Entre l'octubre de 1980 i el maig de 1981 van aparèixer a l'estat de Califòrnia cinc casos de pneumònia per pneumocystis carinii en barons joves amb activitat homosexual. Al juliol del mateix any es va detectar sarcoma de kaposi en 26 barons homosexuals de la ciutat de Nova York i Califòrnia.
A partir d'aquest moment, es cristal ·litza la idea que ens trobem davant d'una nova malaltia de caràcter epidemiològic i s'inicia una cursa per detenir- la i evitar que arribe a convertir-se en una desfeta apocalíptica. Les primeres morts per SIDA, el primer que revelen és que la societat occidental no està preparada per suportar epidèmies i que en canvi accepta complagudament els centenars de morts que es cobra la carretera tots els caps de setmana com si es tractara de l'impost que s'ha de pagar al progrés.
Siga com siga, a hores d'ara es mouen una sèrie de dades que aproximen als 10 milions de persones les que podrien haver entrat en contacte amb el virus de la SIDA en tot el món. Segons Jonathan Mann, coordinador del programa de control de SIDA als Estats Units, «només al continent africà podrien morir fins a 1.500.000 persones només en la pròxima dècada i a les acaballes del segle, 100 milions de persones en tot el món podran ser portadores del virus».
La malaltia, però, s'està convertint en una cosa que va més enllà d'un problema mèdic o econòmic. En alguns països el rebuig i la discriminació que pateixen els portadors del virus de la SIDA ratlla la irracionalitat més absoluta: pèrdua del lloc de treball per als afectats, entrebancs a l'hora d'entrar a llocs públics o llogar una vivenda o,en el pitjor dels casos, presó durant dos anys com passa a l'estat de Queensland a Austràlia, segons un decret del govern.
La veritat és que alguns governs s'enfronten a la SIDA amb tant de pànic que arriben a recomanar als ciutadans que consideren els avantatges d'una mútua masturbació en les seves relacions sexuals, és el cas de l'Ajuntament de Milà. Lluny ha quedat la revolució sexual del 70, ara als 80 el sexe i la mort s'enllacen inexorablement.
Veient l'evolució de la malaltia, s'arriba a la conclusió que cap grup social queda fora de risc a l'hora de contreure-la. De tota manera continua existint una majoria social que creu que el problema de la SIDA és una cosa que no els afecta.
Des de l'any 1979 fins al 31 de març de 1988 s'han notificat a tot el món 85.275 casos de SIDA. Per continents, la tendència d'expansió de la malaltia és molt semblant, excepte al continent africà, on l'increment a partir de 1985 és molt més ràpid.
Als Estats Units, es tenia informació de 40.051 casos fins l'agost de 1987, 39.493 són adults i 558 xiquets. N'han mort ja el 58% dels adults i el 65% dels xiquets. A Europa, des de l'any 1979 fins al 31 de desembre de 1987, 28 països han informat al Centre Col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) amb seu a París de l'existència de 10.181 casos de SIDA. Després de desembre de 1985 el nombre de casos ha augmentat el 124%. La taxa més elevada correspon a França, seguida de Suïssa i de Dinamarca.
Del total de casos diagnosticats, n'han mort 4.640; quant a sexes, el masculí representa el 89% del total i el 36,3% pertany al grup d'edat comprès entre els 30 i els 39 anys, a pesar de tot el sexe femení presenta el percentatge de casos més elevat en el grup comprès entre els 20 i els 29 anys.
A l'Estat espanyol s'han confirmat 1.126 casos des de l'any 1981 fins al 21 de març de 1988, d'aquests n'han mort 496. Quant a sexes, hi ha una major proporció de casos en el sexe masculí que en el femení, dels 1.126 casos, 955 pertanyen al sexe masculí i 171 al sexe femení.
El percentatge més elevat de malats de SIDA es dóna en el grup d'edat comprès entre els 20 i els 29 anys, tant per al sexe femení com per al masculí. El factor de drogoaddicció se segueix concentrant en edats més joves fonamentalment, de 15 a 44 anys, en el grup de barons homosexuals el major nombre de casos s'observa dels 30 als 39 anys.
Els menors de 15 anys representen un 4,17% del total, o siga 47 casos; 17 són hemofílies, 3 receptors de transfusions, 26 fills de pares de risc i d'un es desconeix el grup.
