La victòria de Trump marca l'inici d'una inestabilitat perillosa

Ha succeït. Ho ha aconseguit. Donald Trump ha demostrat que tots els experts estaven equivocats. Totes les prediccions que el negaven com a presidents dels eua han quedat reduïdes a l'absurd. Un home que insulta els estrangers, les dones i els discapacitats; que predica l'odi i menysprea els principals socis dels Estats Units, serà al capdavant del país més poderós de la Terra. Tota una catàstrofe política.

El populisme salvatge ha vençut la raó. La victòria de Trump ha caigut com una gerra d'aigua freda a tots aquells que creien en la sensatesa política dels votants nord-americans. Els magnat immobiliari va prometre un canvi polític fonamental i una majoria, tot i que ajustada, ha cregut les seves promeses. Els votants nord-americans han optat pel canvi sense saber, però, com serà. Considerant les seves declaracions islamòfobes, nacionalistes i plenes d'odi durant la campanya electoral, només podem dir una cosa d'aquest canvi: no serà gens bo.

Trump va guanyar vots amb eslògans violents contra la denominada classe política i els mitjans de comunicació. Ha guanyat gràcies a una classe mitjana, blanca i desestabilitzada per la globalització.
«Només jo sol ho puc arreglar», deia el seu lema de campanya. Una frase arrogant i buida. El que sí és cert és que Trump per si sol no podrà resoldre els problemes dels eua i els que planteja un món tant complex. Tots aquells que ho creuen de debò en tenen la culpa.

El món inicia una nova etapa

Un president que vol millorar les vides dels seus ciutadans i fer-les més segures, primer ha de provar de reconciliar-se amb altres països i cultures. Necessita socis, però cap d'ells està interessat a ser-ho. Trump és un destructor, un divisor. Si examinem la seva biografia i la campanya electoral veurem que no li interessen gens les solucions constructives, que no troba la reconciliació; només vol imposar les seves idees nacionalistes i les dels seus votants, amb egoisme i sense cap mena de justificació.

Una perillosa etapa d'inestabilitat amenaça tant els Estats Units com la resta del món: Donald Trump vol fer Amèrica «gran» una altra vegada. Segons les seves declaracions, pensa actuar-hi implacablement. Pretén fer fora prop d'onze milions d'immigrants, renegociar els principals tractats de comerç i fer que aliats importants com Alemanya paguin per la protecció militar nord-americana. Tot plegat pot desencadenar un conflicte important, incitar noves rivalitats i generar noves crisis.

La pregunta més important ara és: podrà el sistema americà de «controls i equilibris» impedir que un home que parla com un autòcrata governi com a tal? Es pot realment controlar a Trump amb un congrés majoritàriament republicà?

La democràcia nord-americana ha de passar encara una prova de foc: és molt probable que Trump faci tot el possible per a deixar en escac els seus oponents. Fins i tot va amenaçar els periodistes que el criticaven durant la campanya. Els seus seguidors cridaven «tanca-la», referint-se a la seva contrincant Hillary Clinton. Una retòrica com aquesta hi deixa petjades, encara que utilitzi un to més conciliador al seu discurs d'agraïment. Esperem que el sistema polític sigui suficientment fort com per a contenir un president amb fantasies absolutistes, però no n'hi ha garanties.

Traducció de Xavier Moreno