Tota aproximació entre dues parts enemistades compta amb un conciliador. El d’aquest dilluns ha sigut Foment del Treball Nacional. La patronal catalana compleix 250 anys i un dels actes de l’efemèride, organitzar per condecorar l’editor de La Vanguardia Javier Godó, servia per apropar dos executius que d’ençà l’inici del procés s’han mirat de reüll, quan no s’ha posat d’esquenes. Es tracta dels executius espanyol i català. Després de les trobades infructuoses entre Mariano Rajoy i Artur Mas, primer, i Carles Puigdemont després; de les visites frustrades de Quim Torra a Moncloa o de Pedro Sánchez a Barcelona, ara els presidents espanyol i català es miren amb certa perspectiva de recuperar la sintonia. Si més no, amb força suficient com per esgotar la legislatura espanyola i com per apaivagar part dels efectes de la repressió amb la previsible concessió dels indults.
Pere Aragonès i Pedro Sánchez compareixien en l’acte esmentat i feien referències clares a la situació política. A l’obertura «d’una nova etapa de diàleg i de negociació». Aragonès clamava per «l’obligació» de reclamar una resolució del conflicte polític català, de «superar el conflicte i avançar de nou», i per insistir en l’amnistia i en l’autodeterminació. «No és normal que hi hagi presos polítics i exiliats, i que no es pugui exercir el dret a l’autodeterminació», afirmava el president català emparant-se en l’aposta democràtica que propugna, que compta amb el suport d lae majoria dels catalans. Tot sense deixar d’enviar un missatge a la patronal, a qui advertia que la crisi pandèmia no es pot traduir en reduccions salarials o «pèrdua de drets».
Sánchez, amb més ulls damunt d’ell durant la seua primera visita a Catalunya des que hi ha un nou president a la Generalitat, sí que exigia deixar enrere «la dialèctica estèril dels uns i dels altres», i demanava «avançar amb decisió, serenitat i enorme sentit de justícia». En canvi, i com fins ara, allò de l’amnistia i l’autodeterminació són propostes que sap que no acceptarà. De manera implícita, convidava a abandonar «els carrerons sense eixida» i apostar per «la convivència, per damunt dels interessos partidistes i dels càlculs electorals». Tot sempre clamant per les bones relacions entre Catalunya i Espanya.
Per culminar aquesta aproximació, que malgrat les discrepàncies és bastant evident si es tenen en compte els precedents, la patronal Foment tancava l’acte amb l’exigència d’una tornada al diàleg i a la «normalitat política». Josep Sánchez Llibre, president de l'entitat empresarial, proposava «aprofundir en les complicitats» com a una manera de satisfer l’empresariat, sedegós «d’estabilitat política i econòmica, així com de seguretat jurídica per portar a terme les seues activitats». El també exdiputat d’Unió Democràtica, però, no s’ha referit a la situació de les persones represaliades des de l’1 d’octubre fins ara.
De fet, curiosament, a l’acte no hi havia cap gran representant de l’independentisme, més enllà del president Aragonès. Sí que es distingien el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; la presidenta de la Diputació i alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, la també socialista Núria Marín; el cap del PSC al Parlament, Salvador Illa; la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; i representants del món econòmic com ara els secretaris generals de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros; el president del Cercle d’Economia, Javier Faus; el president delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar; i el president de SEAT, Wayne Griffiths. Cap veu capaç de posar mals gestos als missatges emesos des del faristol.
Aquests gestos contrariats arribaven des de Junts per Catalunya. La vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, contestava un article del president d’ERC, Oriol Junqueras, qui ha apostat per la via escocesa assegurant que les altres alternatives no són viables ni desitjables. Una manera explícita de rebutjar la unilateralitat que ha generat reaccions al si de Junts. Artadi etzibava que l’independentisme «té l’obligació d’explorar totes les vies i no descartar-ne cap», reivindicant, de fet, la unilateralitat que va representar el referèndum de l’1 d’octubre. Al seu torn, Junqueras reconeixia en el seu article que l’1 d’octubre no va ser entès «amb tota la legitimitat per una part important de la societat».
En el mateix article, l’exvicepresident del Govern assenyalava l’amnistia com la via prioritària per acabar amb la repressió, però admetia que gestos com el de l’indult poden contribuir a un alleugeriment del conflicte. En l’article esmentat, publicat al diari Ara, Junqueras també reconeixia que el diàleg polític amb l’Estat no donarà «fruits tangibles de forma immediata», però prescindir-ne seria «una irresponsabilitat caríssima».
Un missatge que la Moncloa ha aprovat amb un entusiasme dissimulat, interpretant que el líder d’ERC es desmarca de manera definitiva de la via unilateral. Tot a l’inici d’una setmana que ha d’acabar amb una nova mobilització de la dreta espanyola a Madrid, a la plaça de Colom, on es repetirà la imatge del febrer del 2019, dos anys i mig després. Llavors, la protesta era contra l’anunciada figura d’un «relator» que havia de servir per mitjançar en la negociació entre els governs català i espanyol, tot just quan Pedro Sánchez encarava el seu primer període a Moncloa. Dos mesos més tard, les eleccions estatals consolidaven el PSOE com a opció majoritària de la política espanyola, i arraconaven la dreta a una oposició inevitable que encara no ha abandonat. Malgrat el fracàs d’aquella manifestació, ara la dreta espanyola calca l’estratègia amb els indults previsibles i les bones relacions entre els governs català i espanyol com a motiu de la protesta.
De fet, les novetats d’aquest dilluns han escalfat motors per al que s’haurà de viure el diumenge a Madrid. Des de l'àmbit mediàtic més favorable als socialistes s'entén que la renúncia d'ERC a la unilateralitat anul·la la justificació d'una manifestació que, creuen, es girarà novament en contra dels seus impulsors. Des del bàndol contrari, en canvi, s'interpreta que la renúncia d'ERC a la unilateralitat no és cap altra cosa que una estratègia de l'independentisme per obtenir més reconeixement i més contrapartides. Els barons més centralistes del PSOE, el sector del partit més oposat als indults, han celebrat el "gest" de Junqueras. Guillermo Fernández Vara, president extremeny, així ho ha explicitat.
La política no son sólo gestos pero son muy necesarios. Y este es muy importante. Hay que salirse al encuentro dentro de la Constitución. Junqueras afirma que los indultos «aliviarán» el conflicto https://t.co/6CoylkZUyM vía @hoyextremadura
— Guillermo Fdez Vara (@GFVara) June 7, 2021