És en una habitació d’hotel, probablement a Dubai. Porta uns quants botons descordats de la camisa. Davant seu, sobre una taula de vidre, hi ha el llibre sobre la màfia Omertà.
Sedat Peker sembla com si anés begut o hagués pres cocaïna mentre parla a la càmera. Però el que explica als seus vídeos de YouTube podria fer trontollar els fonaments de Turquia.
Va començar fa tres setmanes. Peker, de 49 anys, capo de la màfia turca, fingeix que canta: des de les connexions de polítics turcs de primer nivell fins al crim organitzat, des del tràfic de drogues fins a la corrupció. “Ensenyaré a alguns tirans que no hi ha res més perillós que un home que no té por de morir”, presumeix a Twitter.
Des de començament de maig, Peker ha publicat set vídeos a internet que ja tenen més de cinquanta milions de visualitzacions. A Turquia les revelacions de Peker són el tema de conversa omnipresent.
Si bé com a testimoni Peker només és creïble en part, ja que l’investiga la policia turca i des de l’any passat viu a l’exili, els seus vídeos toquen la fibra de molts turcs que des de fa temps tenen la sensació d’estar dominats per una banda de polítics corruptes i autoritaris.
El president Recep Tayyip Erdogan ha subjugat la justícia. Ha col·locat persones de confiança en càrrecs de l’aparell judicial i ha fet empresonar opositors amb motius poc convincents. Si ens creiem les declaracions de Peker, el sistema judicial turc està molt més malament del que se sabia i Turquia és cogovernada per la màfia.
Certament, fins ara Peker no ha atacat directament el president, però sí que ha assenyalat algunes de les personalitats més poderosos del seu entorn, sobretot el ministre de l’Interior, Süleyman Soylu, que sona com a possible successor d’Erdogan.
Peker fa afirmacions que són corprenedores i de les quals de moment no hi ha proves. El mafiós acusa el fill de Soylu d’haver obtingut milionades extorquint empresaris amb investigacions falses. Segons Peker, Erkan Yildirim, fill de l’ex-primer ministre turc Binali Yildirim, hauria pertangut a una banda de narcotràfic que suposadament portava cocaïna de Sud-amèrica a Turquia de contraban. L’entorn de Soylu també estaria involucrat en el tràfic. Tots els presumptes implicats neguen les acusacions.
A Turquia les vinculacions de la política amb el món del crim tenen tradició. Durant dècades una aliança de militars, agents secrets, mafiosos i grups d’assalt d’extrema dreta –l’anomenat Estat profund (derin devlet)– van determinar en bona mesura el rumb del país.
El 2003, quan Erdogan va arribar al poder com a primer ministre, va prometre trencar les relacions amb aquell Estat profund. Efectivament, primer va expulsar alguns quadres d’extrema dreta de l’aparell de l’Estat. Però d’ençà del cop d’Estat fallit del 2016 –si no abans– torna a buscar la proximitat amb els ultranacionalistes. Ara governa en coalició amb l’MHP, d’extrema dreta. Les descripcions de Peker posen de manifest que amb els ultranacionalistes ha tornat també aquella aliança informal que guiava el país temps enrere.
Als seus vídeos el capo es dirigeix, entre altres, contra Mehmet Agar, ministre de l’Interior als anys noranta i pare polític de Süleyman Soyle. Agar, segons insinua Peker, el 1993 va estar implicat en l’assassinat del famós periodista d’investigació turc Ugur Mumcu. Agar ho nega.
El mateix Peker també és fill d’aquest Estat profund amb què ara pretén trencar. Les seves declaracions podrien estar més marcades pel desig de venjança que pel penediment. Soylu, segons afirma Peker, li va assegurar personalment que el protegirien. Però a l’abril uns policies van entrar a la seva mansió d’Istanbul i van amenaçar la seva família.
Als ulls de l’oposició, el seu passat criminal augmenta la credibilitat de Peker. El mafiós manté una estreta relació amb un seguit de polítics de primer nivell del govern. “Cada dia s’obre una nova capsa de Pandora”, diu l’ex-primer ministre Ahmet Davutoglu, ara enemistat amb Erdogan.
Per al president, el vídeos de Peker arriben en mal moment. Turquia està en una crisi econòmica que amb la pandèmia no ha fet més que agreujar-se. El president té menys popularitat que mai entre els electors. A les enquestes, el seu partit s’ha desplomat per sota del 30%. Ara perdria a les eleccions tant davant el socialdemòcrata Ekrem Imamoglu com davant la nacionalista Meral Akşener.
Les acusacions de Peker reforcen la imatge d’un govern en decadència, d’un règim que ha perdut tota autoritat moral i que només brega per mantenir-se al poder.
Després de callar durant setmanes, dimecres Erdogan va parlar per primera vegada sobre les acusacions i va qualificar els vídeos de Peker de conspiració contra Turquia: “De la mateixa manera que ens hem defensat d’altres atacs contra el nostre país, també destruirem aquesta trama”.
Peker ja ha anunciat el següent vídeo. Hi parlarà, entre més, d’un altre polític poderós, l’exministre de Finances Berat Albayrak, gendre d’Erdogan.
Traducció d'Arnau Figueras