La Noguera i el Pallars Jussà fan d’antesala de l’alta muntanya pirinenca. Una realitat que oscil·la entre la planúria excessiva, terrossa i sorrenca, i la muntanya abrupta, pròxima a un cataclisme de matèria calcària, una simfonia vertical de parets infinites i congostos claustrofòbics. Caldrà viure en pròpia pell aquesta realitat dual, a través d’aquest itinerari circular que ens guiarà de la capital de la Noguera (Balaguer) a la del Pallars Jussà (Tremp).
A Balaguer, hem de dedicar-li una passejada; serà bo fer-ho abans d’iniciar el periple, que s’anuncia exigent i intens. Si algun element identifica la vila, aquest és la seua façana sobre el Segre. El Balaguer històric s’aboca al riu i s’hi mostra per mitjà d’un seguit de cases estretes, altes, multicolors. La solució visual genera en el visitant una dolça impressió d’ordre nòrdic. En el seu interior, Balaguer es desplega en un entramat de carrers costeruts, carrerons i algunes escales d’origen àrab. És coronat per l’església de Santa Maria que, com un far, s’albira des de la distància. I encara podrem recórrer les muralles i asseure’ns a la plaça del Mercadal, la plaça porxada medieval més gran de Catalunya; o visitar el Pla d’Almatà, un important jaciment d’època andalusina, i acabar fent una incursió al castell Formós, erigit a la baixa edat mitjana sobre un penya-segat situat a l’extrem septentrional del poble.
Diuen, en fi, de Balaguer que és la porta del Prepirineu, i així és. De fet, la comarca que presideix s’estén terra endins, fins a tocar la muralla del Montsec. I és cap a aquesta muntanya que ens encaminem, tot abandonant la població per una de les carreteres més suggeridores del lloc. Haurem de situar-nos al pont de Sant Miquel i emprendre la marxa per la C-12, en direcció a Àger. De seguida ens desviem cap al poble de Gerb, situat a la riba dreta del Segre. Ací comença un portet encantador, que s’eleva de manera progressiva sobre un territori obert, tenyit de cereal i d’alzina. Arribem a Vilanova de la Sal i per camí rural, estret, assolim el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. El complex data del segle XII, per bé que la seua església, gòtica, fou construïda un parell de segles més tard. En els seus inicis, fou una abadia de canonges premonstratencs, que arribà a ser la més important de Catalunya. Amb el pas dels segles, esdevingué seminari de maristes, i a les construccions originàries s’afegí una arquitectura posterior de tall purament funcional i de dubtosa factura estètica. Actualment, el complex funciona com a hotel rural, el qual proporciona a la clientela la tranquil·litat endèmica dels entorns monàstics.
Al port d’Àger, i abans de davallar cap al poble homònim, caldrà fer-hi parada. S’hi conserva un tram de la calçada romana que unia Lleida amb la Cerdanya, travessant el Montsec i passant per Aeso, l’actual Isona. I encara, a un quilòmetre del poble, caldrà desviar-se a Corçà, per tal d’accedir, per un camí asfaltat, a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Romànica, essencial, desafia el buit sobre un espadat rocós. Als seus peus, hi ha el riu Noguera Ribagorçana, retingut per la presa de Canelles. Aigües amunt i a un parell d’hores de marxa a peu per camí de muntanya, arribaríem al congost de Mont-rebei, frontera entre Catalunya i Aragó. Qui s’hi vulga atansar i no estiga avesat a la caminada, podrà fer-ho des de l’aparcament que hi ha a l’extrem nord del congost, accessible des del Pont de Montanyana, o bé des d’Alsamora.
Km 51. Àger. I ara, sí, Àger. En un parell de dècades, el poble s’ha convertit en la capital del turisme actiu i de natura del massís del Montsec. El parapent i qualsevol variant imaginable del vol silenciós —o gairebé— s’hi donen cita per a despegar de Santa Alís (1.675 m), cim del Montsec d’Ares. Excursionistes, escaladors i ciclistes també han fet d’aquest poble base d’operacions, com també els amants dels cels nets —el cel d’Àger gaudeix de la certificació Starlight—, que s’hi apleguen per a contemplar el firmament amb les eines que els proporciona el Centre d’Observació de l’Univers.
Àger nasqué a recer de la protecció militar i divina que oferien una fortalesa del segle XI, bastida per ordre d’Arnau Mir de Tost, i una col·legiata erigida entre els segles XIV i XV. El poble se situa als peus del Montsec d’Ares que, junt amb el de Rúbies i el Montsec d’Estall —aquest, a Aragó— conformen una muralla desafiant, sòlida, gairebé inexpugnable. Pocs són els passos per a travessar-la: des d’Àger podrem enfilar els 13 quilòmetres de port que culminen al coll d’Ares, a 1.530 m d’altitud. Escollim, però, una via més plana, còmoda i d’acord amb el títol d’aquest recorregut.
Ens dirigim, doncs, cap al congost de Terradets, divisòria entre el Montsec d’Ares i el de Rúbies, i que ens permetrà penetrar a la Conca de Tremp i el Pallars Jussà. Ací, la roca assoleix una alçada d’infart que, en certs punts de la paret, supera els 400 metres d’altitud. Als seus peus, discorren sorolloses les aigües de la Noguera Pallaresa, acompanyades d’una carretera ampla, l’eix fonamental que connecta els dos Pallars amb Lleida, i del traçat ferroviari, convertit actualment en tren panoràmic, el Tren dels Llacs, que cobreix el trajecte entre Lleida i la Pobla de Segur. Feu una aturada a l’àrea de la Font de les Bagasses, a la vora de la carretera: resulta obligat dedicar uns minuts a la contemplació d’aquest espectacle vertical.
