El president Carles Puigdemont ha rebut a la porta del Parlament Europeu a Estrasburg a l’equip jurídic del conseller empresonat Jordi Turull, que avui “comença un nova etapa davant la justícia europea per la defensa del drets fonamentals”. Aquestes paraules del president i també eurodiputat a la porta de la seu de la democràcia a Europa acompanyen simbòlicament els arguments jurídics contra la sentència del Tribunal Suprem, que deurà jutjar el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg.
Amb un document de trenta fulls i diverses caixes amb el sumari i les preliminars que arriben per correu ordinari, s’ha presentat davant del Tribunal de Drets Humans a Estrasburg el primer recurs contra la sentència del procés català per la independència. En aquesta cas, és l’equip jurídic de l’exconseller Jordi Turull, format pel també exconseller i advocat Francesc Homs i l’advocat Jordi Pina, el que s’ha desplaçat fins a la ciutat francesa, seu també del Parlament Europeu i que avui acabava la setmana de plenari.
L’advocat Jordi Pina explicava els arguments jurídics que conté el recurs “contra les sentències injustes del Tribunal Suprem per vulneració de drets durant cinc anys d’ignomínia”.
En primer lloc, al·lega la vulneració de l’article 6 del Conveni de Drets Humans, signat per Espanya i que es refereix al dret del jutge natural o predeterminat per la llei. És a dir, jurídicament i d’acord al dret processal espanyol, “els fets encausats al Suprem s’haurien d’haver jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Pina va manifestar que “el Suprem va assumir la competència, capitanejat pel jutge Marchena, qui semblava que en lloc de fer de jutge pretenia fer de salvador de la pàtria espanyola”.
Imparcialitat dels jutges
A més, declara, se sustenta també en una interpretació errònia de l’Estatut de Catalunya, també respecte a la competència territorial i la jurisdicció de determinats delictes, com ara el malbaratament de cabdals públics, que la fiscalia assegurava que s’havien comès fora del territori català. D’ací que, en un principi, fora l’Audiència Nacional la que va demanar la competència, passant desprès al Suprem.
En aquest punt, Pina comentava que el 8 de setembre del 2017 la Fiscalia ja va presentar una denúncia d’ofici per desobediència, prevaricació i malbaratament, “en previsió del que podria ocórrer l’1 d’octubre, dia del referèndum”. I afegeix que, “casualment, són els mateixos delictes pels quals han condemnat al conseller Francesc Homs”, present en l’acte.
El segon argument davant del tribunal d’Estrasburg es refereix a la imparcialitat del jutge, en concret de l’instructor, Pablo Llarena. “A les seves interlocutòries va deixar constància d’una frase en primera persona del plural, on deia ‘el acoso que sufrimos’, i posant-se ell mateix com a víctima del delicte”, comenta l’advocat. Aquesta frase va desaparèixer posteriorment del procediment als escrits que es van remetre a Alemanya, “sembla que per vergonya”, afegeix Jordi Pina.
En aquest punt de l’argumentació, s’alerta també sobre el magistrat Francisco Monterde, vicepresident de l’Asociación Profesional de la Magistratura (APM), l’associació professional dels jutges conservadors, que va ser l’encarregat dels recursos penals. “Des d’aquesta associació i als xats privats es feien acudits dels presos polítics catalans”, comenta Pina. “A més, la secretària de l’España Global, Irene Lozano, va qualificar els presos catalans de violadors i lladres”, recorda l’advocat.
En darrer lloc, el recurs es basa en el principi de legalitat i la vulneració dels drets de reunió pacífica i de llibertat d’expressió, com s’ha fet constar als vots particulars de la sentència del Tribunal Constitucional, davant del recurs d’empara de Jordi Turull. En aquest cas, s’ha aportat com a prova la oposició a la desestimació per part dels jutges Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, criticant a més la condemna per sedició del Suprem. “És molt greu que s’hagen condemnat per sedició aquells fets, perquè desincentiven el dret del ciutadans a manifestar-se lliurement o dissentir d’una sentència”, afegeix el lletrat de Turull.
“Els indults no són la solució”
El president Puigdemont va agrair que vingueren a Estrasburg a defensar els seus drets fonamentals perquè, “per primera vegada, els presos catalans tindran predeterminat el jutge natural i no la sentència, com marca la llei”. A més, va afegir, “a Europa és on hem lliurat més batalles amb èxit”. Puigdemont va recordar, no només les sentències a Bèlgica i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sinó també la resolució de les Nacions Unides, reconeixent la injustícia de que els polítics catalans estiguen a la presó.
Per la seua banda, l’exconseller i advocat en aquesta causa, Francesc Homs, va referir-se a una pregunta sobre si els indults, que es tramiten per la via d’urgència, podrien afavorir una resolució favorable a Estrasburg. “Els indults tenen naturalesa política i una possibilitat per a l’Estat espanyol de presentar-se com a demòcrata i com un Estat de Dret”, va explicar. I afegí que “els indults no són la solució de tots els que estan encausats als jutjats d’instrucció números 13 i 18 de Barcelona per ser alts càrrecs de la Generalitat”.
Homs va recordar que “l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia, que depenen del Governs, continuen posant recursos contra l’arxiu d’aquestes causes”. Per a l’exconseller Homs, també condemnat i inhabilitat per menys de dos anys, “la voracitat de la justícia espanyola és contra unes idees polítiques, per això tenim la convicció que amb la justícia europea es farà justícia”.
Preguntats per les expectatives del recurs a Estrasburg, els lletrats van dir que el primer pas és l’admissió a tràmit, que encara no s’ha produït. Però ambdós tenen l’esperança que “a Estrasburg es deixi ben clar que la sentència del Tribunal Suprem és injusta”.
Quant a la confiança amb l’Estat espanyol sobre si acatarà una sentència, atès que les resolucions del tribunal d’Estrasburg no són vinculants jurídicament, o aniran al recurs de revisió davant del Suprem, Pina va manifestar que és molt prompte per a fer càbales, però el que sí va manifestar és la seua “confiança amb el Tribunal Europeu de Drets Humans”. En aquest punt, el president Puigdemont va afegir que la “confiança amb els tribunals espanyols és ben poca”.
La mort civil al Tribunal de Comptes
A la pregunta si acudiran davant del Tribunal de Comptes els propers 29 i 30 de juny, on han estat citats, entre d’altres, Carles Puigdemont i Francesc Homs, l’exconseller va dir, molt amoïnat i encara més enfadat, que ell acudiria en la doble condició d’advocat i encausat. Mentre que el president Puigdemont deia que no calia, atès que és suficient la representació legal.
Homs va referir-se a aquest procediment amb molta preocupació, atès que significa la “mort civil, una persona encausada o condemnada pel Tribunal de Comptes té la nòmina embargada i tots els seus bens”, no pot treballar pel seu compte ni disposar dels seus estalvis, va explicar. Una vegada esgotada la via penal, és la mort civil, aquest és el propòsit”. Homs va afegir que, segons com marxe el procediment, “anticipo que ens querellarem contra la delegada instructora per prevaricació.