L'Audiència Nacional ha condemnat a 53 anys i mig de presó a Mohamed Houli Chemlal i a 46 i mig a Driss Oukabir pels atemptats terroristes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. També ha condemnat a vuit anys de presó a Said ben Iazza per col·laboració amb organització terrorista. El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d'explosius de caire terrorista i intent d'estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. En canvi, no els considera culpables directes dels morts a Barcelona i Cambrils com demanaven algunes acusacions.
La fiscalia demanava 36 anys de presó per a Oukabir, mentre que Generalitat i Ajuntament de Barcelona demanaven entre 44 i 90 anys. Per a Houli Chemlal demanaven 41 anys de presó la fiscalia i entre 44 i 95 anys les dues institucions catalanes. Per a Ben Iazza demanaven vuit anys de presó per col·laboració amb banda terrorista.
En la seva sentència, els magistrats de la secció tercera condemnen Houli Chemlal i Oukabir per pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit i fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista; i estralls en temptativa de caràcter terrorista en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu. A més, la resolució, de 1.018 pàgines, els imposa la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d'acostar-a Alcanar durant 10 anys un cop complertes les penes privatives de llibertat. La sala indica que el compliment efectiu de les penes per aquests dos acusats no excedirà de 20 anys. L'Audiència condemna el tercer dels acusats, Said Ben Iazza, a 8 anys de presó pel delicte de col·laboració amb organització terrorista i li imposa, a més, la inhabilitació absoluta i especial, així com la prohibició d'acostar-se Alcanar durant cinc anys des que compleixi la pena de presó.
La sala penal acorda absoldre Mohamed Houli i Driss Oukabir de 14 delictes d'homicidi en temptativa de caràcter terrorista, així com de 34 delictes de lesions de caràcter terrorista i de cinc de lesions per imprudència pels quals també havien estat acusats. El tribunal absol igualment a Said Ben Iazza dels delictes de pertinença a organització terrorista; tinença dipòsit i fabricació d'explosius de caràcter terrorista i de conspiració per cometre estralls terroristes pels que també havia estat acusat en el judici celebrat a l'Audiència Nacional entre novembre i febrer. La sentència es pot recórrer davant la Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional.
La sentència també condemna els dos principals acusats a indemnitzar les desenes de víctimes, amb quantitats que superen els 2.000 euros en la majoria dels casos. Es tracta sobretot de veïns ferits del xalet d'Alcanar que va explotar el dia abans dels atemptats i dels mossos d'Esquadra i bombers de la Generalitat que treballaven en el desenrunament del lloc dels fets quan es va produir una segona explosió. També han estat condemnats a pagar els danys causats als vehicles, caravanes i domicilis del voltant danyats per les explosions.
El tribunal considera provat que va ser l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty qui va radicalitzar els joves d'origen marroquí que van acabar formant la cèl·lula gihadista a partir del 2015. A partir de la tardor del 2016 ja busquen informació sobre com preparar explosius i pensen en cometre atemptats contra edificis emblemàtics, sobretot l'imam. A partir de la primavera del 2017 ja comencen els preparatius.
L'escrit del tribunal destaca, un a un, tots els indicis documentals, de trucades, missatges i electrònics que evidencien trobades del grup a la casa d'Alcanar i en altres punts, què feien i sobre què parlaven. També consten totes les visites a establiments per adquirir precursors d'explosius i altres elements, com els vehicles, i com ho van finançar amb petits robatoris i la revenda de joies. Van elaborar triperòxid de triacetona (TATP), conegut com 'mare de Satanàs', per preparar diversos artefactes explosius, 17 granades de mà casolanes, cinturons.
La cèl·lula havia previst atemptat el 20 d'agost al Camp Nou durant el partit Barça-Betis, però la nit del 16 d'agost el compost químic va explotar mentre segurament el manipulaven l'imam i Youssef Aalla. Houli Chemlal, que era a l'exterior de la casa, va resultar ferit greu i traslladat a l'hospital, mentre que els altre dos van morir a l'acte. El tribunal assegura que l'imam va morir en aquella explosió, contradient així els dubtes que tenia alguna acusació particular respecte les proves d'ADN que es van fer a les restes del cos.
A primera hora de la tarda del 17 d'agost, la casa va tornar a explotar mentre mossos i bombers feien tasques de desenrunament. La resta del grup no ho va saber fins el mateix dia 17 a primera hora de la tarda i aleshores van començar a improvisar. Van tenir converses tenses i plenes de dubtes i van decidir trobar-se a l'AP-7. Però Younes Abouyaqoub, que anava sol per l'autopista, va girar cua a Altafulla sense dir res a la resta i va decidir cometre l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona.
