Quatre mesos després d’haver abandonat la Casa Blanca, Donald Trump segueix allunyat del protagonisme mediàtic. No és que hagi estat en silenci —tal com per elegància feren tots els seus antecessors quan deixaren el càrrec—, perquè ha opinat en públic en algunes ocasions, però han estat molt poques per a un home com ell, al qual li agrada tant la polèmica. És cert que ha creat un fòrum a internet que se suposa que serà el seu canal d’expressió, però no és la xarxa social alternativa a Twitter que va prometre. Per ventura la contenció s’explica per les males notícies que se li acumulen. En el plànol polític va rebre un cop prou fort quan un bon grapat de les grans empreses que feien donacions al Partit Republicà anunciaren que les deixaven en suspens o directament les anul·laven per mor de la seva actitud negant la legitimitat de la victòria de Joe Biden. Després es coneixia que la investigació de la Fiscalia —iniciada fa tres anys— sobre la Trump Organization —que ell digué que s’esgotaria aviat perquè no hi havia res irregular— passava a ser criminal, de resultes de la qual cosa la setmana passada un gran jurat se’n feia càrrec per decidir —en un termini màxim de sis mesos— si hi ha prou indicis per obrir una instrucció judicial i a qui s’hi hauria d’imputar.
Els problemes de Trump potser són la raó per la qual l’han aconsellat a no parlar massa en públic els últims mesos, però no l’han forçat a renunciar a la batalla pel control del Partit Republicà. Una confrontació que no està decidida i que viurà probablement un episodi decisiu en les pròximes eleccions legislatives, l’any que ve.
Problemes
En el sistema polític nord-americà les generoses donacions de les grans empreses són un element fonamental tant per al Partit Demòcrata com per al Republicà. Per exemple, són imprescindibles per als membres de la Cambra de Representants que a mitjan mandat presidencial han d’enfrontar-se a la reelecció. La cita és l’any que ve. Els dos partits ja preparen la futura campanya de cada un dels seus candidats a cada estat. Per aquest motiu, és un entrebanc prou important el fet que moltes entitats que feien donacions al Partit Republicà anunciessin el gener passat que no en farien més, de moment. Entre d’altres així ho digueren, segons publicà aleshores la BBC, la multinacional financera Morgan Stanley, la cadena hotelera Marriot, la química Dow, la teleco AT&T, els grans magatzem Walmart, Walt Disney Co., General Electric, AirBnB... Era la resposta a les incendiàries declaracions de Trump cridant a la revolta contra la presa de possessió de Biden i que animaren als que assaltaren el Capitoli el 6 de gener.
Segons la ràdio i televisió pública britànica, “excepte algunes excepcions, la majoria d’empreses no ha especificat quant de temps durarà la suspensió”, cosa que fa dubtar “del vertader abast de la mesura”. Així i tot és un problema seriós per als electes republicans que aspiren a renovar el càrrec a les eleccions de l’any que ve. Perquè ara saben que si Trump segueix amb l’estratègia antisistema i ells es mostren molt trumpistes corren el risc de quedar sense donacions importants per a la campanya respectiva. A les grans empreses els missatges antisistema de l’expresident no els agraden gens ni mica. Ho han deixat ben clar. El càstig d’aquestes societats al Partit Republicà fa pertinent la incògnita de si debilitarà la posició de Trump en el si de la formació conservadora.
Fora de l’àmbit polític, Trump també ha rebut un altre seriós cop que pot ser letal per a la seva suposada intenció de tornar presentar-se a la cursa presidencial, la de 2024. La investigació del ministeri públic sobre la Trump Organitzation —que aixopluga la gestió de nombrosos edificis a tot el país, inclosa la Trump Tower de Nova York on l’expresident hi té la seva residència—, iniciada fa tres anys, es va convertir el mes passat en una investigació criminal, segons anuncià la fiscal general de Nova York. En conseqüència, la Fiscalia demanà la setmana passada que es constitueixi un gran jurat —un òrgan presidit per un fiscal o advocat i format per sorteig per ciutadans que han d’avaluar si hi ha indicis suficients per iniciar un procés judicial i a qui s’hi ha d’imputar—, que decidirà si s’ha d’obrir la instrucció judicial penal. No es coneixen detalls, però el simple fet que l’assumpte hagi passat a un gran jurat suggereix que la Fiscalia hi veu seriosos indicis penals. Si fos imputat, Trump tindria molt difícil presentar-se a la nominació per a les eleccions presidencials de 2024. Per suposat, en conèixer la decisió, carregà durament contra la Fiscalia: “tant la fiscal general com el fiscal del districte estan mostrant una empenta sense precedents en la voluntat de destruir no ja una empresa sinó un president i el seu llegat polític”, digué. La desesperada resposta deixa deduir que és ben conscient de la transcendència política que podria tenir el fet de ser imputat.
Lluita pel poder intern
Quan Donald Trump guanyà contra tot pronòstic la nominació republicana per a les eleccions presidencials de 2016 ho celebrà a casa seva, a l’àtic del gratacels de Nova York que porta el seu nom. Es negà a fer-ho a la seu del Partit Republicà. Una mostra del menyspreu que sentia per la cúpula orgànica de la formació conservadora, a la qual odiava tant o més que a la seva contrincant del Partit Demòcrata, Hillary Clinton. Cinc anys després, les coses no han millorat massa en relació amb els caps del seu partit. Amb una diferència important respecte a aleshores: el quadrienni presidencial ha generat un important moviment intern trumpista que intenta fer-se amb el control de l’organització. A hores d’ara ningú sap com està exactament l’equilibri de poder entre les diferents faccions.
