Miquel Company es va formar en gestió a l’escola de negocis Overlap. Treballà a l’empresa privada des de 2004 a 2015, quan passà a desenvolupar el càrrec de director insular de Projecció Econòmica i Esports del Consell de Menorca, en representació del seu partit, el PSOE. El juny de 2017 assumí la conselleria insular d’Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports. Després de les últimes eleccions, de maig de 2019, va ser confirmat en el mateix càrrec, que ocupà fins el febrer d’enguany, quan fou elegit per Francina Armengol com a conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern balear. A més, és secretari de Relacions Institucionals del PSOE-Menorca.
—Es parla molt dels fons europeus que arribaran, però quan arribaran exactament? Fa la sensació, no sé si és correcte, que s’estan trobant molt.
—El Govern central ha aprovat fa molt poques setmanes el Pla de recuperació, transformació i resiliència que la Comissió Europea validarà en un termini màxim de dos mesos. A partir d’aquest moment, l’Estat articularà els mecanismes de repartiment de fons (convocatòries i altres eines). Per tant, preveim que fins després de l’estiu no s’iniciarà una selecció real de projectes per part de l’Estat. És veritat que, atesa la urgència de la situació, tota l’agilitat de què siguem capaços serà poca, però també s’ha de tenir en compte que es tracta d’un instrument financer sense precedents en la història europea, tant pel seu objectiu absolutament transformador com per la seva quantia.
—Es pot parlar de quina quantitat de diners seran en total per a Balears, o és massa prest per tenir previsions al respecte?
—És precipitat i contraproduent fixar expectatives. Tenim molta feina avançada per estar ben posicionats quan surtin les convocatòries. Allò realment important no és el nombre de projectes, sinó la seva qualitat i capacitat tractora i de transformació del model.
—En què s’ha d’invertir a Balears i, sobretot, com actuaran sobre la possible diversificació econòmica?
—Els objectius marcats per la Unió Europea i recollits en el Pla de recuperació, transformació i resiliència d’Espanya coincideixen plenament amb el full de ruta que ja estàvem treballant des de Balears abans de la pandèmia. Els eixos d’actuació estan ben definits pel Pacte de reactivació i diversificació de les Illes Balears, amb una base de consens molt ampla. Parlem principalment d’augment de la productivitat, de l’economia basada en el coneixement, d’inversions amb alt retorn econòmic, social i mediambiental, de l’aposta per una economia verda i digital, de l’especialització marina i la sostenibilitat del sector turístic.
—Parlant de turisme, hi haurà fons a posta per iniciar la reforma del model turístic o no es planteja es concret?
—L’impacte de la COVID-19 ha confirmat la fragilitat del model econòmic balear per l’excessiva dependència d’una sola activitat econòmica. Hem d’aprofitar l’oportunitat històrica que suposen els fons europeus per avançar decididament cap a un model econòmic més competitiu, més diversificat, més sostenible i més inclusiu. Això no vol dir de cap manera que haguem d’abandonar el turisme per un altre sector. Som una potència mundial en turisme i aquest valor no s’ha de perdre. L’objectiu és, d’una banda, evitar el monocultiu pel risc que suposa, i de l’altra, modernitzar el sector turístic amb una combinació d’empenta pública i privada.
—Està justificat el temor que, després dels fons, la UE imposi dures condicions als socis contra el dèficit i l’endeutament i sigui necessari fer retalls en despesa pública?
—Les reformes que demana la Comissió Europea al Govern d’Espanya van adreçades a fer el nostre estat del benestar més sostenible i resilient. El repte que té ara l’Estat és assolir aquelles reformes estructurals sense que això perjudiqui els serveis públics i els col·lectius més vulnerables. La gran diferència amb l’anterior crisi és que des d’Espanya i des d’Europa es va apostar per la recepta de l’austeritat, mentre que la reacció actual ha estat la d’incrementar la inversió pública a curt termini i aprofitar per dissenyar la societat que volem a mitjà i llarg termini.
