Km 137. Fonts del Llobregat. A les anomenades Fonts del Llobregat, s’apleguen setmanalment individus de totes les edats i condicions, disposats a quedar bocabadats enfront d’aquest espectacle natural, on l’aigua brolla amb ímpetu, excessiva en quantitat i segrestada entre roques i una frondosa vegetació. L’espai ha estat habilitat perquè el turista puga passejar-s’hi amb seguretat.
Som al punt més allunyat de Berga. Podríem tornar-hi per la carretera principal, l’Eix del Llobregat, però no ho farem. Des de la Pobla de Lillet, ens disposem a travessar la serra del Catllaràs, una mitja muntanya feréstega, escarpada, solitària, per la carretera BV-4656, que connecta amb Borredà. Es tracta d’una via local, poc transitada, sense senyalització horitzontal. Al capdamunt, Sant Jaume de Frontanyà —el segon municipi més petit de Catalunya, després de Gisclareny, també al Berguedà— s’assenta sobre un respir orogràfic, un oasi oxigenat i entapissat de pastures; un interludi enmig del cataclisme muntanyós. La seua església romànica (segle XI) és l’únic testimoni vivent d’una antiga canònica consagrada a principis del segle X.
Al fons de la vall que separa la serra de Catllaràs de la de Picancell, toquem Borredà, i per una carretera secundària penetrem en la riera de Merlès, un corredor natural que ens permet retrobar les aigües del Llobregat, gairebé a l’extrem meridional del Berguedà. Desemboquem a Puig-reig; la concentració de colònies tèxtils en aquest tram de riu és excepcional: sembla que es tracta de la màxima concentració a Europa. A pocs minuts, la colònia Vidal ha museïtzat part dels seus espais i ofereix visites guiades. Per als més actius, la Ruta de les Colònies Tèxtils —senyalitzada com a PR C-144, amb marques blanques i grogues— presenta un recorregut d’una trentena de quilòmetres, que permet descobrir —a peu o en bicicleta— les diferents colònies tèxtils entre Cal Rosal (Berga) i Balsareny: es tracta, sense cap mena de dubte, d’un viatge indefugible al passat industrial de Catalunya, a cavall dels segles XIX i XX.
A Puig-reig acomiadem definitivament el riu. El recorregut guanya altitud, amb la mira posada als contraforts de la serra de Queralt. Un paisatge agrícola i lleugerament ramader cobreix aquesta geografia. Circulem per una solució visual suau, persistent, eixamplada. Travessem Casserres; la perspectiva, oberta, contamina d’una calma natural qui la contempla.
Km 225. L’Espunyola. Al fons, apareix l’Espunyola. És, en resum, un conjunt de quatre cases, de masies disperses i veïnatge distant. I és ací on l’orografia esclata: irromp amb força la muntanya, sorprèn el viatger, que es troba inesperadament enfrontat a una muralla infranquejable, ofensiva. Una escletxa, però, permet accedir al seu estatge intermedi. Per un camí rural pavimentat, estret i amb pendents que superen de manera puntual el 20% —per motius obvis, al pas clau se l’ha batejat amb el nom del Malpàs—, assolim Capolat, que corona la cinglera homònima. L’espai, penjat sobre el buit, és bondadós: la pastura alterna amb el bosc, amb equilibri i proporcions calculades. L’asfalt, encara més estret, flueix per aquesta balconada ondulant, on la vida humana es manifesta de manera dispersa.
La carretereta desemboca en una via sensiblement més ampla i amb categoria de carretera: és la BV-4241, que a l’inici del periple ens havia permès accedir al ramal del santuari de Queralt. Eixim al coll de la Mina, a la boca oriental del túnel homònim que, cap a ponent, s’obre al Solsonès. Girem a la dreta, i en un descens llarg i regirat, tornem a port: Berga ens acull, després d’aquesta tímida exploració de la marca Pirineus Barcelona. Una immersió més profunda s’imposa a aquestes muntanyes plenes de secrets i llegendes, però això ja serà cosa vostra.