Amb les autoritats polítiques catalanes presents i amb la presència, també, del president Quim Torra, Òmnium Cultural ha celebrat un acte per exposar els seus propòsits de futur. Tot just quan se celebraran, aquest juliol, 60 anys de la fundació de l’entitat, Òmnium Cultural es proposa continuar acompanyant la societat civil i contribuir a la generació de consensos al si de la societat catalana.
Membres importants de la junta directiva d’Òmnium, com ara Marcel Mauri o Clàudia Pujol –directora de la revista Sàpiens–, feien públic que entre els grans reptes de l’entitat, que compta amb quasi 185.000 socis, hi ha el de promoure “una gran Mostra de Creacions Artístiques en Català a les escoles dels Països Catalans”. Òmnium Cultural liderarà també un “gran festival cultural, territorialitzat i multidisciplinari”. Alhora, impulsarà “un pla estratègic per augmentar l’oferta en català al cinema i les grans plataformes de consum online”, així com campanyes per garantir la presència del català als dispositius electrònics. L’entitat treballarà també “per la creació d’un gran hub de producció audiovisual a Catalunya” i garantirà la seua presència a totes les ciutats principatines de més de 30.000 habitants. També obrirà locals a la Catalunya Nord i a Madrid, i impulsarà “nous projectes d’ús de llengua especialment destinats a persones nouvingudes i a joves”.
Com calia esperar, el missatge polític d’Òmnium Cultural també hi ha estat present. Explicava Mauri des de l’escenari que l’entitat impulsarà “un gran acord de la societat civil contra la repressió, a favor de l’amnistia i l’autodeterminació”. També hi ha la determinació de “tornar als carrers per reclamar els nostres drets, la llibertat i per denunciar els poders de l’Estat” acompanyant les institucions catalanes, però “també empenyent-les exercint pressió sempre que sigui necessari”. I sempre amb la voluntat de generar “grans consensos que permetin avançar cap a una estratègia guanyadora per culminar el procés d’autodeterminació”. Alhora, Òmnium enfortirà, segons Mauri, la seua presència a Europa amb l’ampliació de les campanyes a l’exterior, propòsit que es podrà complir quan el recurs de Jordi Cuixart arribe a Estrasburg.
Fins que el Tribunal Constitucional no resolga el seu recurs, Cuixart no podrà fer arribar la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans. Fins ara només ho han pogut fer Jordi Turull i Josep Rull. Abans que això arribe, Cuixart ha volgut traslladar el seu missatge, en nom de l’entitat que presideix, en un context d’incertesa política, amb la investidura sense resoldre, amb un possible escenari de noves eleccions a tocar i amb una crisi econòmica, derivada de la pandèmia, que encara durarà.
La incertesa política preocupa especialment Cuixart. I és, possiblement, l’únic dels problemes que ell pot ajudar a solucionar. El seu discurs servia per cloure l’acte. Amb les seues paraules exigia “acabar amb els tacticismes de la política”. De fet, de tacticisme s’ha vist molt les darreres setmanes. Tant que ja han passat tres mesos de les eleccions del 14 de febrer i encara no s’han desencallat les negociacions per fer govern.
“No correspon a Òmnium marcar els tempos de la legislatura, però mentre seguim en aquest atzucac s’acarnissa la repressió i la crisi s’eternitza”, deia el president d’Òmnium, alhora que demanava als partits que “recuperin el sentit d’Estat”. “La ciutadania, que ningú tingui cap dubte, seguirà lluitant, però si s’imposa l’estratègia partidista, que no comptin amb Òmnium Cultural”. Cuixart demanava també aturar els insults i retrets entre formacions polítiques amb una indignació visible i un missatge potent que ha generat un temps llarg d’aplaudiments.
Abans, el dirigent de l’entitat remarcava una vegada més que “la presó o l’exili no poden tornar a ser un límit a les nostres aspiracions nacionals”, tot i que “els presos no són la visualització de cap derrota”, sinó “un pas per a la victòria”. Cuixart també tenia un record entranyable per als exiliats i reivindicava l’1 d’octubre com un “patrimoni col·lectiu irrenunciable”. I per últim, recordava que “l’Estat ha renunciat a defensar els interessos de la nostra gent, sobretot de la gent jove, a què intenten criminalitzar perquè no es puguin mobilitzar”. Davant això, Cuixart proposava com a resposta “tornar a omplir places i carrers”, i clamava també per la “confrontació democràtica” i per aprofitar “cada espai, cada despatx” com a eines “imprescindibles” per avançar democràticament.
Cap a les 20.00, Cuixart iniciava la ruta cap a la presó de Lledoners després d’haver estat aplaudit per tot el públic, sense excepcions. Un públic integrat per membres de tots els partits polítics sobiranistes. Una vegada més, Cuixart ha tornat a ser l’única persona capaç de generar consensos enmig d’un escenari d’hostilitat mútua. Un paper que, 60 anys després de la seua fundació, correspon a Òmnium Cultural, tal com havia assegurat el dirigent de l’entitat des de l’escenari.