El Govern balear aprovà dimecres d’aquesta setmana, en una reunió extraordinària a posta, el projecte de llei de Llei d'Educació de les Illes amb l'objectiu general de «donar estabilitat i continuïtat al sistema educatiu» a l’arxipèlag. Val a dir que és la primera norma legal educativa de Balears.
Projecte i reaccions. Segons la presidenta de l'Executiu, Francina Armengol, que presentà al mitjans la nova norma al costat del conseller d'Educació, Martí March, el fet que el seu Govern aprovi el projecte «és un èxit col·lectiu (de la societat illenca), no és una llei del Govern». No pareix, però, que tothom comparteixi la valoraciód’èxit. L’oposició ha presentat divergències, cosa que és lògica i que calia esperar, però allò més cridaner és que també ho han fet els propis socis polítics, com Més per Menorca i fins i tot Unides Podem, que fa part del Govern, a més d’altres que s’han expressat des del món sindical.
Ara començarà el recorregut al Parlament del projecte de llei i la previsió és que la pugui aprovar abans que acabi l’any. El conseller March demanà «altura de mires» als grups parlamentaris per poder assolir el màxim suport possible. «Parlarem amb tots », digué. A més, considerà que no cal perdre de vista «el que és substancial» de la nova llei i no centrar-se només en «en qüestions lingüístiques», com el fet que la norma fa del català la llengua vehicular de l’ensenyament.
Malgrat el que digué March, el líder de Més per Mallorca, Antoni Noguera, partit que fa part del Govern, destacà sobretot que el text «blinda el català a les aules» i eleva a rang de Llei el conegut com a Decret de Mínims. Segons Noguera, «des del primer dia teníem ben clar que una llei d’aquestes característiques havia de tenir en compte els nostres trets diferencials com a poble, al mateix temps que havia de ser una eina d’integració pels nouvinguts». I recordà que per a la seva formació que l’ensenyament en català «era i és una prioritat». Igualment volgué destacar que «sense Més (per Mallorca), la Llei que avui hem aprovat seria ben diferent».
La satisfacció expressada per Més per Mallorca contrasta amb les reserves manifestades per Més per Menorca, grup que dona suport extern al Govern. Qualificà el projecte de llei de «decebedor» perquè, al seu entendre, «es queda curt». Així ho expressà el portaveu parlamentari del partit, Josep Castells, que reclamà «més coordinació (del Govern) amb els Consells i ajuntaments» a l’hora de preveure a la llei el tractament a la diversitat. Reclamà, així mateix, més participació de les famílies i lamentà que el projecte no proveeixi l’avaluació del sistema educatiu, entre altres coses. En definitiva, digué Castells, la llei «integra el que ja estava dispersat en decrets i normatives, però no crea un model propi d'educació de les Balears, com proclama en el seu preàmbul». Més per Menorca presentarà esmenes durant la tramitació.
També Unides Podem presentarà esmenes per assolir que l'objectiu de destinar un mínim del 5% del producte interior brut (PIB) a educació sigui immediat, en lloc de progressiu tal i com planteja el text aprovat pel Consell de Govern, del qual fa part aquesta formació. Així ho explicà la responsable d'educació d'Unides Podem al Parlament, Gloria Santiago. Al seu entendre l’augment del finançament en educació portarà a mantenir les ràtios reduïdes a les aules que s'han fet per la pandèmia i «trencar amb l'herència de barracons que va deixar el PP», el qual abandonà el Govern balear el 2015.
Des del món sindical, el Sindicat Docent Alternativa ha retret al conseller d'Educació , Martí March, que hagi el projecte «d'esquena a una bona part de la comunitat educativa: els docents i els seus representants». Segons el sindicat, March es va comprometre en el seu dia a presentar un avantprojecte i crear grups de treball per poder consensuar-ne els aspectes sociolaborals i, tanmateix, «els sindicats, que representam els docents, encara estam esperant la creació d'aquests grups i no sabem si s'organitzaran abans de l'aprovació definitiva de la llei». Tot i reconèixer que el projecte té aspectes positius, «ara mateix no compta amb el nostre suport».