Km 110. Guardiola de Berguedà. Tornem arran de les aigües del Llobregat per la carretera que davalla fins a les portes de Guardiola de Berguedà. En moments concrets de l’any, s’hi canalitza una llarga corrua de vehicles: són els boletaires i els turistes estivals els dos principals protagonistes. Des de Guardiola, podrem assolir Bagà en pocs minuts, enclotat, suggeridor, si la nostra missió és descobrir a peu el vessant sud de la serra del Cadí. I també podrem, amb paciència i contemplació, enfilar-nos en cotxe fins al coll de Pal, un pas natural, estratègic, a la Cerdanya: ens hi separen una vintena de quilòmetres d’asfalt. La carretera finalitza allà dalt, a 2.000 metres d’altitud, i reserva agradables excursions, com l’ascensió al Puigllançada (2.409 m).
No obstant, el nostre objectiu immediat és doble: el naixement del Llobregat, però abans la Pobla de Lillet. Per tal d’assolir aquesta població, la manera més còmoda és dirigir-nos directament per la carretera principal que discorre paral·lela al Llobregat. Si us queda energia, opteu per la variant solitària, lenta i a través de la qual copsareu el veritable pols del Catllaràs. Pugeu a Sant Julià de Cerdanyola i d’ací, per la collada Sobirana, una estreta línia d’asfalt porta a la Pobla de Lillet, tot passant a proximitat de l’encantador santuari de Falgars.
Km 126. La Pobla de Lillet. A peu de carretera, una successió de bars i terrasses testimonien l’afluència de visitants a aquesta població. La vila destacà, des de l’edat mitjana fins a l’inici del segle XX, per la intensa activitat agrícola, ramadera i comercial: hi abundà la producció farinera, drapera, l’elaboració de llana, la presència del comerciant, el traginer i el paraire, el pas de l’obscur traficant i de l’intrigant contrabandista. Arran d’aigua, dels sis ponts sobre el Llobregat, el pont Vell —segle XIV— n’ha esdevingut l’emblema: posseeix un sol arc, amb volta de pedra treballada. La caixa presenta dos pendents asimètrics, per tal d’adaptar-se a l’orografia. I els carrers de la vila, estrets i irregulars, recomanen passejar-los, i també el monestir romànic de Santa Maria de Lillet i la rotonda de Sant Miquel de Lillet, l’única església romànica de planta circular del Berguedà, i els jardins Artigas, signats per Antoni Gaudí.
Hem de continuar el viatge, tot remuntant el curs del riu. Aviat arribem a la fàbrica de ciment Asland, al paratge del Clot del Moro. El complex és un referent de la industrialització catalana. De dimensions hiperbòliques i d’estil modernista, la instal·lació vessa pels pendents escarpats de la muntanya, i funcionà del 1904 al 1975. Fou la primera planta dedicada a la producció de ciment pòrtland a la Península i en la qual es tingué l’oportunitat de plasmar el modernisme a l’àmbit industrial. El seu constructor, el valencià Rafael Guastavino —exportador, per cert, de la volta catalana als Estats Units—, hi combinà ciment, volta catalana i estructura de ferro. La solució es resolgué en un conjunt arquitectònic esglaonat, des de la pedrera fins a la base, en què un tren —inaugurat el 1914— havia de transportar el material a la Pobla de Lillet.
L’impulsor de tot plegat, Eusebi Güell, primer comte de Güell, fou una peça clau en la industrialització a Catalunya, no només al Clot del Moro sinó amb altres projectes, com la colònia Güell, per a la qual s’encomanà a la genialitat gaudiniana. La fàbrica pirinenca, convertida avui en Museu del Ciment i referent del turisme industrial, fa reviure a qui s’hi atansa el procés de fabricació del ciment i les condicions de vida i laborals dels seus treballadors. El tren, per la seua banda, ha canviat de càrrega, lliurant-se com a atracció al turisme: garanteix un trajecte breu, lent, plaent, de poc més de 3,5 quilòmetres.
Som ja al terme municipal de Castellar de n’Hug, un poblet de 159 habitants al peu del coll de la Creueta, que fa frontera amb la Cerdanya. El poble viuria al marge, com tants altres nuclis al Pirineu, si no fora perquè posseeix el seductor naixement del Llobregat.