Pel passeig de les Vil·les de Benicàssim l’anar i tornar de gent s’ha incrementat de forma notable els darrers caps de setmana. Aquest indret és, probablement, un dels que més encant té a la zona nord del País Valencià: un reguitzell de caserius a tocar de la platja construïts a finals del segle XX i principis del XIX, cadascun amb el seu jardí, cadascun amb un estil propi. Algú ho ha arribat a catalogar com “el Biarritz valencià” i no sembla que errara en el símil. A la punta nord, hi ha l’hotel Voramar, una edificació singularíssima inserida dins l’arena, que fou una casa de banys en els seus orígens. Al sud, la torre de Sant Vicent guaita els passejants.
“Des del maig que l’ocupació és molt bona. Es nota que hi ha un desig per estar a l’aire lliure i gaudir de la platja”, explica Domingo Casany, que es copropietari de l’hotel Tramuntana, un establiment familiar de 65 habitacions situat en la part sud del passeig de les Vil·les. Les temporades normals, explica, solien estendre’s de Diumenge de Rams al Pilar. L’any passat, el tret de sortida fou al juny. Aquest any, a l’abril, tot i que fou un mes fluix. El flux turístic s’ha intensificat des del maig. “La Pasqua la vam perdre, però la inèrcia a hores d’ara és bona i tot indica que avancem cap a la normalització”, diu Casany, que ha estat secretari de l’associació d’empresaris turístics d’aquesta localitat de la Plana Alta.
Com Casany, són molts els empresaris i les empresàries del sector que miren amb optimisme el futur a la vora de la Mediterrània. I ho fan després de viure el seu particular Harmagedon. En l’anterior crisi (la Gran Depressió, en digueren), el turisme fou primer una palanca de resistència i després de creixement, junt a l’exportació i el sector agroalimentari. Els visitants estrangers no paraven de créixer; els aeroports registraven xifres rècord; els creuers abocaven cada dia una gernació de turistes als centres històrics de les grans ciutats. Les veus que advertien dels límits físics d’aquesta activitat o de les externalitats negatives generades als veïns i veïnes eren, a ulls de la indústria i dels gestors públics, uns aixafaguitarres. El 2019, a Catalunya el creixement en el nombre de turistes fou del 7,2%; al País Valencià, de l’11,2%. Era, en definitiva, la gallina dels ous d’or. Per a 2020, els pronòstics fets per CaixaBank Research preveien un increment de l’entrada de turistes de l’1,6%, cosa que havia de significar que se superaria la barrera dels 85 milions de turistes.
Una indústria en hivernació
Això fou fins que un virus de mida microscòpica posà el món potes amunt i reduí la mobilitat —clau de volta del turisme— a zero. “Mai no ens ho hauríem imaginat. La pandèmia ens ha donat una cura d’humilitat. El castell en què vivíem es va ensorrar des dels fonaments”, admet Nuria Montes, que és secretària general de la patronal hotelera Hosbec (Associació Empresarial Hotelera i Turística de la Comunitat Valenciana). La fallida de Thomas Cook, que el 2019 va deixar el sector amb l’ai al cor, sembla una broma en comparació amb l’actual hecatombe.
El 2020 ha estat l’any de la devastació. D’una banda, per la parada viscuda durant els mesos de confinament més durs en el segon trimestre de l’any. D’altra banda, perquè a aquells mesos no li seguí una recuperació de la normalitat. Després de la retirada de les restriccions més fortes sobre la mobilitat, la demanda turística no va aconseguir enlairar-se de forma significativa durant la resta de l’any. Les onades de covid-19 registrades durant el final de 2020 i principis de 2021 han estat un colp duríssim per al sector, que ha vist com mes rere mes s’ajornava la seua reactivació.
Les dades de l’INE ens ajuden a capir la magnitud d’aquest xoc sense precedents. El 2020, Catalunya va rebre 3,8 milions d’estrangers, això és un 80% menys que l’any precedent. Al País Valencià el descens fou del 73,2%, en quedar-se amb només 2,5 milions de visitants forans. La mitjana estatal fou del 77%. Així les coses, la despesa efectuada pels turistes internacionals en el conjunt de l’any es va afonar fins als 20.000 milions d’euros, cosa que representa un 79% menys que el 2019, any en què la xifra se situà en els 92.000 milions d’euros. Fins i tot durant els millors mesos turístics després de l’inici de la pandèmia, és a dir juliol i agost, les caigudes de la despesa turística internacional es van mantenir en el 80% interanual.
