjudicial”, la decisió presa pel Govern britànic. “Ho esperàvem”, explicà, perquè ja feia dies que els mitjans de comunicació del Regne Unit valoraven aquesta possibilitat com a “probable”. I, de fet, la Federació alertà fa quinze dies que podria passar. Segons Aguiló, “la decisió (de Londres) complica molt la temporada (alta) turística a Balears” i fa que “prou establiments que tenien previst obrir no ho facin finalment” o, almenys, retardin l’obertura fins que arribin els turistes britànics, si és que arriben en quantitats importants.
Aquest setmanari ha pogut constatar que alguns hotels que ja havien contractat serveis externs per obrir de forma immediata els han anul·lat perquè no obriran de moment. Així ha passat a Eivissa i, també, a alguna zona turística mallorquina on la presència de britànics és tradicionalment força important, com és el cas —entre d’altres— d’Alcúdia i diversos indrets de Calvià com són Santa Ponça i l’arxifamós Magaluf, paradís del turisme jove d’excessos arribat des del Regne Unit.
I ara? Doncs “ara cal buscar altres mercats”, digué Aguiló. “No queda més remei que intensificar la captació de demanda en d’altres mercats”, perquè “resulta summament difícil resistir amb un sol mercat que estiri”, en referència a l’alemany. Així i tot les autoritats mallorquines —del Consell de Mallorca, que té la competència en promoció turística de l’illa— han posat fil a l’agulla i la setmana passada se n’anaren a Alemanya per fer una sèrie de visites amb l’objectiu de vendre la imatge de destinació segura, amb uns índexs epidemiològics molt baixos. La presidenta del Consell, Catalina Cladera, declarà a Frankfurt, dimarts de la setmana passada, davant de professionals i periodistes especialitzats, que “som una destinació segura, sostenible, innovadora i de qualitat que, a pesar de la pandèmia, no ha perdut cap dels seus atractius”. La promoció sembla que funcionà prou bé. Segons digué Cladera, després de reunir-se amb majoristes que organitzen viatges cap a l’illa, “el ritme de reserves està creixent” i l’arribada de turistes germànics a Mallorca “podria ser semblant als nivells de 2019”. A més, tot indica que la temporada s’allargarà fins ben entrada la tardor.
En efecte, són sobretot els alemanys els que estan permetent la progressiva reobertura d’hotels. A pesar que encara no hi ha dades oficials, es coneix que durant el juny s’ha anat obrint fins al 50% de la planta. Respecte a l’ocupació és massa prest per saber alguna cosa, però d’una observació directa —a Mallorca— sembla que funciona prou bé l’oferta de luxe, també la dels petits hotels —els anomenats “boutique”— , en especial els de Palma —a la capital ja estan oberts la immensa majoria dels establiments—, que es va incrementant més a poc a poc la presència de clients en els establiments de la tradicional oferta familiar de platja i que pateixen força les zones on el turisme britànic sol ser més important, com les ja citades d’Alcúdia i les de Calvià de Mallorca, a més d’Eivissa i Menorca.
El futur
A pesar del cop que ha suposat el manteniment del vet de fet als viatges turístics per part del Govern de Johnson, els dos economistes consultats, que coneixen prou bé la realitat del sector a les Illes, consideren que la temporada alta es podrà tancar amb un nivell d’activitat al voltant del 50% del que va ser la del 2019, abans de la pandèmia. Però tots dos pensen més enllà i adverteixen que calen canvis immediats per fer més forta la posició turística balear.
El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears i director tècnic de la Fundació Impulsa —plataforma de “coneixement estratègic i interacció regional que fa feina per facilitar la presa de decisió dels agents econòmics i socials i la configuració d’una agenda de transformació productiva”, segons la pròpia definició—, Antoni Riera, creu que “si la situació sanitària, quant a la incidència de la pandèmia, segueix essent com és avui (el dilluns de la setmana passada), molt baixa, és previsible que estiguem al voltant del 50%” de recuperació en relació amb l’activitat turística de 2019. Però, per a Riera, això no és el substancial: “Els actors turístics tenen moltes ganes de recuperar activitat i volum. És normal i comprensible. Després de l’any passat, quan amb relació a 2019 tota l’activitat amb prou feines arribà al 15%, s’entén que pensin en termes quantitatius. Això no és incompatible, però, amb el fet que cal revisar els fonaments. Per al futur immediat, per a l’any que ve i els següents, no s’ha de tractar tant de recuperar el volum (de 2019) com de reformular el sistema turístic. La pandèmia ha posat en evidència les mancances com mai. Les coneixíem, però ara es veuen més, les hem percebudes més”. El catedràtic posa d’exemple, entre d’altres problemes que cal solucionar de forma immediata, la necessitat de rectificar el que anomena “el dèficit d’aprofitament tecnològic” de les empreses turístiques baleàriques: “Tenen tecnologia però no s’està usant amb la màxima eficiència. Ara és el moment per començar a fer-ho”.
L’altre economista consultat, Pau Monserrat, coincideix tant en la valoració de la probable recuperació durant l’estiu —que també xifra al voltant del 50%— com en l’anàlisi de futur: “Em preocupa que quasi tothom parli, un altre pic, de quantitats de turistes a recuperar i no de la destinació turística que volen ser. Hem de ser conscients que el turisme canviarà després de la pandèmia i molta gent que abans viatjava sovint ho farà menys però serà més exigent. El que hem ofert fins ara, bàsicament sol i platja, competint amb altres destinacions iguals, no serà el que ens doni la posició més bona, la qual només la podrem assolir si oferim seguretat absoluta sanitària i jurídica, alta protecció del medi ambient i possibilitats de turismes diferents: esports, cultura, etc.”.
Tots dos, en fi, resten importància a la caiguda britànica d’enguany, a efectes estratègics. “El que ens juguem no és enguany, és l’any que ve i els següents, és el futur”, conclou Riera. Per la seva banda, Monserrat assevera que “ens equivocam quan lamentam el nombre de turistes britànics que no vendran ara, el que hauríem de pensar és en si nosaltres els volem: ens ha d’interessar obrir-nos a tot tipus de turisme, inclòs aquell que podria posar en risc la nostra bona situació sanitària? És hora que canviem el xip. Hem de pensar molt més en termes qualitatius i no tant en quantitatius”.