Km 24. Cervera. Hi entrarem pel nord, però si arribàrem a Cervera des del coll de la Panadella per l’antic camí Ral, o la carretera N-II —o l’autovia A-2—, ho faríem tot seguint el curs del riu Ondara, que ens deixa als peus de la vila, a l’anomenat raval de Sant Francesc d’Assís. Apunta la tradició que va ser Sant Francesc mateix qui va fundar ací, extra muros, un primer convent allà cap al segle XIII, destruït posteriorment arran dels enfrontaments de la Generalitat amb el rei Joan II, i reconstruït al llarg dels segles XV i XVI. El complex religiós visqué un període d’esplendor durant el segle XVIII, quan dirigí, a la Universitat de Cervera, les càtedres de filosofia i de teologia. La desamortització acabà amb la seua funció espiritual i, passat a mans privades, fou convertit en fàbrica de cotó i posteriorment en granja.
Podríem entrar a la vila pel seu accés històric des del convent, tot serpentejant amb fort pendent: la perspectiva de la muralla, en contrapicat, és única. I arribem al centre. Havent travessat el portal, emergim a la plaça de Santa Anna, que tanca per un extrem el Casal de Cervera, de tall noucentista i d’arquitectura, com dicten els cànons, ordenada: un finestral i quatre columnes inviten a fer-hi parada, amb seny i moderació.
A Cervera, se la coneix per la seua activitat acadèmica i alhora per haver destacat dins el ram de l’esoterisme i la bruixeria. Anem, però, a pams.
Ningú no podrà negar que la Universitat de Cervera desafia les proporcions d’un context urbà de caire rural. Després del tancament de totes les universitats catalanes, Felip V decidí bastir la nova institució educativa lluny de les ciutats, per tal que en fora de fàcil control en cas d’alteració de l’ordre. Escollí Cervera, que, finalitzada la Guerra de Successió, no superava els quatre milers d’ànimes. El resultat fou aquest contenidor hiperbòlic, sense prestigi acadèmic però de presència imponent, que s’estén sobre una superfície d’una hectàrea i que arribà a acollir un miler d’estudiants. El 10 d’agost del 1842 el general Espartero en manaria el tancament definitiu, dictant el trasllat dels estudis a Barcelona. Després d’haver fet funcions diverses durant la Guerra Civil —camp de refugiats, magatzems, camp de concentració—, avui alberga ensenyaments secundari i professional, com també alguns arxius pertanyents a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Per contraposició amb les llums, les ombres. Dèiem que Cervera és esotèrica i amb una evident presència de la bruixeria a l’edat mitjana. D’ací que se li haja dedicat un carrer —el carreró de les Bruixes—, on es trobaven, segons la llegenda, les dones d’aquest ram durant les nits de lluna plena. Cervera ha volgut mantindre aquesta essència i, per això, va implantar el 1978 l’Aquelarre, la festa dedicada al foc, la música i l’encanteri que té lloc —en condicions sanitàries normals— durant la darrera setmana d’agost.
Km 30. Montcortès de Segarra. A pocs quilòmetres de distància per la carretera C-352, hi ha Montcortès de Segarra. Abans d’arribar-hi, apareix la silueta del seu castell, imponent, massís, medieval. És un dels tants que poblen la vall del riu Sió. No debades, la Segarra —si més no, aquest racó— ha estat batejada com “Terra de Castells”. Va ser ací, a la vall del Sió, quan el segle XI el cristianisme va guanyar la jugada a al-Àndalus, que el riu esdevingué terra de frontera. No trigaren a proliferar fortificacions i esglésies capaces de garantir la presència cristiana. Avui, una ruta cicloturista, planera i sense dificultats, recorre els castells de la vall del Sió. Des del de Montcortès de Segarra, tenim a la vista el d’Aranyó, elevat sobre un promontori insignificant i voltat d’un grapat de cases que asseguren la mínima presència humana. El d’Aranyó destaca entre la planúria conreada, a diferència del de les Pallargues o el de Florejacs, que ocupen el centre dels pobles respectius.
Circulem per la vall del Sió i els plans homònims. La carretera que es dirigeix a Agramunt descriu rectes eternes, a pèrdua de vista; un paisatge inert que desencadena en qui el contempla una estranya sensació de desarrelament i alhora de llibertat: res atura la mirada; tot és possible.
La propera parada important serà Guissona, però no hi anirem directament, sinó que tocarem primer les Pallargues. Des de Bellver d’Ossó, una carretera hi mena. El castell de les Pallargues —ja ho hem dit— es troba al cor de la població. La fortalesa medieval va ser convertida en castell-palau amb el pas dels segles. Impressiona el seu arc apuntat, gòtic, immens, que s’eleva 13 metres des de la base, produint l’efecte d’una esvelta verticalitat.
Concabella ens surt al pas. El poble posseeix, com de costum, el castell reglamentari. I és en aquest on es troba el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, de visita indefugible per entendre la història i l’evolució d’aquest territori.