—La Universitat de les Illes Balears (UIB) ja té un nou rector o el tindrà de forma immediata —les eleccions es van celebrar el 20 de maig, després de fer aquesta entrevista, entre els candidats Carmen Orte i Jaume Carot; en cas que hagués estat necessària una segona volta, s’hauria celebrat el dia 27 —, què està en joc?
—Com sempre, tenim (des del Govern) el màxim respecte per aquest procés democràtic tan important per a la UIB que afecta també la societat. Parlam del futur immediat de la principal institució generadora de coneixement de les Illes Balears. En aquestes eleccions i amb l’actual context de crisi sanitària i econòmica, la UIB tendrà un paper clau i caldrà consolidar i apostar per una docència i una recerca de qualitat. En aquest sentit, promoure la transferència del coneixement esdevé clau per a la diversificació del model econòmic del nostre país. L’objectiu és el desenvolupament d’un model de societat més crític. En tot això, el nou rectorat ens tendrà al seu costat. Hem de recordar que amb la creació de la Secretaria Autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, el Govern ha fet, en aquesta legislatura, una aposta per reforçar la política universitària i per millorar les relacions amb la UIB.
—Quin és el principal repte de futur per a la UIB?
—Després de més de quatre dècades, la UIB s’ha consolidat en la nostra societat. Ara s’hauria de desenvolupar una estratègia d’on es vol posicionar, en el futur, la UIB. Caldrà donar una resposta als principals reptes socioeconòmics de les Balears a través de l’oferta formativa. La feina de la Fundació Universitat-Empresa de la UIB és, en aquest sentit, un exemple de la línia a seguir. També s’hauria d’incrementar la captació de recursos destinats a la recerca, principalment estatals i europeus. En un altre terme, cal recordar la millora continuada de la UIB als rànquings internacionals, tant a nivell de docència com en recerca.
—D’ençà la creació de la UIB, fa 43 anys, tots els rectors, just després de ser elegits, han assegurat que cal fer més present la UIB dins de la societat illenca. Algun dia s’assolirà l’objectiu?
—De mica a mica es va aconseguint. No és quelcom que es faci d’un dia per l’altre. Com he dit, després d’aquestes quatre dècades, la UIB és un organisme reconegut i de referència a la societat de les Illes Balears. La UIB és jove en comparació amb altres universitats de l’Estat. Hem de tenir en compte el factor insular, que molta gent se’n va a fora perquè a molts estudiants els resulta atractiu sortir de l’illa. Això passa en molts territoris però en les illes es nota més la pèrdua. Hauríem d’aconseguir, si més no, que el capital humà que se’n va, hi torni. I la UIB hi pot tenir un paper clau en això.
També volem fer més present la vida universitària a Palma, com a factor dinamitzador de la ciutat. Incrementar la presència de la UIB a peu de carrer a través de diferents iniciatives en les quals encara estem treballant i que permetran potenciar el rol de la UIB a la nostra societat.
—Com a conseller de Cultura, com veu la situació del sector per mor de la pandèmia? En particular els cines i teatres, que pareixen els més afectats, es podran recuperar?
—Cada sector l’ha viscut amb les seves particularitats. Des del Govern de les Illes Balears traçàrem un pla no només per sostenir les indústries culturals i creatives sinó mesures per a la seva reactivació que continuem desenvolupant. Ens hem esforçat, en contacte amb la Conselleria de Salut, perquè cinemes i teatres, seguint els protocols autoritzats, hagin romàs sempre oberts. La nostra aposta ha estat clara en aquest sentit, a més complint amb la declaració de la cultura com a bé essencial. Els cinemes i teatres s’han beneficiat de les nostres ajudes estructurals i també de les estatals, del Ministeri de Cultura, amb quanties importants. Els cinemes, a més, acusen un problema fins i tot major: no han tingut a penes estrenes que atraguessin el públic a les sales perquè les distribuïdores no han apostat en aquest sentit. Aquesta situació està canviant, una cosa de la qual me n’alegr. Mantenim un contacte constant amb el sector d’exhibició cinematogràfica i teatral per continuar atenent les seves necessitats.