Els establiments hotelers i extrahotelers són els més damnificats a la llum de les enquestes. El total de pernoctacions turístiques en allotjaments hotelers i extrahotelers va caure un 69% anual. La taxa d’ocupació hotelera es va mantenir molt reduïda durant el conjunt de l’any, amb una mitjana anual del 26%. Fet i fet va provocar que els ingressos per habitació caigueren un 68% anual. Les grans cadenes i les destinacions més massificades han estat les més perjudicades per aquesta situació. “Hem deixat darrere els 15 mesos més difícils de la nostra història empresarial”, reconeixia la setmana passada Toni Mayor, president d’Hosbec durant l’assemblea general celebrada a Benidorm. Aquesta organització calcula que les pèrdues de facturació del sector valencià superen el 80% de mitjana. A hores d’ara, entre un 30% i un 40% del total de la planta hotelera roman tancada per falta de clientela.
A la Costa Daurada, només durant el primer semestre de l’any, la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme va quantificar en 4.500 els milions d’euros que van deixar-se d’ingressar. Altres zones, com la Costa Brava, també van patir aquesta hivernació voluntària. “Les pèrdues econòmiques a la Costa Brava durant el 2020 van ser importants, atès que els establiments van estar força temps tancats —explica Judit Lloberol, que és gerent de la cooperativa Costa Brava Centre—. Tot i així cal dir que la nostra zona no es va veure tan perjudicada com altres del país, ja que els mesos que ens van permetre obrir es va arribar a bones ocupacions en allotjaments (juliol i agost gairebé al 80%) i l'afluència als restaurants va ser de gairebé del 100%. Els preus en els allotjaments es van mantenir i el tiquet mitjà als restaurants va pujar. No cal oblidar. Però. que no es va poder facturar durant mesos i que la facturació dels mesos d'activitat no va compensar les pèrdues”.
Bitllet a la incertesa
En tot cas, en el que coincideixen els empresaris del sector, tant a Catalunya com al País Valencià, és que l’Administració ha estat tèbia a l’hora de donar-los suport. “Hem trobat a faltar un pla de rescat específic per al sector”, es lamenta Nuria Montes, de la patronal valenciana Hosbec. L’únic paquet d’ajudes als quals han pogut accedir han sigut els 18 milions d’euros que Turisme CV —que gestiona la Secretaria Autonòmica de Turisme— va habilitar el febrer passat i que anaven adreçats a hotels, cases rurals, càmpings, agències de viatge, empreses organitzadores de festivals així com la restauració inclosa dins la línia de treball d’“Exquisit mediterrani”. “La realitat és que l’oci nocturn ha rebut a hores d’ara el triple d’ajudes que nosaltres”, lamenta Montes, la qual no s’està de recalcar les dificultats que la major part d’establiments hotelers, per les seues característiques —nombre de treballadors, facturació...—, han tingut per accedir a les línies d’ajudes per a empreses habilitades per la Generalitat.
A Catalunya la queixa s’adreça especialment al que ells consideren “manca de diàleg” amb el Departament de Salut. “La relació amb la consellera Chacón i el conseller Tremosa ha estat fluïda i positiva, però Salut ha tingut una actitud que ens ha perjudicat de forma molt severa”, es lamenta Daniel Brasé, que és vicepresident de Pimec Turisme, a més de gerent de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració o Turisme, que representa 6.500 empresaris, autònoms i micropimes de Catalunya. El sector va facturar en 2020 el 20% del que va facturar el 2019. La Generalitat preveu per a aquest any situar els índexs turístics en el 50% dels marcats ara fa dos anys. “Ens sembla que és un pronòstic massa optimista”, avisa Brasé, que no s’està de recordar que els autònoms han estat el sector més perjudicat per aquesta conjuntura tan anòmala. Calculen que un 30% dels establiments vinculats a aquesta activitat han abaixat la persiana durant aquest any i mig, i ja no la tornaran a alçar. “Molts establiments han rebut força ajuts per part de la Generalitat i dels ajuntaments, però no cobreixen les pèrdues provocades pel tancament de les activitats. També cal dir que la majoria d'ajuts van arribar tard”, exposa Judit Lloberol, de la cooperativa Costa Brava Centre, la qual assegura que ha trobat a faltar “més ajuts per part del Govern d'Espanya”.
