L’Ajuntament de Palma arriba a la meitat del quadrienni 2019-2023 sacsejat per un cop judicial força seriós: el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la comunitat ha obligat a preservar el monument franquista de Sa Feixina que el consistori volia esbucar en un acte que es pretenia de forta càrrega política i simbòlica. A banda d’això, l’Ajuntament entra dins la segona meitat del mandat tal com surt de la primera: amb estabilitat política i avançant en una gestió extremadament marcada per la pandèmia.
Gestió. Palma compta amb un pressupost per enguany de 445 milions d’euros. Segons explicà en el seu dia el regidor d’Hisenda, Innovació i Funció Pública, Adrián García, es tracta d’uns comptes que tenen per objectiu principal «ser un escut social per donar resposta a les necessitats reals de la ciutadania» i «són una injecció d’ajudes per impulsar el sector econòmic» de la ciutat, molt malmès per mor de la pandèmia. En efecte, tota la gestió s’ha vist marcada en extrem per les conseqüències del virus.
A banda, el principal projecte del quadrienni és la creació d’un gran eix ciutadà que connectarà les avingudes –que circumval·len el centre històric– amb la popular barriada de la plaça de Pere Garau. Començarà en el carrer Nuredduna, seguirà per la plaça coneguda popularment com la de les Columnes –Garcia Orell, segons nomenclatura oficial–, entrarà en el carrer Francesc Manuel de los Herreros i acabarà en la citada Pere Garau on hi ha el mercat del mateix nom. El projecte fou pensat per Antoni Noguera, el líder de Més per Mallorca, com una primera passa per a la “ciutat del futur”, segons explicava. La intervenció, aprovada finalment el passat mes de març, s’iniciarà de forma immediata en el carrer Nuredduna, una via caracteritzada per l’intens trànsit que passarà a ser només per a vianants i on s’hi construiran uns 700 m2 de jardins. La iniciativa ha merescut algunes crítiques del veïnat i els comerciants. L’objectiu, segons el consistori, és transformar tota la zona a través de la creació d’aquest gran eix que serà un «parc sostenible, un parc lineal on puguin créixer espècies autòctones mediterrànies, un espai sense asfalt, ni renou ni contaminació, serà un nou model de carrer que convidarà a estar-hi i passejar» i que alhora connectarà el centre amb la citada barriada popular.
Com s’ha dit, els dos primers anys del mandat local de Palma s’han viscut enmig d’una tranquil·litat política gairebé absoluta. El pacte entre PSOE, Més per Mallorca i Unides Podem ha funcionat sense que hi hagi hagut cap crisi de relació entre els socis, més enllà de –molt poques– divergències puntuals. La coalició tripartida d’esquerres ha votat sempre unida i en cap moment ha tingut cap problema per governar per mor de l’assot de l’oposició de dreta formada pel PP, Vox i Ciutadans.
El problema polític més rellevant ha estat provocat per un afer menor –el canvi de nom d’uns carrers–, que es convertí en un embolic enorme i que portà el batlle José Hila a rectificar la inicial decisió del govern municipal. El mes de març, l’Ajuntament anunciava el canvi del nom d’un grup de carrers, d’acord amb la Llei de memòria democràtica, per seguir eliminant els vestigis nominals de la dictadura franquista. Seguint allò previst pels especialistes –tres historiadors– les vies dedicades als almiralls del segle XIX Federico Carlo Gravina, Pascual Cervera i Cosme Damián Churruca canviaren el seu nom. Però vet aquí que tot d’una que es féu públic a Madrid es muntà un guirigall enorme. Tant a Twitter com a les tertúlies de ràdio i televisió de dreta s’insultava Hila per ser un «ignorant» o directament un «idiota» –segons l’escriptor Pérez-Reverte – per pretendre que «en el segle XIX hi havia franquistes». En realitat no era així i la justificació del canvi radicava en el fet que havien estat noms usats per la dictadura per enaltir els valors militars del règim. A pesar que el regidor de Més per Mallorca, Llorenç Carrió, d’Educació i Política Lingüística, defensà i explicà en públic el canvi, el batlle decidí aturar-lo. «Ens hem equivocat», va dir. En ambients polítics locals es donà per fet que Hila rebé pressions del seu partit de Madrid per aturar la polèmica.
Sa Feixina. Sens dubte el que ha marcat aquest pas de l’Equador del mandat municipal ha estat la referida sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Balears. Segons argumenten els magistrats, al monument inaugurat per Francisco Franco el 1947 ja no se’l pot considerar franquista perquè fou “reinterpretat” pel mateix Ajuntament el 2010 a través de la retirada de referències a la dictadura i d’una placa en record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. I com que, a més, segons alguns dels “informes tècnics” té valors artístics i patrimonials, cal preservar-lo.
La sentència xoca de ple amb la intenció de la majoria municipal d’esbucar el monument. Una voluntat que lidera Antoni Noguera, el cap de Més per Mallorca: “Els monuments feixistes no tenen cabuda en aquesta ciutat”, deia el març de 2020, quan feia costat a la decisió de recórrer al TSJ perquè avalés que el citat memorial franquista pogués ser esbucat.
En l’acord entre PSOE, Més per Mallorca i Unides Podem de 2015 per governar Palma la desaparició del monument de Sa Feixina era un dels objectius de més càrrega política, en el context general de la recuperació de la memòria democràtica i de la reparació simbòlica per als descendents dels que patiren la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme.
Cal recordar que el monument citat es va fer com un memorial dels mariners morts –un bon grapat dels quals eren mallorquins– en l’enfonsament del creuer franquista Baleares, però l’Ajuntament de Palma explicava en les bases que convocà per erigir-lo que també era una forma d’exaltar el règim polític, és a dir la dictadura franquista. Per si no quedava prou clara la intencionalitat, el 1947, el dictador Francisco Franco es desplaçà a Palma per inaugurar el monument.
Entitats ciutadans diverses i en especial Memòria Democràtica de Mallorca han exigit des de sempre que sigui destruït o, si més no, que se’l retiri de l’espai públic. L’esquerra hi estava d’acord, però quan va arribar al govern de l’Ajuntament el 2007 juntament amb Unió Mallorquina –un partit regionalista de dreta–, optà per la citada «reinterpretació» del monument, el 2010, cosa que Memòria Democràtica criticà. Amb posterioritat, tots els partits d’esquerra acceptaren la tesi que tal «reinterpretació» no era suficient i que calia esbucar el monument. Talment anunciaren que ho farien tot just després de formar el govern municipal el 2015.
Acte seguit una associació conservacionista –ARCA: Associació per a la Rehabilitació del Casc Antic–, diverses entitats veïnals de la zona on està situat el monument així com l’extrema dreta es varen oposar a la pretensió esquerrana. La qüestió acabà en els tribunals. Els crítics en demanaven la preservació pels seus valors artístics i patrimonials. En primera instància, la justícia els donà la raó. Aleshores les institucions d’esquerra implicades –el Consell de Mallorca, que és el que entén de la protecció o no, i l’Ajuntament de Palma– recorregueren al TSJ que finalment ha decidit que cal preservar-lo. Una decisió que ha irritat profundament l’esquerra, especialment Més per Mallorca, així com Memòria Democràtica. El divendres passat, es va fer una concentració de protesta ciutadana davant del monument.