El temps de les arts

Pere Casanovas, artista i artesà de l’escultura

Fa dos anys es va editar el llibre Pere Casanovas, L’escultor dels altres,de l’escriptor i periodista mataroní Manel Cuyàs, acompanyat d’una completa catalogació de l’obra realitzada a cura de Laura Parellada. L’autor revisa detingudament la trajectòria de l’escultor gironí Pere Casanovas. En el llibre es pot veure la intensa col·laboració que ha mantingut amb els millors artistes del moment, tant nacionals com estrangers. Per això el títol de “l’escultor dels altres” és ben encertat, ja que la seva participació en un gran nombre d’obres que es poden contemplar arreu del país i que porten el nom d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Jorge Oteiza o Antoni Llena, per citar només a alguns, també haurien de dur el seu nom, ja que l’altre “autor”, és en Pere Casanovas, i que serveixen per construir “una crònica de l’època més decisiva de l’art a Catalunya durant la segona meitat del segle XX”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa tot just un any, al començament del confinament, Vicenç Altaió entrevistava Pere Casanovas sobre el llibre de Cuyàs, confessant-li que tenia “un gran respecte i una gran comprensió per als antics constructors de catedrals, que són l’origen de la maçoneria. Jo rebo les instruccions dels escultors. Aquestes instruccions resten perquè es troben en les maquetes originals, però quan jo entro en acció el meu rastre queda esborrat. Soc sovint un creador però sense deixar mai de ser un artesà. La meva admiració per l’artesania no te reserves”.

Per tant, l’exposició que ara es pot contemplar a Ca l’Arenas Centre d’Art Museu de Mataró, Pere Casanovas. Escultor i col·laborador d’artistes, permet al públic adonar-se del fet que no tant sols va ser “col·laborador dels altres”, a través del seu taller d’escultura ubicat a la capital d’El Maresme, sinó també un creador des de diferents camps, com l’escultura, la pintura i el disseny gràfic. De totes maneres, la seva pròpia obra ja s’ha pogut veure en altres llocs, com per exemple el Museu de Sant Pol de Mar, l’any 2011 i, més recentment, fa tres anys, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Aquesta mostra forma part del projecte Singulars, per apropar al públic el treball d’un destacat artista de Mataró.

Pere Casanovas. Vista general exposició. Sense títol. 1979-2007. Ferro oxidat

Pere Casanovas. De Girona a Mataró

Pere Casanovas va néixer a la petita localitat gironina de Sant Miquel de Campmajor, l’any 1943. Quan només tenia 14 anys la seva família se’n va anar a viure a Mataró. Va començar a treballar a la foneria Roure com a torner. Al poc temps va entrar al taller del mestre de la forja, Lluis Terricabres, més conegut com a Terri , que també va ser promotor cultural, escriptor i artista plàstic.

El 1961 va descobrir l’escultura Sideoploide, del barceloní Salvador Aulèstia, instal·lada al port de Barcelona i que donava la benvinguda als visitants que arribaven a la ciutat per via marítima. Al veure l’escultura es va quedar tant impressionat que va voler endinsar-se en el món del metall. Actualment aquesta obra es troba al Moll dels Pescadors, després que fos restaurada pel mateix Pere Casanovas per encàrrec del Port de Barcelona.

L’any 1970 participà en la col·lectiva de pintura i dibuixos “Accions urbanes” de Mataró. Dos anys després realitzà la seva primera exposició individual de pintura a la sala Cap Gros de la mateixa ciutat. El 1974 obra el seu propi taller a Mataró, encara que ha anat canviant de lloc diferents vegades –sempre dins de Mataró- fins arribar a l’actual ubicació a una gran nau industrial al Pla d’en Boet.

Pere Casanovas. Vista general exposició. 1979-2007. Ferro oxidat.

Pere Casanovas. Escultor i col·laborador d’artistes

L’exposició a Ca l’Arenas està comissariada per un altre mataroní, el crític d’art Manuel Guerrero, que ha distribuït l’exposició en diferents àmbits. A la planta de baix, hi ha tres sales. A la primera sala es mostren algunes pintures de Pere Casanovas, així com fotografies i comentaris de la majoria dels esdeveniments més rellevants de la seva trajectòria on es poden observar les seves col·laboracions amb els artistes. En un altre espai s’exhibeixen una sèrie de maquetes de la seva col·lecció personal de les escultures públiques més rellevants. Al patí hi ha tres maquetes més grans de diferents autors. El primer pis està totalment dedicat a l’obra de l’artista, principalment escultures de diferents èpoques, així com dibuixos i pintures.

