Acadèmia del Cinema Català

Neus Ballús: «Hem d'aproximar-nos a la gent, més enllà de la catifa vermella»

La directora de 'La plaga’ és una de les dues candidates a presidir l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques Catalanes, que celebra les eleccions aquest dilluns 14 de juny.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Autora de La plaga (2013), tot un fenomen audiovisual de la cinematografia europea recent, Neus Ballús (Mollet, 1980) sempre ha sentit la necessitat d’implicar-se en causes diverses –"des dels 16 anys, on ja estava escrivint els estatuts d’una associació cultural al meu poble", recorda–. Aquest segueix sent l’ànim que l'ha portat a encapçalar una de les dues candidates a presidir l’Acadèmia del Cinema Català, que celebra les eleccions aquest dilluns 14 de juny. D'implicació, projectes de futur i de la voluntat de repensar l'entitat, i fer-ne "Una Acadèmia de portes obertes", en parlem amb ella mateixa i amb Jaume Martí, membres de la llista.

—"Inclusió i participació" són els eixos de la seva candidatura. No és prou inclusiva ni participativa, l’Acadèmia actual?

Neus: L’Acadèmia sempre ha tingut unes normes per accedir-hi, que van d’acord amb altres acadèmies europees; per tant, l’obertura existeix. Però creiem que vivim un moment crucial per al nostre sector, també per la cultura. Les circumstàncies actuals són d’una gran ebullició, de creació de continguts i de molt de consum. És un canvi molt apassionant i, per això, creiem que és més interessant que siguem molts més. A l’Acadèmia encara no hi és tothom que fa cinema. Especialment, trobem que fonamental que hi sigui la gent que comença, que són els que es troben més a prop d’aquest nou model que perseguim. D’altra banda, hi ha tot un sector, molt important i ampli, que encara no té gaire presència: el dels tècnics. Crec que no estan prou representats per les activitats de l’Acadèmia i això fa que no la trobin prou interessant. La nostra idea de les "portes obertes" és la manera de dir que els necessitem.

—Hi ha un problema de diversitat, a l'Acadèmia?

Neus: No ens podem permetre ser una elit d’un grup reduït de persones, necessitem ser el màxim nombre de gent possible, perquè només amb la diversitat de punts de vista trobarem les millors solucions a les circumstàncies actuals.

Jaume: Com a tècnic, sí que veiem que falta aquesta diversitat. Personalment –i sent acadèmic des del primer dia com soc–, crec que sí que n'ha faltat… Tenim Premis Gaudí i el Cicle Gaudí, però costa molt poder parlar, dialogar o confluir amb la resta d’acadèmics. Quan diem"portes obertes" ens referim a "vingueu i trobem-nos". Tot està en constant evolució. M’agradaria que sí que hi hagués un diàleg més fluït i intern, per debatre amb totes aquestes persones que formem part del cinema. Tècnics, directors, productors, etc. Jo no he trobat mai aquest canal i la idea seria engegar aquesta via de comunicació entre nosaltres.

—Curiosament, som un país petit, on la proximitat és un grau i és fàcil. Ens hauríem de conèixer més, que hi hagués més transvasament creatiu i d’experiències?

Neus: La feina que s’ha fet fin ara —que és molt bona— ha posat per primera vegada en un espai l’existència del cinema català i la gent ara ja el pot reconèixer com a tal… Però, precisament, com que som un país petit, penso que l’Acadèmia pot fer encara un esforç més gran per aproximar-se a la gent, més enllà de la catifa vermella. Podem explicar que els tècnics s’apassionen per la seva feina i construeixen pel·lícules? Hem d’aprofitar el potencial de tothom que participa en el procés de fer una pel·lícula per explicar millor el que fem i, així, generar realment un pont de proximitat amb el públic. La gent ha d’entendre que ho fem per ells. De la mateixa manera que a nosaltres ens ha transformat la vida fer pel·lícules, volem que a ells també els passi. Per aconseguir-ho, hem d’incloure a l’Acadèmia totes les veus que són apassionades del cinema.

—Quines iniciatives proposen per activar el canvi?

Jaume: Evidentment, hem d’aprofitar l’star ystem que tenim, que és, al capdavall, el que la gent vol veure. Jo soc muntador perquè vull ser al darrera, i això ja m’està bé. Sí que és cert que la indústria està canviant i hem de fer un esforç per adaptar-nos el més ràpidament a aquesta mutació, perquè, si no, anirem enrere. El canvi passa per obrir els grans debats de sempre: per què el talent català marxa? Què és una pel·lícula, avui en dia? Què és el cinema català i com s’entén? Podem ser més creatius i originals i trencar aquestes esquemes que ens venen de fora? Amb una línia clara: si tots som creadors, des de la nostra petita parcel·la, apliquem-ho a l’Acadèmia, fem-la més creativa.