Si agrupem el nombre de casos per tipus de diagnòstic, les infeccions oportunistes (IO) són les que més freqüentment s'associen a la SIDA. El sarcoma de kaposi (SK) s'ha donat sense una altra patologia en 73 ocasions i associat en 68. El SK es dóna fonamentalment en barons homosexuals i no hi ha cap cas en hemofílies.
Si estudiem la distribució geogràfica dels casos trobem que existeix un comportament similar en totes les nacionalitats i comunitats autònomes de l'Estat espanyol. El major nombre de casos es dóna en persones consumidores de droga per via parenteral (ADVP), excepte a les Illes, amb 33 casos en homosexuals i 23 en ADVP i a les Canàries, amb 21 casos en homosexuals i 3 en ADVP.
En un estudi realitzat sobre 100.000 habitants —tot i considerar tots els casos ocorreguts des de l'any 1981 i utilitzant la població de 1987— es comprova que les Illes són la zona on es troba la taxa més elevada de casos de SIDA de l'estat, seguida de Madrid i Catalunya. Les taxes més baixes es presenten a Múrcia, Castilla-La Mancha i Extremadura.
Els alarmistes Masters&Johnson. Per J.J. Vilata, cap de la secció d'E.T.S. a l'Hospital General de València
Els sexòlegs Masters, Johnson i Kolodny van fer conèixer fa unes setmanes un informe, encara no publicat a l'Estat espanyol, on fonamentalment mantenen dues tesis: que les xifres oficials sobre la població afectada per ia Sida són molt inferiors a les reals, i que els camins o vies pels quals es pot transmetre la malaltia no són tan sols els acceptats per la comunitat científica internacional: mare-fetus, via parenteral i semen.
Segons Masters i Johnson, la transmissió del virus de la Sida no requereix un contacte sexual íntim, sinó que pot produir-se a partir d'un contacte personal aïllat, en el qual la sang o altres fluids corporals d'un portador del virus esguiten o freguen els d'una persona no afectada.
Abans de criticar aquestes afirmacions, m'agradaria puntualitzar que l'estudi de Masters i Johnson, abans de ser publicat, va ser rebutjat per distintes editorials i revistes especialitzades per considerar-lo acientífic.
En la meua opinió, els sexòlegs americans cauen en una manca de rigor a l'hora de calibrar l'abast que pot tenir ia malaltia de la Sida, i comptar solament entre les seues fonts d'informació amb els resultats obtinguts d'una mostra realitzada entre 800 heterosexuals voluntaris i no representatius.
Tan sols a partir d'una enquesta entre el personal sanitari es pot assegurar amb certa seriositat metodològica els possibles casos de Sida en una àrea geogràfica determinada.
Una de les conclusions d'aquest estudi és que la Sida s'està estenent entre els heterosexuals i que el perill de propagació augmenta a mesura que creix el nombre de companys sexuals. Si amb aquesta idea han volgut fer un crit d'alarma, la veritat és que s'han quedat en una afonia tranquil·litzadora. Tots sabem que com més promiscuïtat sexual hi ha més creix també la possibilita I de patir una malaltia per transmissió sexual, i no hem d'oblidar que la infecció pel VIH és una malaltia transmissible sexualment —igual que la gonocòccia, la sífilis...
Pel que fa al contagi sexual del VIH entre cl personal sanitari, fa la impressió que Masters i Johnson volen dir que les institucions sanitàries amaguen el risc de contagi que correm. Això és incert. Hi ha personal sanitari infectat perquè és lògic, en el nostre col·lectiu sanitari hi ha gent promíscua, addictes per via intravenosa... També el percentatge de sanitaris contagiats de pacients amb la infecció de VIH és baixíssim. Hi ha risc, és cert, però també correm riscos si tractem malalts que pateixen hepatitis B o altres malalties infeccioses.
Finalment, Masters i Johnson asseguren en l'estudi que és possible contagiar-se de la Sida per picada de mosquit, una topada entre dos esportistes on es produesca sang, etc. Aquests tipus de contagis no han estat demostrats de manera científica. Mentre no hi haja aquesta confirmació, caldrà dubtar de les paraules d'aquests sexòlegs, més interessats a vendre llibres, pel que sembla, que a sustentar les seues teories de forma rigorosa.