Les entitats catalanistes de Balears han arribat a un acord de col·laboració amb l’objectiu d’aprofitar els esforços respectius per multiplicar els resultats globals, sempre amb la intenció estratègica de promocionar més i millor la cultura i la llengua pròpia.
L’Institut Menorquí d’Estudis, l’Institut d’Estudis Eivissencs, l’Obra Cultural de Formentera, els Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear celebraren el cap de setmana del divendres 11 i dissabte 12 de juny una trobada a l’illa de Formentera per establir “sinergies i treballar conjuntament en matèria de cultura, llengua i país”, segons van informar. L’acte central de la trobada va ser una taula rodona, sota el títol ‘Avancem Junts. Per la Cultura, la Llengua i la Cohesió Social’, a càrrec dels representants de cada associació, durant la qual s’exposaren les diferents opinions sobre el què cal fer per assegurar una major penetració social de la llengua catalana a tots els indrets de cada una de les illes. Com es recordarà, les diferents enquestes que s’han publicat els últims anys han alertat, en síntesi, davant del fet que l’ús social del català està reculant. El motiu és obvi: el procés de substitució demogràfica que ha experimentat la societat de l’arxipèlag durant les últimes dècades. En efecte, la població illenca ha passat en els últims seixanta anys, és a dir des de l’inici del boom turístic, del 443.327 habitants de 1960 a 1.210.750 el 2020. Són gairebé tres vegades més del que eren sis dècades abans. D’ençà que existeix autonomia, el 1893, la demografia ha passat de 691.940 ciutadans als 1.210.750 ja referits de l’any passat, un increment del 83%. Com és bo de pensar, la immigració és la raó de l’enorme creixement. Una de les conseqüències del qual ha estat l’arraconament progressiu, en termes relatius, de la llengua pròpia. El seu us social minva, malgrat l’existència de l’autonomia que té com un dels seus objectius estatutaris l’impuls del català.
Així les coses, les principals entitats catalanistes de les Illes pensaren que calia col·laborar més intensament per pressionar les administracions públiques, en especial l’autonòmica, per intentar redreçar la situació. El fruit de la trobada a Formentera fou la 'Declaració de la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País' que contempla punts com l’exigència a les administracions perquè garanteixin que tots els residents de les Balears puguin conèixer la llengua catalana i blindar el dret d’accés a la cultura.
Pel que fa a la segona jornada de la trobada, el dissabte les associacions celebraren una reunió de feina interna amb l’objectiu de programar actes i tasques conjuntes, així com fixar un calendari d’actes que portaren a terme.
El manifest. Segons el comunicat fet públic, els organismes que formen la Xarxa per la Llengua, la Cultura i el País, que són l'Obra Cultural Balear de Formentera, l'Institut d'Estudis Eivissencs, l'Institut Menorquí d'Estudis, Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear de Mallorca, “entitats que en el seu conjunt agrupen desenes de milers de persones, constatam que avui, a les Illes Balears, és necessari garantir que totes les persones residents a les Illes Balears puguin accedir als coneixements necessaris de llengua catalana, que cal continuar incentivant el prestigi i l'ús social de la llengua catalana i que s’ha de garantir el ple exercici dels drets lingüístics de les persones que opten per usar el català”. Així mateix, el manifest reclama “garantir l'accés de tota la ciutadania a la cultura, reconèixer la cultura com a peça clau en el desenvolupament de la societat, reconèixer i revaloritzar la nostra cultura d'arrel tradicional i aprofitar tot el seu potencial integrador i apostar per la interrelació entre totes les llengües i cultures que conviuen a les Illes Balears”. A més, el document constata que és necessari també “fer de les Illes Balears una societat cohesionada”, a la qual cal “garantir l'exercici dels drets civils de tota la ciutadania” i que Balears han de “disposar d'un sistema de finançament just”. Finalment, el manifest declara “el nostre compromís de treballar conjuntament per assolir tots aquests objectius” i reclama “que les institucions públiques facin les polítiques necessàries i destinin els recursos pertinents per l'assoliment d'aquestes fites”, així com fa un crida final “a tota la ciutadania a reclamar totes aquestes necessitats i mobilitzar-se fins a fer-les possibles”.