Amb un somriure a la cara permanent, l’eurodiputat i expresident català Carles Puigdemont va comparèixer a la sala de premsa del Parlament Europeu per celebrar una altra victòria. A la mateixa seu en què mesos abans li van aixecar la immunitat parlamentària, el president va explicar el que significa la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per als tres parlamentaris de Junts que, des d’ara, poden tornar a comptar amb els seus drets com a representants legítims dels ciutadans europeus que els van votar ara fa dos anys.
El Parlament Europeu va aprovar aixecar la immunitat parlamentaria dels tres eurodiputats de Junts, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, a petició del Tribunal Suprem espanyol, decisió que va ser recorreguda davant del Tribunal de Luxemburg. Mentre s’espera sentència, l’equip jurídic dels catalans, encapçalat per Gonzalo Boye i Paul i Simon Bekaert, va demanar que se suspenguera l’aixecament de la immunitat de manera cautelar.
Prudentment, Carles Puigdemont va començar dient que aquesta resolució del Tribunal “és provisional, però és vàlida per a tots els països de la Unió Europea (UE) excepte per a un, i això és una irregularitat”. El president es referia a la impossibilitat de tornar a Espany, on continua activa l’ordre de detenció estatal sobre ell i els altres polítics exiliats a Bèlgica, Lluís Puig i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí. El president, però, va recordar que “aquest problema només es resol amb una llei d’amnistia, perquè és un problema polític i és la política la que ha de resoldre el problema. Amnistia i autodeterminació per a Catalunya, aquesta és la solució. Els qui tenim un problema no som nosaltres”, afegia.
Arguments raonables
En anglès, català i castellà, els eurodiputats van llegir la seua valoració, explicant que aquesta resolució del Tribunal General de la UE no té precedent. “És provisional però molt important, perquè marca un precedent. Per primera vegada, la justícia retorna a uns eurodiputats la immunitat que el Parlament Europeu va decidir aixecar”. I a més, ha afegit, perquè reconeix que “els arguments presentats són raonables perquè podrien afectar de forma irreversible els nostres drets polítics i els dels ciutadans que representem”.
Carles Puigdemont va recordar que amb cada decisió judicial “estem defensant la nostra lluita, el nostre combat. És un graó molt important, perquè no hi ha cap precedent i dona a entendre que, com que podríem tenir raó, ‘compte no es faça un mal irreparable’”. En aquesta resolució, s’accepta la petició de mesures cautelars contra l’aixecament de la immunitat mentre no hi haja sentència ferma. A més, s’accepta l’argument principal: “és una decisió que no afecta a una qüestió tècnica, sinó de fons. No diem que la Comissió Juri ho va fer malament, sinó que s’estan vulnerant drets fonamentals. Ara cal esperar a tenir una sentència ferma que vinculi l’Estat espanyol”.
D’aquesta resolució, va arribar a la conclusió que “no estem inhabilitats per a fer política per a ningú excepte per a Espanya, i la decisió del TJUE confirma això”. El president reivindicava el dret a formar part de la taula de diàleg amb l’Estat espanyol, a preguntes dels periodistes. “Qui inhabilita la democràcia és el Govern espanyol, que nega la nostra condició de representants dels ciutadans. Qui déu entendre el camí per a habilitar la política no som nosaltres, sinó qui utilitza el codi penal per a callar-nos”. Per últim, va fer un repte al Govern de Sánchez, afirmant que “el problema el tenen ells, no el tenim nosaltres”.
Representació legítima
Puigdemont recordava que no se li ha reconegut la seua representació legítima “des de les primeres decisions de la justícia alemanya, belga i europea”. I tampoc “quan Espanya va impugnar la nostra candidatura, ni quan se’ns va reconèixer com a eurodiputats electes”. I ha conclòs que “no serem nosaltres, sinó la UE qui exigirà a un dels seus membres que compleixi les normes, que faci el favor de complir-les. Perquè no només defensem els nostres drets com a diputats, estem defensant la democràcia europea, i deu ser sobre tot la UE la que li digui a un Estat membre que no s’està comportant amb les normes”.
El més important d’aquesta decisió judicial és, segons Puigdemont, que “podem confiar en la justícia europea, encara que pot fallar en la nostra contra, però sabem que la seua decisió no vulnerarà els nostres drets, ens defensarà en igualtat de condicions i no interferirà amb decisions polítiques”.
