Hi ha persones que contemplen l’increment del preu de la llum com una qüestió sense importància. I no, no es tracta del ministre de Consum, Alberto Garzón, més preocupat aquests dies per les begudes energètiques, sinó dels ciutadans que ja disposen d’una comunitat energètica local. A la població catalana de Rubí van ser-ne pioners i ara el País Valencià comença a posar-se les piles. O les plaques fotovoltaiques, més ben dit.
Fins 80 poblacions s’han adreçat a l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) per optar a una part dels 2 milions d’euros de subvenció que aquest organisme públic, depenent de la Conselleria d’Economia Sostenible, ha ofert a l’edició d’enguany. El termini de presentació de sol·licituds acabava dilluns passat, 31 de maig. En 2020, amb motiu de la primera edició d’aquestes ajudes, els municipis que van demanar-ne van ser-ne set.
Però com naix la idea de la comunitat energètica local i, sobretot, com s’articula? Durant la legislatura anterior, el Govern del Botànic ja va posar damunt la taula l’energia autodistribuïda com una fórmula d’autoconsum, molt desenvolupada a llocs com Dinamarca. “A través d’un dels programes europeus Interreg —que fomenten la cooperació entre regions de la Unió— vam voler conèixer de prop el procés d’implantació d’aquests sistemes a diversos països del nostre entorn”, explica la directora general de l’Ivace, l’alcoiana Júlia Company. Fruit d’aquesta preocupació, i malgrat que la legislació no posa les coses fàcils, el País Valencià ha estat “la primera comunitat a dotar-se d’un pla d’autoconsum”.
En primer terme va resultar decisiva, igualment, la contribució de l’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia), de titularitat estatal i que fins el setembre de 2019 va tenir l’ecosocialista Joan Herrera com a director general. L’IDAE ha implantat a Rubí comunitats energètiques locals que han situat aquest municipi del Vallès Occidental com un referent en la matèria.
En efecte, l’autoconsum és una figura bastant nova, sense a penes legislació al darrere. El Pla de Foment de les Comunitats Energètiques s’emmarca en aquest nou paradigma i esdevé una de les actuacions que, a petita escala, poden contribuir a frenar el canvi climàtic. S’hi aplica a poblacions menudes o a barris de qualsevol gran ciutat. Els primers exemples els trobem a Albalat dels Sorells (Horta), Llíria i Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre), Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida), els barris de Castellar-Oliveral i Aiora (València) i a Alzira i Carcaixent (Ribera Alta), per bé que en l’últim cas ja existia el precedent d’una cooperativa elèctrica. A Albalat, de la seua banda, també disposaven d’una cooperativa de lloguer de vehicles elèctrics.
Quines passes cal seguir?
Per accedir a les ajudes públiques cal constituir, primer de tot, una entitat que puga gestionar l’autoconsum, ja siga amb forma de cooperativa, associació o comunitat de veïns. Es tracta d’instal·lacions d’energia renovable —principalment, la solar, mitjançant plaques fotovoltaiques— o residual que en produeixen tanta que després, fins i tot, se’n ven la part sobrant a l’empresa distribuïdora de torn.
Company: “Les comunitats enrgètiques locals introdueixen una figura nova en un joc en què fins ara participaven només uns pocs actors”
Amb aquestes comunitats és molt més senzill controlar-ne la despesa i la demanda, així com establir-hi mesures efectives d’eficiència energètica. La inversió inicial pot anar a càrrec del consistori local o de la cooperativa creada ad hoc, tenint en compte que, en qualsevol cas, no és una quantitat desorbitada. Precisament, un dels objectius d’aquest tipus de comunitats és el combat contra la vulnerabilitat energètica. Les ajudes públiques poden arribar, en funció de cada cas, al 45% del cost total de la instal·lació. “S’ha plantejat també la seua implantació en àrees empresarials, però encara s’han de resoldre alguns problemes tècnics”, matisa Júlia Company.
La directora general de l’Ivace explica que les comunitats energètiques locals “introdueixen una figura nova en un joc en què fins ara participaven només uns pocs actors”. Les grans empreses del sector també n’ixen beneficiades, perquè són les propietàries de la xarxa a la qual s’ha de connectar cada comunitat. “Una de les grans companyies que operen al País Valencià ens ha manifestat la seua predisposició a estendre aquest model”, subratlla Company.
