Mentre que a Espanya es va viure el febrer passat la polèmica per la fugida de rics youtubers i streamers a Andorra per no pagar tants d’impostos, el Principat dels Pirineus té una part dels seus residents que no és que vulgui anar-se’n a viure a d’altres bandes però rebutgen adquirir la nacionalitat a pesar que legalment podrien tenir-la sense cap problema.
Igual que ha passat ara amb els joves protagonistes dels jocs per internet que fugen dels impostos espanyols, tradicionalment Andorra ha atret a figures de l’esport i l’espectacle que hi han fixat la residència per la mateixa raó. Aquesta és la imatge que s’ha fixat, sigui justa o injusta. Sembla que qualsevol hauria de voler ser andorrà. No és ben bé així. Ningú s’ha fixat mai és en el fet que existeixen alguns resdients que tot i viure des de fa més de vint anys en el Principat no volen adquirir la nacionalitat. La raó cal buscar-la, segons explicava el passat dimecres el diari digital Bon dia d’Andorra, en la legislació vigent “que no s’accepta la doble nacionalitat”.
No voler ser andorrans. Aquest fenomen ha quedat palès gràcies en els resultats de l’Enquesta d’opinió política 2021 del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) d’Andorra. Segons aquest estudi “el 23,5% dels ciutadans no andorrans i que podrien ser-ho per anys de residència afirmen no fer-se’n per no perdre la seva nacionalitat d’origen. Fins a un 10,2% dels enquestats assegura que no s’ha plantejat fer-se andorrà o que no és entre les seves prioritats, a la vegada que un 9,1% manifesta que no ho necessita. Així mateix, fins al 8% dels interpel·lats no veu avantatges a tenir la nacionalitat andorrana i considera que no val la pena, un 6,6% no es fa andorrà pels vincles i la identificació que assegura mantenir encara amb el seu país d’origen, mentre que un 5,5% dels ciutadans preguntats afirma que no li interessa ser andorrà i fins a un 4,6% admet que per mandra ho ha deixat passar”, recollia el diari referit.
L’enquesta del CRES s’ha feta a 419 ciutadans andorrans i 384 d’altres nacionalitats, 205 dels quals residents de més de vint anys al país, escollits de forma aleatòria entre el 30 d’abril i el 13 de maig, L’estudi deixà en evidencia “que un 2,9% dels que podrien ser andorrans no vol ser-ho, el mateix percentatge dels que mantenen que no es nacionalitzen” per mor de tots els tràmits i papers que haurien de fer. “En aquest sentit, un 2,5% diu que no ho fa pels exàmens, el mateix percentatge dels qui asseguren no fer-se andorrà per la llengua, ja que no parlen prou bé el català, mentre que un 1,2% diu no fer-ho per les traves en el procediment per poder obtenir la nacionalitat”.
L’estudi assegura que “un 2,1% (dels enquestats) diu no es fa andorrà perquè té previst marxar del país, un 0,8% manifesta que s’ho està pensant i un 0,4% afirma que desconeix que podia fer-ho, el mateix percentatge que destaca que no es fa andorrà perquè per viatjar és més fàcil fer-ho amb un passaport de la Unió Europea”.
Respecte a la implicació en els afers polítics del país dels ciutadans no andorrans enquestats, independentment dels anys de residència, “fins a un 85,3% assegura quevotaria en les eleccions si pogués fer-ho, un 12% diu que no ho faria i un 2,7% o no ho sap o no respon la pregunta. Dels que afirmen que votarien, el44,1% diu que no sap a qui votaria en unes eleccions generals, mentre que un 33% manifesta que ho faria per Demòcrates per Andorra, un 9,9% pel Partit Socialdemòcrata, un 3,3% per Liberals d’Andorra, un 2,1% per Terceravia i un 0,3% per Progressistes-SDP. Un 6% votaria per altres formacions i un 0,3 assegura que ho faria en blanc. Pel que fa als que no participarien en uns comicis, el 54,4% assegura que no li interessa, un 20,4% que no vota mai, un 9,2% que no és el seu país, un 8,6% que no serveix per res, ja que no confia en els polítics, i un 5,5% manté que no sabria a qui votar perquè no li agrada o se sent representat per cap de les formacions”.