25 de març del 2018. Diumenge de sobresalts. Més encara després d’unes jornades ben calentes. Aquella setmana es tancava després d’una intensitat política amb pocs precedents. El jutge Pablo Llarena tancava el processament per rebel·lió contra els consellers del Govern català de l’anterior legislatura. Molts d’ells, després d’un període de quasi quatre mesos de llibertat condicional, tornen a la presó el divendres dia 23. Els avalots es multipliquen arreu de Catalunya. A l’endemà d’aquella jornada, Jordi Turull havia de ser investit en segona volta. Aquell dissabte es convoca un ple extraordinari, emotiu, que clou amb un discurs de Quim Torra, a qui encara ningú sondeja com a presidenciable.
I aquell diumenge, després de tota la intensitat descrita, el president Puigdemont torna de Finlàndia, on havia sigut convidat per fer unes conferències. És llavors quan, coincidint amb el tancament del processament, el jutge instructor torna a intentar obtenir l’extradició del president, que fins ara ha fallat contra el seu pronòstic. El president a l’exili es trasllada a Bèlgica, on té el domicili, per posar-se a disposició de la justícia d’aquest país. Fa el viatge en cotxe acompanyat de quatre persones: l’empresari Josep Maria Matamala, l’historiador Josep Lluís Alay –cap de l’oficina del president– i dos mossos d’esquadra. Tot just quan creuen la frontera de Dinamarca i entren a Alemanya, al terme municipal de Jagel, la policia d’aquest país els atura en virtut de l’euroordre. Puigdemont és empresonat a Neümunster, on passa dues setmanes. Bona part de la premsa donava per fet la seua extradició, però la justícia alemanya va descartar els delictes dels quals era acusat: rebel·lió i malversació. El president continua a l’exili, i els seus acompanyats passarien a ser acusats per la justícia espanyola d’encobriment.
«No é cap sentit», diu el catedràtic de Dret Processal Jaume Alonso-Cuevillas, que exercia la defensa de Matamala i Alay. «Jo vaig posar de relleu que no estaven fugint, tal com queda acreditat amb un e-mail de Paul Beckaert –advocat belga– a la Fiscalia de Bèlgica, avisant que el president està viatjant a Brussel·les per sotmetre’s als tribunals. Estava tornant al seu domicili». Cuevillas també explica que el que castiga el Codi Penal és l’encobriment a la rebel·lió. «Com dèiem des del primer moment, i finalment s’ha demostrat, no hi havia rebel·lió. I alhora, com que es tractaria d’un delicte comès a l’exterior, la Llei Orgànica del Poder Judicial exigeix que el tema hagi començat arran d’una querella de la Fiscalia, i el que hi ha és una denúncia de la Brigada General de la Policia».
Segons l’advocat, aquests motius justifiquen que «el judici no s’hauria de celebrar», i així ho va plantejar per escrit sobre els seus clients, que van quedar apartats del cas. No va ser el cas dels Mossos d’Esquadra, que aniran a judici. Tot i això, Cuevillas assegura que el seu argument valia per als quatre encausats, però el cas no es va arxivar. El catedràtic de Dret Processal, també diputat de Junts per Catalunya, relaciona aquesta decisió amb una voluntat judicial «d’escarment» contra els Mossos d’Esquadra. L’advocat dels dos agents no ha volgut atendre la cridada d’aquest setmanari.
El judici estava previst per a finals de maig, però es va retardar a petició de la defensa. La data en què s’emetrà la sentència és imprevisible. La Fiscalia demana tres anys de presó per als agents encausats.