La veritable dificultat consisteix a persuadir els ciutadans de la conveniència de prendre part d’una d’aquestes comunitats. Convèncer-los de la utilitat de gestionar la seua pròpia energia. En aquest sentit, la implicació proactiva dels ajuntaments resulta fonamental: ells tenen la capacitat de fer-los veure que, efectivament, es tracta d’una iniciativa interessant, molt rendible a mitjà i llarg termini.
I és que la primera reacció dels veïns davant una proposta d’aquestes característiques acostuma a ser preventiva. “Mostren les seues reserves, fins i tot una certa por”, assenyala Company. Els canvis bruscos del marc normatiu referent a les energies renovables n’és un gran handicap. Per això és tan important que s’hi involucren els poders públics, tant a nivell autonòmic com municipal.
Els beneficis econòmics de la comunitat local d’energia han de redundar en la mateixa comunitat
“Si fa no fa, passa igual que passava amb el cotxe elèctric”, sosté Company, “fa temps molta gent no se’n refiava perquè tenia por de no tenir un punt de recàrrega al seu abast i ara n’hi ha arreu”. Per tal d’esvair dubtes entre la ciutadania, d’ara endavant les campanyes de difusió, sensibilització i conscienciació aniran en augment.
“La primera pregunta que fan molts veïns interessats és si la comunitat energètica local és legal o no”, comenta la directora de l’Ivace. “Quan els fem saber que no sols és legal, sinó que la Unió Europea i el Ministeri de Transició Ecològica hi aposten seriosament, se’ls esvaixen els dubtes”, afegeix.
Els beneficis econòmics de la comunitat local d’energia, això sí, han de redundar en la mateixa comunitat, ja siga a través de projectes de car sharing o generant ocupació al municipi on s’ha implantat. “No s’accedeix a la cooperativa amb la finalitat d’obtenir un benefici econòmic, sinó per combatre el canvi climàtic a petita escala, de la manera que podem cadascú de nosaltres”, matisa Company.
L’impuls europeu
Perquè les comunitats ja no compten tan sols amb el suport —econòmicament encara tímid— de l’Administració valenciana. L’Ivace acaba de rebre una notícia molt satisfactòria d’Europa gràcies als fons Next Generation, que injectaran 109 milions fins a 2023 en projectes relacionats amb l’autoconsum, l’emmagatzematge darrere de comptador, la climatització renovable, la mobilitat elèctrica i la rehabilitació d’habitatges i actuacions de regeneració urbana en municipis de menys de 5.000 habitants. “És una oportunitat única per tal d’aconseguir una autèntica transformació del model energètic”, ha expressat el conseller del ram, Rafael Climent. “Els governs locals, de nou, tenen un paper crucial per a aconseguir l’èxit d’aquestes comunitats, ja que són els més pròxims als ciutadans i la seua implicació és essencial per a aconseguir un desenvolupament massiu de comunitats locals d’energia”, emfasitza Climent.
Les cooperatives locals d’energia generen guanys energètics, mediambientals, econòmics i socials a tots els seus membres
Les cooperatives locals d’energia generen guanys energètics, però també mediambientals, econòmics i socials a tots els seus membres. Per això, el Pla estratègic d’impuls de comunitats locals d’energia busca el foment de la participació ciutadana, la utilització de cadenes de subministrament locals i, a més, la generció d’oportunitats d’ocupació, mantenint el valor de la generació d’energia dins de la població local. I no és l’únic projecte orientat en aquesta direcció que promou des de l’Administració.
L’Ivace també té en marxa la creació d’una xarxa de comunitats energètiques locals en zones en risc de despoblació en què participen les tres diputacions provincials i l’Institut Tecnològic d’Energia (ITE). Entre 15 i 20 municipis situats en les comarques més afectades per la despoblació constituiran una xarxa de calor. És a dir, sistemes centralitzats de generació tèrmica que, mitjançant un sistema de xarxes, donaran resposta a la demanda de calefacció i aigua calenta sanitària en habitatges unifamiliars i comunitats de veïns. Hi col·laboraran els ajuntaments i petites empreses radicades a les poblacions en qüestió. En total, la inversió prevista ronda els 5 milions d’euros.
Un altre projecte a tenir en compte que anhela la quadratura del cercle, és a dir: la reducció de la despesa energètica i l’increment del consum eficient a la recerca d’un planeta més sostenible.