—A Balears queden poquíssimes editorials. Com les pot ajudar l’Administració? El món de la cultura impresa, ja és subjecte d’irreversible extinció?
—Les nostres ajudes són transversals i les editorials, per descomptat, han pogut beneficiar-se’n. A més, l’Institut d’Estudis Baleàrics té una línia i mesures pròpies per a l’edició. La seva funció és molt important. No crec que la cultura impresa s’extingeixi, només que es troba en un procés d’adaptació i redefinició, però existeix i continuarà existint.
—Balears ha atret prou producció cinematogràfica en els últims anys però ara Canàries s’ho està quedant gairebé tot. Com es pot actuar des del Govern per redreçar la situació?
—L’atracció de rodatges és un tema complex en el qual entren en joc múltiples factors com les exempcions fiscals i destinacions com Malta o Croàcia aposten molt fort en aquest sentit. Em consta que la Mallorca Film Commission està fent una gran labor en aquest sentit i la prova són els títols que es roden a les nostres illes com White Lines, del creador de La casa de papel; Turn up Charlie, amb Idris Elba, o La Caça Tramuntana. Són tres sèries importants i rellevants. Aquest format ha adquirit un gran protagonisme gràcies a les plataformes com a generadores de continguts. En el Govern, l’Institut d’Indústries Cultural de les Illes Balears compta amb línies d’ajudes per a la producció audiovisual i la seva promoció exterior. Per descomptat, creiem en la indústria audiovisual i en el seu potencial.
—Com està ara mateix la presència de Balears a l’Institut Ramon Llull, que l’any que ve farà vint anys: què ha suposat per als creadors illencs?
—L’Institut Ramon Llull és una eina molt potent de projecció i promoció exterior, a més d’un gran soci en l’àmbit cultural. Treballam conjuntament en projectes que permeten als nostres creadors mostrar la seva feina per tot el món. Aquesta col·laboració i la relació d’igualtat i de compartir que mantenim, ens ajuda a seguir amb el projecte comú de difondre la cultura més enllà de les nostres fronteres. Enguany, el Govern balear ha exposat una retrospectiva de l’artista eivissenc Tur Costa en col·laboració amb Es Baluard. L’Institut Ramon Llull ha contribuït amb un catàleg molt cuidat que presentarem en uns dies. Treballar amb ells és fàcil i fructífer. Aquest és el camí.
—L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) fa enguany 50 anys: Quin és el seu paper actual dins de la cultura illenca?
—En efecte és així, i estem preparant per a l’últim trimestre de l’any actes commemoratius dels 50 anys de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que compleix un paper fonamental en la societat balear. Les múltiples línies d’ajudes dedicades a la projecció exterior són només la part més visible del seu treball, que inclou la difusió de la llengua pròpia a través de l’àrea de català, la recerca amb jornades d’estudis locals o l’aposta recent per la creació.
—A les Illes hi ha prou activitat musical i de ball actual però no pareix que l’Administració en faci cap cas. No hi ha falta de connexió entre el món oficial i la realitat de la cultura de joves al carrer?
—Des de la Conselleria de Cultura i, precisament, des de l’IEB, hem posat en marxa unes noves línies d’ajudes per a creadors i investigadors. Són absolutament pioneres a Balears perquè subvencionem les idees. Hem creat ajudes perquè dramaturgs, músics, escriptors o artistes puguin desenvolupar els seus projectes en temps de pandèmia. Tenen voluntat de continuïtat i enguany llançarem ajudes específiques per a joves creadors. Creiem que hem de fer costat als qui comencen, que vegin en l’Administració un còmplice, algú que dona suport al seu talent. Des de la Direcció General de Cultura es treballa en el mateix sentit.