El timbre va sonar sobre dos quarts de dues de la matinada. A través d’una finestra, la psicòloga Laura Rodríguez va veure llums de color blau i botes de policia. Va obrir la porta atemorida. Davant seu van aparèixer dos homes vestits amb armilles antibales. “El test de la covid-19 del seu marit ha donat positiu. Heu de venir amb nosaltres”, li van dir.
La família tenia quinze 15 per recollir les seves pertinences. Rodríguez va despertar els seus fills. Agustín, de set anys, es va posar a plorar. Matilda va cridar quan van ficar el seu pare a l’ambulància i se’l van endur. Tots tres van haver de pujar al furgó policial.
Durant tres hores, el furgó va recórrer la ciutat, recollint a membres d’altres famílies que havien estat en contacte amb algú contagiat per coronavirus. A Rodríguez, de 42 anys, i als seus fills, els van fer la prova en un centre, i després, al voltant de les sis del matí, els van dur a una escola que s’havia convertit en un “centre d’aïllament”. “El primer que vaig haver de fer va ser signar una declaració on deia que era allà per voluntat pròpia”, explica Rodríguez. “Vaig signar perquè els nens poguessin dormir per fi”.
El que li va passar a la família Rodríguez, de la ciutat argentina de Formosa, el 19 de gener de 2021, sembla una escena d’una pel·lícula de terror. Però unes 25.000 persones de la província argentina han viscut experiències similars des de l’abril de 2020. Acorralats per la policia i duts a centres d’aïllament.
A les persones que han donat positiu en la prova de la covid-19 les han amuntegat amb altres possibles positius en condicions higièniques catastròfiques. Nens i famílies senceres s’han vist obligades a dormir en espais tancats amb desconeguts, a vegades en edificis superpoblats amb lliteres, i fins i tot en estadis esportius i en barraques.
Moltes persones van ser obligades a passar-hi més de 14 dies, i a algunes no se les va informar del resultat de les proves. Segurament molta gent es va contagiar en aquestes instal·lacions. La pressió social i mediàtica ha fet que els pitjors centres tanquessin i que algunes de les “mesures abusives” més cruels paressin, diu José Miguel Vivanco, el director de l’ONG Human Rights Watch (HRW) a l’Amèrica Llatina. Però afegeix que “és un problema actual”.
Al començament de la pandèmia, Formosa, una província del nord d’Argentina, va establir algunes de les normes més estrictes del món en relació amb el coronavirus: a part de les mesures contundents com tancar les fronteres de la província de la resta del país, els residents han estat vivint un confinament permanent de gran envergadura amb un toc de queda imposat per la policia. “Fa un any que estem en la primera fase”, diu la periodista radiofònica Julieta González. “Les granges familiars estan mortes. La pobresa és extrema i tan sols han sobreviscut les grans cadenes de supermercats”.
El govern provincial va arribar a crear una mena de noves fronteres: la ciutat de Clorinda, a la frontera de Paraguai, va estar tancada totalment durant mesos. Els metges informen que va haver-hi casos on ni tan sols se li permetia a la gent viatjar per rebre tractament mèdic necessari i els nadons acabats de néixer se’ls separava de les mares si se’ls havia de tractar a la capital.
El politòleg Julio Burdman descriu l’estratègia del govern regional com el “mètode xinès”. Els funcionaris del govern es defensen mostrant el baix nombre de morts per la covid-19, suposadament de tan sols 151 persones des de l’inici de la pandèmia. En total han mort més de 64.000 persones al país. Però els metges de la regió sostenen que les xifres de Formosa estan manipulades i que, en realitat, són molt més elevades.
Aquell matí d’un dimarts de gener, a Rodríguez i als seus dos fills els van assignar l’habitació 10 d’aquella escola transformada: quatre llits, un rotlle de paper higiènic i articles de neteja. No tenien permès sortir al pati i un policia els vigilava perquè no sortissin de l’habitació sense permís. Van haver de compartir lavabo amb unes altres 30 persones i netejar-lo ells mateixos. “Tot estava molt brut, els vàters estaven embussats i hi havia paneroles per tot arreu”, explica Rodríguez. Ni el lavabo ni l’habitació es podien tancar. “Dutxava als nens cada nit a dos quarts de dotze. Teníem por. No sabia qui eren les altres 30 persones”.
Tres dies més tard, a Rodríguez i als seus fills els van informar que els resultats de les proves eren negatius, però es van haver de quedar confinats 10 dies més. “La quarantena a casa no estava permesa”, diu, “però no podíem quedar-nos en aquell centre”. Es va traslladar amb els seus fills a un hotel, on va haver de pagar no solament per l’habitació sinó també els policies que els vigilaven. “M’ho vaig poder permetre, puc cuidar de mi mateixa”. Però diu que altres persones van quedar traumatitzades i han “experimentat un cruel menyspreu per la seva privacitat i els seus drets”.
