Oculta el nom de Granollers la naturalesa primigènia del lloc: “uns aiguamolls on vivien granotes”. És aquesta la tesi que Joan Coromines defensa al seu Onomasticon Cataloniae. El cas és que sembla que sí, que Granollers fou un espai de zones humides on degueren campar el mosquit i l’amfibi en qüestió, i de les quals encara trobem alguna mostra, com els aiguamolls de Can Cabanyes.
Costa d’imaginar, en l’actualitat, el paisatge que suggereix el nom del lloc, perquè la transformació del territori, en aquesta latitud, ha estat profunda i agressiva. Malgrat tot, Granollers conserva el seu origen rural. La plana sobre la qual s’estén, entre els rius Congost i Mogent, resulta endèmicament fèrtil. Tan sols cal fer una agradable passejada per l’anomenat pla de Palou, un dels espais més encantadors de la contornada, amb la Torre de les Aigües com a reminiscència medieval i el camí ral que el travessa, hereu d’una via històrica de trànsit i relleu generacional de la Via Augusta romana. Perquè Granollers fou coneguda com Semproniana, una mansio romana —una àrea de servei d’època antiga, per entendre’ns— a la cruïlla de dues vies definitives: la del procònsol Mani Sergi, que descendia des de terres interiors —Osona— per la vall del riu Congost, i la Via Augusta, que recorria la totalitat de la península Ibèrica des del coll pirinenc de Panissars.
Granollers posseeix, a més, un ric patrimoni medieval que mereix l’atenció del foraster. L’element més emblemàtic i nucli de la població —es troba a la plaça Major— és la Porxada, un espai cobert, sobri i essencial, amb una teulada a quatre aigües i una quinzena de columnes, que va fer funcions de llotja de gra al segle XVI i que ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. La Porxada és, també, el rovell de l’ou del mercat setmanal que té lloc cada dijous. La cita sembla que està documentada des de mitjan segle XI, abans i tot de la presència de la Porxada, i és tradició perdre-s’hi entre les quatre-centes parades.
Altres elements donen idea del dinamisme històric d’una vila dedicada al comerç de productes agrícola i l’adobament: visiteu l’adoberia dels Ginebreda, l’esvelta sala Francesc Tarafa, gòtica, que va funcionar com a hospital des del segle XIV fins al XIX, o el casal dels Tagamanent, amb elements gòtics. I, com no, les muralles, que tancaren el casc medieval fins el XIX.
Abandonem Granollers, amb la intenció de descobrir l’interior de la marca turística Costa Barcelona. Tocarem el Vallès —l’Oriental i l’Occidental—, els seus paisatges rurals i dos parcs naturals d’alt valor ecològic, el Parc Natural del Montseny i el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Engeguem.
Se li fa impossible, al viatger, percebre la frontera entre Granollers i les Franqueses del Vallès. El continu residencial s’estén al llarg del riu Congost. Al marge oposat, creixen el polígon, les naus hiperbòliques i el trànsit pesat.