Torna a França el temor a militars d’ultradreta. El mes d’abril es va fer pública - signada per un grapat de jubilats dels diferents exèrcits del país- una carta contra la política immigratòria que ha portat a terme fins ara l’Estat francès que, segons els antics uniformats, conduirà a una guerra civil si no es posa abans remei a «la invasió». Una carta que tingué un ampli ressò mediàtic i que aixecà una intensa polseguera política. El Govern d’Emmanuel Macron intentà adormir la polèmica, però sobtadament aquesta setmana una revista ultraconservadora, Valeurs actuells, ha publicat una altra missiva de militars, en aquest cas anònims i que asseguren que estan en actiu, en els mateixos termes. Unes tesis que s’arrengleren amb les de la ultradreta política. I al respecte cal recordar que França celebrarà eleccions presidencials l’abril de 2022 i que Marine Le Pen presenta una intenció de vot a les enquestes que fan versemblant la idea que pugui guanyar el dret a ser inquilina del Palau de l’Elisi.
Militars ultres. La carta publicada en la revista citada no deixa cap escletxa pel dubte, al respecte de l’objectiu polític de les seves crítiques: «veim amb els nostres propis ulls els barris perifèrics abandonats, l’allotjament de la delinqüència. Hem patit els intents d’instrumentalitzar diverses comunitats religioses que són objecte de sarcasme, menyspreu o fins i tot odi, i França no diu res». Naturalment, els militars ultres neguen l’evidència: «som apolítics en les nostres avaluacions de la situació, és una observació professional. I com aquest declivi l’hem vist en molts països en crisi (...) Precedeix el col·lapse (...) El caos i la violència i, contràriament al que afirmeu aquí o allà, aquest caos i aquesta violència no vindran d’un pronunciament militar sinó d’una insurrecció civil». Adverteixen a les clares al president Macron: «La guerra civil s’està preparant a França i ho sap perfectament», així que l'adverteixen que cal que «prengui mesures» perquè està en joc«la supervivència del nostre país, del vostre país».
El Govern i la Presidència de la República no han volgut entrar en polèmiques sobre el particular. Únicament hi ha hagut un pronunciament de la ministra de Defensa, Florence Parly, a través de Twitter, en relació a la carta anterior dient que el seu departament serà «inflexible» perquè els militars han de guardar «la neutralitat» política.
Mentrestant, la futura candidata presidencial d'ultradreta Marine Le Pen va esciure -a la mateixa revista citada – una carta adreçada als «senyors generals» perquè s’uneixin al seu projecte polític: «les inquietuds que vostès manifesten amb valentia (....) exigint una solució política» a la invasió migratòria «és l’objectiu de la meva candidatura a la presidència» de la República a les futures eleccions de l’any que ve.
La irrupció militar en la disputa política té un precedent -violent , cosa que ara no passa - en el moviment d’ultradreta colonialista que s’organitzà contra la independència de l’Algèria que el president Charles De Gaulle acceptà el 1962. Aleshores els militars contraris a la llibertat de la colònia francesa al nord d’Àfrica organitzaren des de Madrid l’Organització de l’Armada Secreta (OAS) que intentà impedir la independència per les armes. Alguns dels seus membres foren afusellats. Posteriorment usaren el terrorisme per intentar vèncer a la República, fins el punt que intentaren assassinar el president el 22 d’agost de 1962, en una emboscada durant la qual dispararen 183 trets al cotxe oficial de De Gaulle. El blindatge del vehicle i la perícia del conductor permeteren que el president i la seva esposa -que l’acompanyava, ja que tornaven a casa després d’haver assistir a un acte oficial – resultassin il.lesos. La repressió policial deixà en mínims l’estructura de l’OAS i finalment el mateix 1962 es donà per desapareguda.
Des d’aquells anys dramàtics per al país la ultradreta militar no havia tornat intentar intervenir de bell de nou en qüestions polítiques. O almenys no s'ha conegut cap casa. Fins ara. Malgrat les evidents diferències amb l’aleshores, que uniformats ultres parlin de «guerra civil» -que era l’objectiu de l’OAS – provoca calfreds entre la classe política democràtica francesa.