Després de l'assassinat massiu al centre de la ciutat va fugir a peu fins la zona universitària, on va apunyalar mortalment a Pau Pérez per robar-li el cotxe i fugir de la ciutat, embestint mossos d'Esquadra que feien un control antiterrorista a la Diagonal.
El tribunal detalla els 14 morts a la Rambla i les lesions patides per 176 vianants. A més, descarta que altres persones que eren a la zona rebin indemnitzacions en no considerar provat que patissin lesions per aquell atropellament. Sí que admet que 82 persones van patir la síndrome d'estrès posttraumàtic.
La resta de membres de la cèl·lula, excepte Driss Oukabir que era a Ripoll detingut i Houli Chemlal que estava arrestat a l'hospital de Tortosa, va decidir cometre un atemptat a Cambrils. Van comprar armes blanques i altres objectes i cap a la 1 de la matinada del 18 d'agost es van dirigir al passeig marítim, on van envestir un cotxe dels Mossos i van acabar atropellant diverses persones, entre les quals una dona va acabar morint. El cotxe dels terroristes va bolcar i en van sortir els ocupants amenaçant als vianants i els policies amb armes blanques i falsos cinturons explosius. Tots van ser abatuts per la policia mentre feien proclames gihadistes.
Tres dies després va ser abatut Abouyaqoub en un camí rural de Sant Pere Molanta (Alt Penedès), després de poder escapar a peu des de Sant Just Desvern el mateix dia 17.
"La sentència pot suposar un cert tancament de ferides, però no serà complet perquè han quedat interrogants oberts"
El director de l'Institut Abat Oliva de Ripoll –on van estudiar els principals acusats del 17-A-, Joan Maria Roig, assegura que la sentència pot representar un "cert tancament" de ferides per a moltes persones de la vila, però creu que no serà complet perquè van quedar "interrogants oberts" durant el judici. Roig, que en el moment dels atemptats era professor del centre, assegura que no han hagut d'activar serveis específics per aquest tema, tot i que deixa clar que han estat molt "amatents" per si sorgien "inquietuds" o "malestars". Des de la Unió Intersindical d'Empreses de Ripoll i des de l'àrea de Ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès consideren que la sentència "no ajudarà" a tancar ferides, "al contrari".
L'Audiència Nacional ha condemnat a 53 anys i mig i 46 anys i mig de presó els principals acusats dels atemptats terroristes del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. Aquests fets van sacsejar amb força la comunitat educativa de Ripoll, i molt especialment l'Institut Abat Oliva on van estudiar els joves ripollesos. "Va impactar de ple a l'equip docent, molts els havíem tingut a classe i hi havíem tingut un tractament quotidià; va ser un trasbalsament molt important per a tot l'equip", admet Joan Maria Roig, en declaracions a l'ACN. Actualment també és regidor de Salut, Benestar Social, Habitatge, Gent Gran i Joventut de l'Ajuntament de Ripoll. Des del seu punt de vista, la sentència pot representar un "cert tancament" de ferides per a moltes persones de la vila però no serà complet perquè han quedat "interrogants oberts" durant el judici.
Des que va començar la vista oral fins a l'actualitat no han hagut d'activar serveis específics per aquest tema. El claustre de professors ha estat "amatent" per si sorgien "inquietuds" o "malestars" i creu que s'ha pogut canalitzar amb les tutories setmanals que vénen fent des de fa temps. Explica que en elles tracten les emocions i temes com la diversitat, però que en camp moment el professorat ha propiciat directament el debat entre els alumnes sobre temes com les imatges dels autors manipulant els explosius tal com es van poder veure durant el judici. "Hem estat amatents per si alguns alumnes ho podien viure més traumàticament i poder donar-hi resposta", afegeix.