Human Rights Watch té una opinió semblant, i parla de “detencions arbitràries” i de persones que van estar detingudes fins a trenta dies o més. Un cas impactant és el de Zunilda Gómez, una dona embarassada a qui van confinar en una habitació d’hotel amb els seus tres fills, on rebia una atenció especial. Un dia, de sobte, va començar a sagnar i ningú no va respondre als seus crits. Finalment, la seva filla va sortir per la finestra per buscar ajuda. La mare va patir un avortament a l’hospital, i els seus fills es van quedar a soles tancats a l’habitació de l’hotel fins l’endemà al matí.
“Vaig donar suport als meus pacients quan em deien que no es volien fer la prova”, diu la metgessa María Paula Zarza, de la ciutat de Clorinda, especialment afectada, “encara que mostressin símptomes”. Diu que els pacients preguntaven per les conseqüències que allò tindria per ells i les seves famílies. Explica que, atès que el sistema de proves estava en mans del govern, el resultat es trametria a la policia. “Als infectats pel coronavirus se’ls criminalitza”.
La llibertat d’expressió també està restringida a la província, i els periodistes es queixen que els seus reportatges estan sent suprimits. A Julieta González, que treballa en una emissora de ràdio independent, no li permeten entrar als centres de quarantena ni assistir a les conferències de premsa del govern. La periodista, de vint-i-sis anys, afirma que uns homes en moto l’acostumen a seguir quan torna de la feina i li fan fotografies, i que la policia la va detenir durant una protesta contra les mesures de control de la malaltia. Rep amenaces per correu i per telèfon: “t’infectarem i et traurem de casa dins una bossa negra”.
El 27 de gener, l’algutzir pels drets humans del govern central de Buenos Aires va visitar la província. Van tancar diversos centres d’aïllament especialment desolats i es van modificar les normes del confinament perquè els contagiats i els possibles positius fessin quarantena a llocs diferents. Les persones amb nens petits o les més grans de 60 anys poden confinar-se a casa. “La quarantena a casa només es permet si el domicili compleix una sèrie de condicions”, diu Vivanco, de Human Rights Watch, i afegeix que aquestes condicions pocs cops es compleixen en els barris més pobres. Diu que se segueixen tancant famílies als centres. “No crec que el govern central de Buenos Aires tingui un gran interès a canviar la situació a Formosa”.
El governador de la província de Formosa, Gildo Insfrán, fa uns 25 anys que està al poder i forma part del Partit Justicialista Peronista, el partit del president d’Argentina, Alberto Ángel Fernández. “L’oposició va voler aprofitar el que passava a Formosa”, diu Burdman, el politòleg, “cosa que va fer que el tema es polititzés fortament”. Si bé el govern central no volia donar suport al governador, tampoc no volia denunciar-lo.
De la mateixa manera que a la resta del continent, el nombre de contagis per coronavirus a l’Argentina va augmentar recentment de forma sobtada, i el país es troba ara al cim de la segona onada. La presidenta Fernández, que es va centrar a tancar tot el país des del principi i va imposar mesures dures de confinament, i va ser admirada des del començament com una mena d’antítesi racional del president brasiler Jair Bolsonaro, ha rebut crítiques des de llavors. “Al principi semblava que Argentina ho estava fent tot millor que els altres països de la regió”, diu Burdman. “Però la bombolla va esclatar ràpidament”. La situació econòmica s’ha tornat cada cop més desastrosa, la població està cada cop més descontenta.
A Formosa, el nombre de casos també augmenta ràpidament, i els centres d’aïllament segueixen en funcionament. Fa poc una anciana va morir en un dels centres, una dona que patia diabetis i a la qual, segons les notícies de Prensa Libre, se li havia negat ajuda mèdica. “Li van donar l’alta a l’hospital i, quan va donar positiu en la prova de la covid-19, la van dur al centre d’aïllament i la van deixar morir”, diu González, la periodista.
Diu que la gent li envia fotografies dels centres gairebé cada dia: ensenyen els matalassos a terra, una serp a la dutxa, cucs al menjar... DER SPIEGEL no ha pogut, però, verificar aquestes imatges. HRW i altres organitzacions pels drets humans no han tingut accés a la província fins ara.
Burdman creu que les accions del governador no formen part d’una estratègia astuta per a acaparar més poder amb el pretext de controlar la pandèmia, sinó més aviat han estat “males decisions preses pel pànic davant el possible col·lapse del sistema sanitari”.
La metgessa Zarza manté, tot i això, que el govern regional ha creat “un malson autoritari i burocràtic que afecta especialment els pobres”. És una metgessa de família que atenia principalment les comunitats indígenes dels barris més pobres de la ciutat de Clorinda, confinada gairebé totalment. Ara ha deixat la seva feina al sistema públic de salut i ha marxat de la província. “El que em demanava l’Estat”, diu, “no era ètic i contradeia els meus principis com a metgessa”.
Traducció d’Ariadna Gil Besolí