Poques figures generen tant debat com la del president Pujol. Discrepàncies i lloances a banda, ningú no pot negar que el 127è president de la Generalitat de Catalunya desperta l’interès de tothom. Així es podia comprovar a la Casa del Llibre de Rambla de Catalunya, on Vicenç Villatoro ha presentat el seu nou llibre, que consta d’una sèrie d’entrevistes a l’expresident que serveixen per aprofundir en una figura estimada, odiada i, per damunt de tot, enigmàtica.
Més encara quan el judici a l’expresident per l’«organització criminal» de què és acusat, ell i la seua família, es contempla ben pròxim –a mitjan de la pròxima tardor. El llibre també parla del cas Pujol. I de tot el context polític que, tot i la retirada de l’expresident de la política i de la vida pública, mai no ha deixat de girar al seu voltant. Tal com diu Villatoro, «agradi o no el personatge, la segona part del segle XX espanyol i el primer quart del segle XXI no es poden explicar sense Pujol». Per això, l’autor es mostrava satisfet, «privilegiat» per haver pogut entrevistar «un personatge clau».
L’autor destacava, per exemple, els consells i els advertiments de Pujol als governants actuals. Missatges que es poden llegir en les pàgines del llibre. El president, que en un principi no volia convertir-se en el protagonista d’un nou llibre –tal com li van proposar les editorials–, finalment va acceptar la fórmula ideada per Villatoro de les entrevistes. I el resultat, deia l’autor, és «un llibre que serà llegible d’aquí a vint anys». Aquesta era, de fet, la intenció.
«No és un volum camuflat de memòries ni és un llibre biogràfic», matisava, «sinó d’àmbits temàtics». En les entrevistes «deixa veure el que pensa i es detecten els seus estats d’ànim». L’obra girava, inicialment, al voltant de quatre temàtiques: el procés, el cas Pujol, el pujolisme i els canvis arreu del món. Després, especifica l’autor, hi sorgirien nous eixos en les més de trenta trobades personals, digitals i per correspondència que van mantenir l’entrevistat i l’entrevistador.
El títol, això sí, va ser consensuat amb el president. Ho reconeixia el periodista, qui «volia que hi hagués dues paraules contradictòries, perquè el Pujol que em trobo bascula entre dos estats d’ànim», explicava. Villatoro també havia plantejat «entre el penediment i l’orgull» com a títol. L’autor, que assegurava estar «content» amb el llibre resultant, detallava que el seu treball no és «de conjuntura», sinó de profunditat. La primera de les entrevistes va ser gravada al febrer del 2019. L’última, l’estiu passat. I van esperar un moment adequat per publicar el llibre, aliè a qualsevol episodi electoral o d’altra mena que poguera donar lloc a confusions i malentesos.
En un vídeo projectat de vuit minuts que reflectia una entrevista final entre l’autor i el protagonista del llibre, Pujol reconeixia que «porto un pes a sobre» i que la seua memòria «no em preocupa tant com la gent es pensa». També deia tindre més fe «en Catalunya que en mi mateix», i es mostrava convençut en la necessitat de disculpar-se: «és clar que he de demanar perdó». Alhora, també parlava de «l’obligació de reivindicar» l’obra de govern.
Preguntat per les acusacions de corrupció que assetgen l’expresident i la seua família, l’autor s’ha limitat a explicar el que es publica en el llibre sobre la qüestió. Villatoro defensa, això sí, que «de tot allò que jo volia parlar, en parlem». I destacava una gran frase de Pujol que, per a l’autor, és molt determinant: «Jo no soc un corrupte». Segons el periodista, la frase, de la manera com es deia, «fa pensar que està dita des d’un lloc molt profund». És a dir, des d’una convicció sincera.
Una de les altres coses que Villatoro destaca és el fet que l’expresident insisteix en les entrevistes, en diverses ocasions, que ell no es considera independentista. Alhora, sí que indica que «hi havia una cosa que anava bé i que es va trencar». D’aquest trencament de la convivència entre Catalunya i Espanya en responsabilitza la política espanyola. Dos esdeveniments, segons Pujol, van dinamitar els ponts: la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut i la Llei Wert, que pretenia acabar amb el model de l’escola catalana.
Per saber ben bé què diu Pujol, i què deixa de dir, caldrà llegir aquestes entrevistes que l’autor està convençut que seran citades en la posteritat.