La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el Director General de Consum, Félix Alonso, varen presentar recentment al Consell de Consum l'Avantprojecte de Llei de Protecció dels Consumidors i Usuaris de les Illes Balears. El qual inclou aspectes lingüístics de la relació entre administrats i administració. L'Obra Cultural Balear (OCB) ha saludat que el text de l'avantprojecte contengui un capítol dedicat als drets lingüístics, però el considera «encara insuficient».
Drets lingüístics dels consumidors.En el quadrienni del primer Govern del Pacte de Progrés (1999-2003) es va aprovar (2001) la Llei d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, que per primera vegada contenia una regulació dels drets lingüístics dels consumidors. Aquesta llei va ser derogada, per part del Govern del PP de José Ramón Bauzá, el 2014. Com és conegut, Bauzá es dedicà intensament a perseguir la normalització del català a tots els àmbits. En aquest cas no era més que un altre exemple de la política en contra de la llengua pròpia que va caracteritzar l’Executiu conservador durant la legislatura 2011-2015 i que va motivar nombroses respostes de la societat civil, en especial de l’OCB. Com és conegut, el 29 de setembre de 2013 les capitals insulars, Palma, Vila i Maó, van viure la manifestació més nombrosa de la història illenca, quan més de 100.000 persones sortiren als carrers per protestar per la política que portava a terme Bauzá. En relació als drets lingüístics dels consumidors, els partits polítics que aleshores estaven a l'oposició es comprometeren a recuperar la regulació esmentada en tornar al govern.
Ara l’Exectiu de Francina Armengol recupera els drets lingüístics per als consumidors. O, millor dit, així passarà quan s’aprovi l’esmentada llei. Que no se sap ben bé quan serà. En qualsevol cas, el fet que s’hagi torbat tant demostra, al parer de l’OCB, que no s’estan fent les coses amb la rapidesa que caldria fer-les:«en l'equador de la segona legislatura consecutiva del govern de coalició progressista encara no s'ha restituït el marc legal en matèria lingüística anterior al govern Bauzá», ha denunciat l'Obra.Encara pitjor: segons diu l’entitat catalanista, l'avantprojecte de llei referit només recupera una part d'aquella regulació, cosa que troba insuficient. En opinió de l’OCB resulta imprescindible clarificar les condicions en què operarà el dret a ser atès en català -disponibilitat lingüística condicionada, per exemple, per la mida de l'empresa, cosa que ara es preveu de manera excessivament genèrica- o introduir alguna referència a la senyalització externa i interna dels establiments.
L'OCB reclama a PSOE, Unides Podem i MÉS per Mallorca, els partits que formen el Govern illenc, que incorporin aquestes regulacions, entre d’altres. Al respecte també demana la recuperació de la consideració de les infraccions en matèria de drets lingüístics com a infraccions greus.
Segons entén l’Obra, «una de les conseqüències consubstancials a l'oficialitat lingüística és el dret d'utilitzar i ser correspost en la llengua oficial de preferència -en contextos de doble oficialitat, com és el cas del règim jurídico-lingüístic de les Illes Balears-, tant en les relacions del ciutadà amb els poders públics com en l'àmbit privat de l'activitat socioeconòmica. Sense una regulació clara que doni cobertura a aquesta segona esfera, l'exercici dels drets lingüístics dels ciutadans esdevé del tot il·lusori». Al parer de l'OCB el Govern ha de garantira través de la referida llei «que els drets lingüístics es puguin exercir amb plenitud i no quedin en paper banyat».