En tot cas, en el que tothom coincideix és que aquesta crisi ha servit per revitalitzar el turisme de proximitat. De fet, la demanda domèstica, que tradicionalment representava una quarta part del total, va passar a generar el 64% de les pernoctacions després de la irrupció de la covid-19. Durant l’agost de 2020, quan les restriccions de mobilitat no eren tan elevades, la despesa dels turistes domèstics a penes va caure un 13% interanual.
L’hora de l’enlairament
Així doncs, quines són les perspectives per a la temporada alta, ara que la immunització avança a Europa i les restriccions a la mobilitat s’han alçat? Tothom qui se li demana coincideix: el sector ha començat a enlairar-se i si bé els registres estaran lluny de l’era pre-covid-19, hi ha raons per a l’optimisme. El darrer informe de CaixaBank Research estima, per exemple, que la despesa internacional serà un 27% inferior a la de 2019, és a dir, que registrarà un creixement interanual notable si es té en compte l’erràtic 2020. Pel que fa al turisme domèstic, la caiguda se situarà en el 16%. Sempre segons això, el PIB turístic es col·locarà prop d’un 40% per sota del nivell pre-covid-19, per bé que això implicaria la recuperació del 80% respecte als registres de 2020. Aquesta recuperació contribuiria al creixement de l’economia en 1,9 punts percentuals de forma directa.
“La normalització del sector no es donarà fins 2022”, afirma amb rotunditat Nuria Montes, des de Benidorm. El manteniment de les quarantenes per als turistes procedents pel Regne Unit establerta pel Govern de Boris Johnson ha estat una clatellada en aquesta àrea del País Valencià. Habitualment el 40% dels turistes de la Costa Blanca procedeixen d’aquest país. No poder comptar amb ells és un contratemps que els empresaris i les empresàries esperen superar entre finals de juliol i principis d’agost, quan previsiblement el Govern britànic revisarà les seues restriccions. El risc que altres destinacions prenguen la davantera a la Costa Blanca no preocupa especialment l’empresariat. “El Regne Unit té pràcticament tancades les fronteres. No és que no puguen vindre ací. És que tampoc poden anar a les illes gregues o a Croàcia. Quan arriben, arribaran”, resumeix, pacient, Nuria Montes.
En la part més septentrional del país, en canvi, és als turistes francesos a qui esperen amb els braços oberts. Les perspectives són bones, perquè, de fet, des de Pasqua ja arriben amb assiduïtat. En tot cas, avisa Lloberol, “és necessari que n’arribin més i també d’altres orígens: anglesos, holandesos i americans, que els últims anys anaven augmentant”. Siga com siga, avisen totes les persones consultades, els hàbits turístics s’han modificat per adaptar-se a una realitat, la pandèmica, que ha estat canviant: “Les reserves, tot i que es van animant, són molt last minute, per la qual cosa és difícil fer previsions a curt termini. La tendència ha canviat: menys dies de pernoctacions i reserva a l’últim moment. I també anul·lacions a l’últim moment”, explica la responsable de la cooperativa Costa Brava Centre. En tot cas, l’empresariat confia que l’avanç en el ritme de vacunació i l’assoliment, per tant, de la immunitat de grup, provoque un allargament de la temporada d’estiu i que, per tant, setembre i octubre marquen bons registres.
Siga com siga, les esperances estan dipositades en l’anomenat passaport covid-19, que hauria d’incentivar la mobilitat entre fronteres i, per tant, l’activitat turística. Una part de l’empresariat considera que aquest salconduit hauria d’haver-se introduït molt abans. “L’octubre passat ja vam proposar fer proves pilot en algunes àrees de Catalunya, però no ens van escoltar. Si ens hagueren fet cas, hauríem accelerat la reactivació del turisme, que és essencial per a l’economia”, es lamenta Daniel Brasé, de Pimec Turisme.
En tot cas, la pandèmia ha posat aquesta indústria davant l’espill. D’una banda, perquè s’ha demostrat la vulnerabilitat d’un sector que en l’últim segle s’havia abonat a la teoria del creixement perpetu. D’una altra banda, perquè el sorgiment de la covid-19 està íntimament lligat a l’explotació abusiva dels recursos del planeta, i això apel·la de forma directa a una activitat que, com el turisme, és intensiva en el consum d’energia i l’ocupació d’espais naturals. Pot la nova normalitat turística replicar els patrons i les inèrcies de la vella normalitat turística? No ens condueix això a un atzucac? Domingo Casany ho té clar: “El futur passa per continuar treballant en les destinacions turístiques. Passem pàgina a la massificació i apostem per augmentar la qualitat, la neteja, la bellesa i la seguretat. Això és el que ens farà més resilients”.