—La llista que presenten conté gran diversitat de disciplines, amb dos aspectes a subratllar: una majoria femenina i, sobretot, gent que prové del món associatiu. Això últim no s’acostuma a destacar.

Neus: Des que m’hi dedico, he percebut que la indústria és un sector molt individualista i molt competitiu. La idea que l’únic moment en què la gent ens veu siguin uns premis on es competeix, també és molt significatiu de com funciona el mecanisme. Quan em plantejo presentar una proposta de candidatura, de forma natural he anat a parar amb gent que s’ha fet les mateixes preguntes que jo, com el Jaume, que ja ha muntat associacions (AMMAC), com la Yolanda Sey (actriu, membre del col·lectiu Tinta negra), la Elisabeth Rourich (fotografia), etc. Tenim gent que ha format part d’una associació perquè troba que hi ha una necessitat col·lectiva de transformació i s’ha arremangat. Creiem que aquest és l’esperit que ha de tenir un equip que vol canviar coses. Ha estat molt emocionant el procés de compartir propostes i de conèixer-nos. Tenim l’objectiu comú de fer una cosa que no ens beneficiï només a nosaltres, sinó a tercers; tots creiem en el cinema com una eina de transformació col·lectiva.

—A la llista de la Judith Colell hi ha persones que formaven part de l’acadèmia. No els fa por que els titllin com la llista rupturista o "antisistema"?

Neus: De fet, ens vam plantejar si incloure gent amb més experiència a la candidatura. Però la idea de les "portes obertes" també vol dir deixar passar aire, que hi hagi transformació. Tenim un esperit molt optimista, creiem que es poden fer coses diferents, amb gent diferent. No sé si som antisistema: el que sí tenim clar és que ens preocupa molt l’impacte social que té el cinema i que tots tenim una gran voluntat de transformació.

Jaume: No som el contrapoder, però sí que ens ve de gust sacsejar una mica.

—Volen reforçar "la visibilitat, la qualitat i l’impacte del cinema català, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional"? Com ho podem fer, sobretot de cara enfora?

Neus: Tenim una comissió dedicada només a pensar com arribar al públic, a l’existent i al nou. Però hi ha una cosa més d’esperit: creiem que hi ha una mena de complex d’inferioritat que en fa pensar que fem pel·lícules menors perquè passen aquí, a la cantonada de casa. I és mentida: les pel·lícules que han tingut un gran impacte sempre tenen un valor de singularitat i un valor cultural molt fort. Són obres que estan profundament arrelades, enmig d’aquest context de gran globalitat de discursos, formes i llengües, perquè, en el fons, la forma de ser competitius és no fer el mateix que fan els altres, sinó fer una cosa diferent. El més local és el més internacional, perquè és honest i real. Aquesta seria l’estratègia, sense deixar de veure que hi ha d’haver diversitat.

—Una cosa que aplaudeixen amb força és el Cicle Gaudí.

Neus: El Cicle Gaudí ha estat brutal, el volem potenciar més encara, amb el Cicle Gaudí Jove, entrar amb els curts als instituts i la universitat. Hem de crear el vincle entre cultura i societat abans, fer-lo més fort. Aquí, el cinema pot tenir un gran paper.

—Quina valoració fan de la tasca d’Isona Passola i el seu equip?

Jaume: Realment creiem que la feina feta, des del Joel Joan que va iniciar-ho tot, ha estat molt bona. Dedicar temps i esforços al cinema català mai no es pot criticar.

 

Llista completa d'UNA ACADÈMIA DE PORTES OBERTES
 

Neus Ballús Montserrat (direcció/guió/muntatge) - Presidenta
Sergi López Ayats (interpretació) - Vicepresident
Carla Sospedra Salvadó (producció) - Secretària
Jaume Martí Farrés (muntatge) - Tresorer
Laura Fernàndez Brites (producció) - Vocal
Elena Martín Gimeno (direcció/guió/interpretació) - Vocal
Oriol Maymó Ferrer (producció) - Vocal
Elisabeth Rourich Sànchez (fotografia) - Vocal
Yolanda Sey Asare (interpretació) - Vocal

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.