D’altra banda, amb aquesta decisió del tribunal, amb seu a Luxemburg, insistia Clara Ponsatí, “no es vulnera cap dret del Parlament. Al contrari, surt reforçat. Volem recordar que el president Puigdemont i el conseller Comín van ser impedits durant sis mesos a exercir el seu càrrec amb Antonio Tajani a la Presidència del Parlament”. Clara Ponsatí, que llavors estava a la cua esperant que el Brexit li donara l’escó any i més desprès de les eleccions europees, recorda com el llavors president del Parlament, del Grup Popular Europeu, els impedia prendre possessió del seu escó a la sessió inaugural de la legislatura, que va tindre lloc el juliol de 2019 a Estrasburg. A més, tampoc els va deixar accedir a la seu per utilitzar els seus despatxos. En aquest punt, el president recordava també que “amb Tajani s’ens negaren les cautelars fins que el TJUE ens va donar la raó” i va reconèixer el dret a l’escó.
Persecució política
Toni Comín, que va fer la seua intervenció en castellà, va insistir en el text judicial, que reconeix “el mal irreparable que es faria als nostres drets polítics” si no es restituïra temporalment i provisionalment la immunitat parlamentària. Comentava que accepta els seus arguments sobre una “persecució política de tres eurodiputats”, i “no descarta que siga un cas de ‘fumus persecutionis’, però estem convençuts que la nostra insistència en defensar els nostres drets és un favor al Parlament Europeu que no lesiona cap dret”. També va desitjar que el Parlament no s’oposés a aquesta decisió i presente al·legacions en contra.
L’eurodiputat va recordar que han de ser tornats “de forma provisional i temporal uns drets que ens permetran exercir en igualtat de condicions a tota la UE, excepte en un país, que és Espanya, que segueix sense respectar la nostra immunitat, confirmada pel tribunal de Luxemburg”. Comín va defensar que aquesta és una anomalia que “seguirem denunciant, perquè és inaudit que un Tribunal Suprem d’un Estat de la Unió ignori el que diu el tribunal europeu”. A més, va explicar que aquesta és la raó que la dreta i la ultradreta s’oposen a la reforma del poder judicial, “perquè aquest s’ha convertit en un problema estructural de la justícia espanyola”. I afegeix que la UE “segueix assenyalant a Eslovènia, Hongria i Polònia, mentre ignora a Espanya. No pot ser que la casa de la democràcia europea siga arrossegada al fang per un tribunal espanyol”.
Amb la darrera resposta de la justícia europea, els tres eurodiputats de Junts podran viatjar la propera setmana a Estrasburg, on se celebrarà el proper plenari del Parlament europeu. “Sobre viatjar a altres indrets, encara no tenim plans, però viatjarem més tranquils del que ho hem fet fins ara, perquè no poden detenir-nos a cap país de la UE”, va dir Clara Ponsatí, referint-se a la seua presència a la manifestació per la llengua a Perpinyà el passat cap de setmana. Aquesta resolució els retorna la llibertat de viatjar per qualsevol país de la UE. “Respecte a si superar la frontera al Regne d’Espanya, aquesta és una amenaça que no ha disminuït i ho hauran de resoldre les autoritats europees en un futur, però no hi ha plans immediats”, va explicar.
“No he vist la reforma de la sedició”
A preguntes sobre còm els afectaria la reforma del delicte de sedició, Puigdemont va dir que “tots parlem, però ningú no ha vist res. Jo negaré posicionar-me sobre el que no he vist”, en referència a que el Govern encara no ha presentat la seua proposició de llei per a reformar el codi penal. “Facin el favor de mostrar la proposta de reforma. Jo no l’he vista”, interpel·lava directament Puigdemont. Per la seua banda, Ponsatí va dir que “a l’Estat espanyol tenen un problema seriós, perquè no poden tindre polítics tancats mentre es discuteix la llei. A més, hi ha una pressió ambiental molt potent de la extrema dreta”. Comín insistia també que “Espanya déu acostar el codi penal als altres europeus”.
També es va preguntar sobre els indults com a solució política. Per al líder de Junts, “aquesta és una solució provisional, que no passa per la recepta de la solució política. Què fan unes persones tancades per celebrar un referèndum i condemnats a 13 anys de presó? Mentrestant, el Parlament europeu reclama a Turquia la llibertat per als presos polítics… I a Catalunya hi ha milers de causes pendents per algun tipus de repressió des de l’1 d’octubre”.