També valora positivament l'acompanyament que s'ha fet al centre des que va haver-hi els atemptats per part de la Generalitat i altres institucions. Admet que ningú estava preparat per allò i no es podia preveure i creu que cal seguir abordant de forma transversal aspectes com la diversitat des de la comunitat educativa i tot la societat. També admet que amb el pas dels anys, els alumnes han anat passant per les aules i ja no hi ha un vincle tan directe amb els autors, si bé encara hi ha alumnes que tenen familiars que van ser víctimes i els mateixos joves jihadistes. "Seguirem amatents a la resposta que faci falta", remarca, però afegeix que a dia d'avui no han notat que afecti a la convivència a les aules
"Una sentència mai tanca ferides"
Des de la Unió Intersindical d'Empreses de Ripoll, creueu que una sentència "mai tanca ferides". Segons la tècnica de Formació, Anna Prieto, són situacions complexes i des del seu punt de vista, "qui realment haurien d'estar sentenciats són els ja no hi són". Alguns dels joves de la cèl·lula terrorista estaven treballant a empreses de la comarca. Arran dels fets, l'empresariat admetia que s'havien "trencat confiances" perquè se'ls considerava integrats. Gairebé quatre anys després i amb una pandèmia pel mig, asseguren que no hi ha indicadors ni dades que indiquin que la situació s'hagi revertit.
Segons Prieto, "al començament la desconfiança era molt gran, no era racisme sinó l'impacte que (els atemptats) van tenir i això vol temps". I remarca que actualment hi ha dues maneres de veure-ho entre els empresaris, els que ja no ho vinculen amb la vida a Ripoll i els que continuen amb "desconfiances", sobretot cap a treballadors descendents de famílies marroquines. El millor antídot, remarca, són les bones experiències. "Cal que puguin tenir l'oportunitat de demostrar que són d'aquí" i que treballen bé. En aquest sentit, recorda que un cognom no és garantia de ser millor o pitjor a la feina sinó que es tracta de persones i maneres de fer individuals. "Ficar algú en un mateix sac acostuma a passar arreu, no només a Ripoll", lamenta.
Malgrat tot, és optimista i creu que la societat de Ripoll serà capaç de passar pàgina amb el temps. Ara bé, també anima aquests col·lectius a "no tenir por a portar el currículum" i que "es donin la pròpia oportunitat" de buscar una feina. "Crec que s'autojutgen i es tanquen portes per la por al prejudici i crec que se l'han de treure i demostrar el que són", afegeix. Des dels atemptats, han notat una baixada de persones amb aquests orígens que acudeixen a l'ens a buscar feina o inscriure's en programes.
Qui tampoc creu que la sentència contribueixi a tancar ferides és Núria Riera, coordinadora de l'àrea de Ciutadania del Consorci de Benestar Social del Ripollès. "Ajudar no ajudarà, al contrari", remarca. En situacions com aquesta, diu, cada cop que aquells fets tornen a sortir als mitjans és un "impacte". Ho va ser quan van transcendir les imatges d'ells manipulant el material explosiu, el judici i ara també la sentència.
Per Riera, la ferida "continua oberta" i una sentència "no ajuda a variar els pensaments de la gent", al contrari, manté el que ja venien pensant fins ara. Un dels temes pendents, des del seu punt de vista, és treballar perquè la societat aprengui a abordar-ho des dels matisos i no des "del blanc o el negre". Una bona eina seria treballar amb les emocions i l'empatia i veure que entre el blanc i el negre "hi ha molts matisos" i "punts en comú". I que les persones s'escoltin per començar a dialogar. "Cal fer aflorar el diàleg i les diferents veus que hi ha al municipi", afegeix.
Jordi Munell, alcalde de Ripoll: "Les ferides es tanquen quan es coneix tota la veritat i la sentència no va més enllà"
L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, assegura que la sentència contra els principals acusats del 17-A no servirà per tancar ferides, ja que "ni el procediment ni la sentència no han servit per posar en evidència tota la trama que hi havia al darrere dels atemptats". "Les ferides es tanquen quan es coneix tota la veritat i la sentència no va més enllà a buscar-la", lamenta Munell. Creu que l'Estat ha fet un "carpetasso" al cas "declarant la culpabilitat i les penes per les persones que estaven processades", però "no s'ha volgut anar més enllà i saber què més podia haver-hi al darrere". Munell no ha volgut valorar si els anys de condemna són molts o pocs, però deixa clar que "en qualsevol cas, la ferida es tanca quan es coneix la veritat".
Després de saber-se que l'Audiència Nacional ha condemnat a 53 anys i mig de presó a Mohamed Houli Chemal i a 46 anys i mig a Driss Oukabir pels atemptats del 17-A, l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, critica que la sentència no hagi destapat "tota la veritat". En declaracions a l'ACN, el batlle creu que hi ha molts aspectes que no s'han volgut investigar com ara "la possible relació de l'imam de Ripoll amb el CNI i el Ministeri de l'Interior". "Ens temem que s'intenta passar un vel i que no se'n parli més", lamenta.