Pere Casanovas. Sense títol. A l’esquerra , 2016, ferro polit. A la dreta, 1990, ferro oxidat

Col·laboracions

A la primera sala de la planta baixa l’espectador pot contemplar tres quadres en tècnica mixta sobre tela, pertanyents a l’època de la seva primera exposició individual on es pot apreciar el seu interès per l’informalisme de Tàpies i Guinovart. En el següent espai, de manera cronològica, es mostren les imatges i els esdeveniments més importants de les seves col·laboracions pels diferents indrets de Catalunya, principalment de Barcelona, que permeten entendre la seva evolució des de que va entrar a treballar a la foneria Roura, passant pel taller de “Terri”, fins arribar a l’actualitat.

Pere Casanovas. Sense titol. 1974. Ferro oxidat

La seva primera col·laboració amb un escultor va ser amb Moisès Villèlia, l’any 1974, realitzant escultures mòbils i murals. Tres anys més tard comença la seva relació amb Pablo Palazuelo que durarà tres dècades, sent la primera obra Rêve de vol. El mateix any col·labora amb Josep Maria Subirachs, experiència que es prolongarà fins a principis del 2000. El 1979 realitza l’edició seriada Construcció amb tres planxes iguals, de Max Bill, per encàrrec de l’arquitecte i galerista Franco Bombelli. També participa en la instal·lació d’una escultura inflable de l’artista conceptual Josep Ponsati, a la desapareguda galeria Maeght del carrer de Montcada de Barcelona. A la mateixa galeria Josep Guinovart va mostrar el conjunt escultòric Contorn-entorn, que després s’instal·là a l’antic Museu Modern de Catalunya, seu actual del Parlament de Catalunya.

Durant la dècada dels 80 col·labora amb la tapissera Aurèlia Muñoz, de qui vam poder veure una excel·lent exposició al MNAC fa només dos anys, així com també amb Antoni Miralda quan intervé a la galeria Joan Prats amb la instal·lació Mona de Barcelona on presenta 24 mones. A Perejaume li fa les ulleres submarines d’alumini Brugaters i algòlegs. Altres obres importants d’aquella època són dues peces per a Manolo Valdés sobre la reina Mariana. De Jorge Castillo, més conegut com a pintor, l’escultura Mujer toro. Col·labora amb el català Lluis Blanc durant deu anys, sent la primera escultura Porta, ubicada a Cardedeu. A mitjans dels 80 inicia la seva relació amb Xavier Medina-Campeny. Treballa diverses vegades amb Jaume Plensa, sobretot en obres monumentals situades a Antibes, Des Moines (Iowa), Praga, Dubai, etc. A finals d’aquella dècada col·labora amb Antoni Tàpies, sobretot en la construcció de la gran escultura Núvol i cadira, col·locada al terrat de la seva Fundació, així com amb Robert Llimós, Marcel Martí i Esther Albardané.

Pere Casanovas. Sense títol. 1972. Tècnica mixta sobre tela

A Mataró realitza i instal·la L’esperit de Figuera Major, de Manuel Cusachs a principis dels 90, moment en que comença a col·laborar amb la Fundació Espai Poblenou, que mentre va estar en funcionament va servir al públic barceloní per conèixer el treball d’artistes de prestigi internacional, com Mario Merz, John Cage, Jannis Kounnellis i Rebecca Horn. De l’escultor surrealista, el lleidatà Leandre Cristòfol, hi ha la peça Monument, instal·lada a la plaça George Orwell de Barcelona, partint d’una maqueta de 1935. Una altra obra emblemàtica és el Gran avió d’hèlix vermella, de Josep Maria Riera i Aragó. D’Antoni Llena hi ha la realització i instal·lació David i Goliat, que recentment va partir importants desperfectes per culpa del temporal Glòria, ja que es va desplomar l’estructura principal degut al fort vent. El mateix LLena comenta que mentre s’estava instal·lant l’obra “sovint es deixava veure pel lloc un senyor que, a distància, n’observava encuriosit el desenvolupament. El dia que l’escultura va restar lliure de bastides també hi rondava. Vaig anar-lo a trobar per demanar-li que li semblava el resultat final. Em va respondre ”Sóc enginyer i mai no hauria signat un projecte tan arriscat com aquest”. Potser tenia raó aquest enginyer…

