El nou PP balear emboca cap a les eleccions autonòmiques de 2023 –si no s’avancen– amb una nova líder i candidata a presidenta del Govern, Marga Prohens (Campos, 1982), imposada per Pablo Casado sense que ningú en el partit illenc hagi dit ni piu en contra. La renúncia de Biel Company va obrir la porta a la designació de la nova líder. L’operació fou dissenyada perquè Prohens demostrés que té tot el PP balear amb ella. Company anuncià el matí del dimecres 26 de maig que no es presentaria a la reelecció en el congrés que s’ha de celebrar el juliol i al cap d’un parell d’hores Prohens ja mostrava la seva «disponibilitat» a liderar el partit. Al cap de dos dies, es convocava als mitjans de comunicació a un acte a les escales de la Seu de Palma per presentar formalment la candidatura de Prohens a la presidència del partit: l’acompanyava una gernació formada per uns 300 militants, inclosos els principals càrrecs de la formació conservadora. Des del temps de Gabriel Cañellas, president del partit entre 1979 i 1995 i president del Govern entre 1983 i 1995, no es veia res igual.
Prohens 2023. La presidència del PP illenc és la passa prèvia a la candidatura a presidenta del Govern de Prohens, ara diputada del Congrés. Així ho deia ella mateixa a l’acte esmentat: «Vull ser la candidata del PP de les Balears, per presidir aquest partit per a tots els seus afiliats; i per d'aquí dos anys vull ser la presidenta de tots els ciutadans de les Balears». En la seva intervenció, feta en català i castellà, declarà que vol «un PP més modern i obert que mai i on càpiga tothom». Per suposat no faltà una referència a l’èxit de Díaz Ayuso a la comunitat de Madrid, així que la mallorquina també vol per a les Illes «un projecte de llibertat».
El model de partit ha de ser, al seu parer, el d’una formació «liberal, de centre i reformista» allunyada del «radicalismes» que al seu entendre és el que caracteritza la gestió del Govern de Francina Armengol. Segons Prohens, això es nota en la forma de gestionar la pandèmia: mentre que Armengol a Balears conculca «la llibertat» i «condemna» molts negocis a «la ruïna», el PP «a Madrid» també ha «aturat» el virus però «sense ofegar la llibertat» dels ciutadans ni obligar «els negocis a la ruïna ».
El congrés del PP balear se celebrarà el proper 24 de juliol, si no hi ha hagut canvis sobre el previst –la data havia de ser aprovada divendres passat– i no es preveu que es presenti cap candidatura alternativa, a no ser que sigui merament testimonial. Prohens compta no només amb el suport de Casado sinó que és amiga seva –des del temps que es varen conèixer a Nuevas Generaciones– i dona de la seva absoluta confiança política. Qualsevol intent d’oposició al seu lideratge no està només condemnat al fracàs sinó a la irrellevància.
L’endemà d’anunciar que es presentaria per presidir el PP, Prohens començà una intensa roda de converses telefòniques amb dirigents actuals i passats de la formació a les Illes, segons ha pogut saber aquest setmanari. No vol deixar res a la improvisació. La seva pretensió és que el congrés de juliol sigui una demostració d’absoluta unitat rere d’ella i que s’acabi així el període de convulsions que s’inicià amb la derrota de 2015 i la crisi interna provocada per José Ramón Bauzá. Tot indica que ho assolirà i que el PP balear tornarà –almenys de moment– al temps de Gabriel Cañellas, quan la unanimitat rere del líder era la norma.
Aquest setmanari ha parlat amb Joan Huguet perquè analitzi el canvi de lideratge al front del PP illenc. Huguet presidí el partit conservador després de la forçada dimissió de Cañellas, el 1995, abans havia presidit el de Menorca i, a més, també fou, en representació del mateix partit, vicepresident del Govern, president del Consell Insular de Menorca, president del Parlament, diputat de la Cambra autonòmica, senador... Ara, a pesar de ser militant de base, coneix prou bé tot el que es mou en el si del partit dretà. «Serà un congrés molt tranquil, res a veure amb els que han estat els dels darrers vint-i-cinc anys, en els quals sempre hi ha hagut renou i tensió», assevera. «Tots sabíem que na Marga era l’elegida per la direcció nacional per quan en Biel (Company) deixàs el càrrec, i també sabíem que ell feia temps que volia partir. Així que a ningú (entre els quadres dirigents de la formació conservadora illenca) li pot haver sorprès» el que ha passat. Raona Huguet que entre això, que en part la militància «després de dues derrotes consecutives» –les de 2015 i 2019– està «un poc desactivada» i que Company ha «sabut tranquil·litzar el partit» al llarg dels quatre anys de la seva presidència orgànica –2017-2021–, el lideratge de «na Marga s’accepta per part de tothom; és el desig de retornar a la unitat que no ha existit en els últims temps».
Les referències ayusianes de la futura líder, durant el discurs de l’acte de presentació de la seva candidatura a la presidència orgànica, han fet que sovintegessin els comentaris de l’aterratge a Balears del model madrileny de partit a l’estil Díaz Ayuso. Huguet no ho creu: «Seria absurd; una altra cosa és que ara, per òbvia qüestió d’actualitat, toca dir coses així, però són recursos de circumstàncies, que fan molta gràcia als mitjans però que en vistes a les eleccions (de 2023) no tendran cap rellevància». Al respecte diu que confia que Prohens –una vegada que hagi decidit qui l’acompanyarà en la direcció, «això és molt important»– sàpiga distingir entre el PP de Madrid –i el d’altres bandes de l’Espanya profunda– i el de la perifèria en general i de Balears en particular: «Per això serà important saber quina és la ponència política que s’aprovi en el congrés, que establirà els marges ideològics entre els quals es mourà l’oferta política i electoral del PP de Balears, que no és el de Madrid». Huguet, val a dir-ho, sempre ha estat de l’ala regionalista del partit. «Allò que els mitjans en diuen l’ayusisme no arriba a Balears amb Prohens», però alhora adverteix que «el PP és un sol projecte nacional» espanyol i així actuarà.
Igual que el PP estatal de Casado, el de Prohens tindrà a Balears un mal de cap important com és la forma de relacionar-se amb l’extrema dreta, amb la vista posada en el pacte de govern que de forma inexorable haurà de fer amb Vox el 2023 si és que els resultats electorals ho permeten, perquè pareix del tot impossible que per si sol pugui guanyar per majoria absoluta. El veterà expresident de la formació conservadora no comparteix que això sigui cap problema: «Ella ha d’exercir el lideratge sense fixar-se amb el que es digui o es faci a la seva dreta (Vox), com tampoc l’ha de preocupar el que digui d’ella l’esquerra. Ha de liderar un projecte clar que tingui per objectiu governar en solitari». Prohens declarà al diari Última Hora l’endemà que aquest setmanari parlés amb Huguet que, amb relació a Vox, el seu objectiu és governar en solitari i que el projecte del PP balear «no és el de Madrid», si bé creu que la «rotunditat» d’Ayuso en la defensa «de la llibertat» ha de ser un exemple per a l’actuació del PP balear, la qual cosa augura una intensificació del to opositor a Francina Armengol.