En el si de la formació conservadora molt poca gent mostra les seves cartes obertament. Ni els suports ni els crítics de Trump. Una de les poques veus que s’ha mostrat amb contundència en contra de l’expresident i de les seves teories conspiratives és Liz Cheney, filla de Dick Cheney, antic vicepresident de George W. Bush. Liz és membre de la Cambra de Representants per l’estat de Wyoming. La seva actitud contra l’expresident li valgué la recent destitució —el passat 12 de maig— del càrrec de tercera jerarquia republicana a la institució.
El mateix dia de la defenestració de Cheney, l’analista de la CNN Chris Chillizza contava que uns dies abans havien entrevistat en la Fox News el republicà membre de la Cambra de Representants per Texas Kevin Brady, i quan el periodista li demanà si estava d’acord amb Cheney —que nega que existís robatori de les eleccions—, o amb Trump i la seva teoria de la conspiració, contestà: “els deixo aquesta disputa a ells dos”. L’analista considerava que “així estan les coses en el si del Partit Republicà, on ni tan sols Brady, que es retira en finalitzar el seu present mandat (l’any que ve) i que per tant no té res a témer de Trump, no s’atreveix a contestar aquesta pregunta tan simple”.
La caiguda de Cheney i la reveladora actitud de Brady podrien fer entendre que el trumpisme s’està imposant en el si del Partit Republicà. Però no s’ha de donar per fet que sigui així. En realitat, la majoria intenta nedar i guardar la roba. Per exemple, 35 dels membres de la Cambra de Representants votaren amb els demòcrates, només una setmana després de la destitució de Cheney, a favor de crear una comissió d’investigació independent del Congrés —les dues cambres reunides— sobre l’assalt al Capitoli el passat 6 de gener. No pareix que pugui sortir endavant, perquè en el Senat el Partit Republicà ja han dit que la curtcircuitarà i té prou força per fer-ho. Però el que és rellevant políticament és aquesta actitud dels republicans que s’han de presentar l’any que ve a la reelecció i que no volen identificar-se a les clares amb el missatge antisistema de Trump ni, tampoc, semblar que estan en contra seva. En resum: quasi tots els representants republicans que l’any que ve s’enfrontaran a les urnes no volen que Trump llastri les seves opcions electorals, però tampoc es mostren crítics amb l’expresident no fos cosa que una part dels seus electors els consideri uns traïdors.
Segons l’anàlisi que fa l’especialista en política estatunidenca Àlex Maroño a elordenmundial.com —revista digital d’informació i anàlisi de política internacional—, en aquest moments el Partit Republicà està dividit entre “els republicans tradicionals (...), els que han abandonat Trump recentment i i els trumpistes fidels”. Els comicis de 2022 permetran veure com està l’equilibri de forces entre els tres grups, i això serà clau per al control de la formació en vistes a la posterior cursa per a la nominació per a les eleccions presidencials.
A banda de Trump —tant si finalment es presenta per guanyar la nominació com si no— ja corren noms de membres del Partit Republicà com a potencials aspirants a participar en la futura cursa presidencial de 2024. Maroño destaca entre els republicans tradicionals sobretot Ben Sasses, senador per Nebraska, molt conservador però allunyat de les astracanades de l’exinquilí de la Casa Blanca. Entre l’establishment tradicional republicà és el que compta amb més simpaties per presentar-se a la cursa per a la futura nominació.
Després, diu l’analista, existeix un grup format per tots aquells que col·laboraren en algun moment amb l’administració Trump però que, per raons diferents, s’han allunyat del seu antic líder. Les dues cares més visibles són les de Tom Cotton, senador per Arkansas, i la de l’antiga governadora de Carolina del Sud i exambaixadora dels Estats Units davant Nacions Unides entre 2017 i 2018 Nikki Haley. Tots dos han reconegut la victòria de Biden i ella ha arribat a afirmar que l’expresident “serà jutjat durament per la història”.
Finalment existeix el grup dels trumpistes que són els possibles relleus de l’expresident —si finalment no es presenta—: en primer lloc apareix el “jove senador per Missouri, Josh Hawley” i, després, el conegut “senador per Texas, Ted Cruz”, als quals s’hi afegeix “el fill primogènit del president, Donald Trump Jr., (...) que enarbora el llegat de son pare i la imatge d’oustsider”.
Assegura l’analista citat que hi ha la possibilitat d’una guerra interna que trenqui el partit conservador. Recorda que “el 45% dels votants del Partit Republicà aproven l’assalt al Capitoli”, cosa que mostra una perillosa divisió de la base conservadora i que complica encara més, si cal, la situació interna: “Si el partit continua abraçant el trumpisme nacionalpopulista, la seva base de votants s’anirà reduint, cosa que li impedirà guanyar eleccions en el futur”. Si, pel contrari “rebutja obertament la doctrina de Trump, els seus seguidors més acèrrims poden acabar fundant un altre partit, dividint el vot dretà i fent un gran regal als demòcrates”.