Pere Casanovas. Sense titol. 2000. Ferro polit i pintat

A la Barceloneta hi va diverses obres, com per exemple Balança romana, de Kounnellis, Crescendo Appare, de Merz i Una habitación donde siempre llueve, de Juan Muñoz. Altres autors estrangers de renom com Richard Long, Ulrich RückriemJames Turrell, Sigmar Polke, Christian Boltanski i Jana Sterbak, també van comptar amb la seva col·laboració. Una altra obra coneguda per tothom és la que està situada davant mateix del MACBA: La ola, del basc Jorge Oteiza, realitzada amb alumini pintat de negre.

A partir del 2000 hi ha diferents obres en les que intervingué Pere Casanovas, entre elles el Mural de les olles, de Frederic Amat, situat al Teatre Mercat de les Flors; la realització de la base i els eixos de Tall Irregular Progressions, en record de les víctimes d’ETA a l’Hipercor de Barcelona, de Sol Lewitt; les restauracions de Descobriment de Barcelona, d’Anthony Caro, que actualment es troba al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona i Une lune bleue, d’Alexander Calder, que pertanyia a la Fundació Suñol i que l’any passat es va posar a subhasta a Crhistie’s. Així mateix, Casanovas va realitzar el mural Via Crucis de Sean Scully que es troba a l’església de Santa Cecilia de Montserrat.

Antoni Tàpies. Maqueta per a Núvol i cadira. 1998. Filferro, assemblatge

Col·leccionista de maquetes

En una de les sales i al pati de Ca l’Arenas hi ha una sèrie de maquetes de diferents dimensions que pertanyen a la col·lecció particular de l’artista, així com a altres institucions. Totes elles van ser el punt de partida de la seva col·laboració amb artistes com Tàpies (Núvol i cadira), Frederic Amat i Antoni Cumella (projecte Mur d’ulls), Llena (David i Goliat), Horn (El beso de la muerte), Perejaume (Signatura), Agustí Roqué (Sense títol), Palazuelo (Signo), Villèlia (Sense títol), Brossa (poema visual Himne) i Guinovart (Sense títol). Al patí hi ha tres maquetes de considerables dimensions de Llena (Homenatge als castellers), Aguilar (Ruta vermella) i Sterbak (Condition).

Pere Casanovas, obra pròpia

Hi ha un grup de pintures de la dècada dels 70, totes elles realitzades en tècnica mixta que com les que s’exhibeixen a la primera sala, mostren la seva admiració per Tàpies. També hi ha una sèrie d’esc, ultures del període 1970-1990, on podem endevinar el seu interès per alguns dels escultors contemporanis més importants i influents de la segona meitat del segle XX com d’ Anthony Caro i Chillida, sobretot quan treballen el ferro oxidat. Més endavant, s’observa que l’artista troba el seu propi camí, o sigui, la seva línia creativa, allunyant-se dels seus referents.

Antoni Llena. Maqueta per a David i Goliat. 2016. Alumini i acer

Totes les peces no porten títol i són de ferro oxidat o polit, encara que també n’hi ha algunes d’acer o pintades. Són obres plenament abstractes, on apareixen infinitat d’elements geomètrics, sobretot semicirculars. Fins i tot algunes de les peces estan penjades a la paret, al no tenir base que les sustenti.

Maria Lluïsa Borrás comentava en el catàleg de l’exposició La fertilitat de l’arquetip, celebrada a Banyoles l’any 2001, que per a l’artista “el concepte i realització són aspectes molt personals que no podria confiar a ningú i sap que únicament amb les seves mans pot aconseguir que el seu amor a la geometria i a l’austeritat no signifiquin en absolut una renúncia a l’expressivitat i encara menys a l’emoció estètica”.


Pere Casanovas, escultor i col·laborador d’artistes
Comissari: Manuel Guerrero
Ca l’Arenal Centre d’Art Museu de Mataró
Fins al 31 d’octubre de 2021

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.