-El 16 de maig complirà tres mesos empresonat. Com es troba?
-Estic fort. Sento molta ràbia, impotència i tristor però ho canalitzo lluitant més. Aquí també tinc felicitat per l’orgull que sento per aportar a una causa tan gran.
-Ha tingut l’oportunitat d’accedir a algun permís?
-No tindré permisos per no penedir-me i no reconèixer els delictes pels quals estic segrestat.
-Li han demanat alguna cosa a canvi d’accedir a permisos de llibertat?
-M’han demanat fer un programa de tractament que és insultant, perquè qüestiona les meves emocions, em demana empatia amb els repressors (a sobre!) i penediment. Voler controlar fins i tot les nostres emocions és feixisme. L’he rebutjat taxativament i hauré de complir la condemna íntegra. No vaig lluitar per això, no sortiré de la presó a canvi de renunciar als meus principis i condemnar-los. El penediment no és llibertat, i abans prefereixo estar empresonat amb el cap ben alt que al carrer per claudicar.
-Si no li rebaixen la pena, quant de temps haurà d’estar empresonat?
-De moment, dos anys i un mes. Però estic esperant altres recursos de condemnes i judicis. Puc passar-m’hi més de 10 anys.
-Està preparat per assumir tot aquest temps entre barrots?
-És molt dur, però estic mentalitzat per resistir i continuar lluitant sigui on sigui. Si surto abans serà per la pressió de la solidaritat i no per col·laborar amb els opressors.
-Com és el seu dia a dia?
-Llegeixo, escric, parlo amb els presos, faig esport i miro una mica la televisió.
-Comparteix cel·la amb algú?
-Vaig lluitar pel dret a una cel·la individual i la vaig aconseguir. El preu que m’han fet pagar és estar en un mòdul amb pocs presos, el pati més petit i moltes menys hores de poliesportiu que la resta de mòduls. Així augmenta la sensació de tancament i dificulta fer esport o tenir més relacions.
-Ha pogut fer amics a dins de la presó?
-Tant com amics no, però tinc bona relació amb alguns presos.
-Hi ha problemes a dins del centre entre reclusos o amb els funcionaris?
-Al principi vaig tenir problemes perquè de nit no m’apagaven la llum i així costava dormir. Després de les queixes es va solucionar. Tampoc em deixen accedir a l’activitat musical de gravar cançons que realitzen molts presos. He discutit amb la junta de tractament pel seu xantatge miserable per buscar el meu penediment i pel canvi de mòdul. Més enllà d’això, no s’han produït xocs importants.
-Com són les presons de la Generalitat de Catalunya?
-Aquesta presó és de les més antigues de Catalunya i les instal·lacions són lamentables. Les presons estan dissenyades per anul·lar la persona i molta gent embogeix o es continua drogant. La «reinserció» és una farsa en la immensa majoria de casos on no s’ofereixen oportunitats dignes. En el cas dels presos polítics no tenim perquè reinsertar-nos, doncs hem lluitat per millorar la societat. A les presons catalanes, que són un negoci com la resta, molts presos són explotats per misèria. L’empresa encarregada del menjar és la mateixa que porta l’economat (la botiga de la presó), i com que el menjar és pèssim i sovint no el podem acceptar, hem de comprar el poc que hi ha per no passar gana. Negoci rodó per l’empresa (CIRE), que també guanya molt amb les nostres trucades, que no les cobra barates. Amb el pretext de la COVID ens han retallat molt les visites, com si per veure mitja hora més a la parella o amics es contagiés més! Les condicions de les presons s’amaguen perquè es pensi que són millors. Fins i tot a la cuina denuncien la presència de rates.
-Tot és, més o menys, com s’ho esperava?
-Conec molts expresos polítics i m’ho esperava així, però impacta més quan ho vius.
-Com va viure les reaccions del carrer al seu empresonament?
-Amb alegria. Van aprofitar una època de molta desmobilització per empresonar i ni així van evitar la forta resposta. Em va fer especial il·lusió que a Catalunya es donessin les manifestacions més massives i combatives. També em va agradar que es reivindiquessin d’altres drets i llibertats, atès que van lligats. Vaig sentir molt fàstic per la criminalització manipulada dels mitjans del règim.
-Tot va durar uns dies. Després les reaccions es van anar esvaint. Li va decebre?
-No, m’ho esperava. Falta molta organització i l’espontaneïtat té, entre altres coses, la limitació de la manca de continuïtat.
-Pensa que, d’alguna manera, el seu cas ha servit perquè molta gent s’adone del perill que corre la llibertat d’expressió?
-Sí, per això no em vaig exiliar. S’ha demostrat que vaig prendre la decisió correcta per la lluita, perquè n’ha provocat més. Ha donat més veu al missatge que tant volen silenciar i prohibir.
-Dels suports que ha rebut, n’hi ha hagut algun que li haja fet especialment il·lusió?
-Sí. Rebo cartes de tot el món, i compartir lluites amb d’altres països dona esperança. També les cartes de gent molt jove que comença a lluitar. Són el futur.
-Com viu el moment polític a Catalunya i a Espanya? Li preocupa el creixement de Vox i l’animadversió que en alguns sectors hi ha contra figures com la seua?
-A Catalunya hi ha un rebuig molt massiu al règim, un potencial revolucionari gegant que s’està desaprofitant. Però no tinc cap dubte que els partits processistes sotmesos no podran aturar-lo molt de temps amb falses promeses. Aquí es donen les millors condicions per la lluita revolucionària gràcies a la combinació de la lluita nacional i la de classes. Pel que fa a la resta de l’Estat, tants anys de feixisme obert amb Franco i ara encobert tenen terribles conseqüències. I la ignorància generalitzada, sumada al terror de la repressió sistemàtica, porten a que gairebé no hi hagi lluita, malgratla que està caient. Unidas Podemos ha fet molt de mal allunyant lluites dels carrers, molt més que Vox. El més perillós de VOX és que és un parany del règim per blanquejar la resta i desviar l’atenció. Aquest fals Gobierno «progressista» ha imposat polítiques de misèria i repressió que si ho fes Vox-PP provocaria més lluita. Assenyalar només Vox amb tot el que fan altres partits és ridícul, i a més a més enforteix l’Estat. Vox s’uneix a la fiscalia del Gobierno per reprimir-nos, entre d’altres exemples. L’esperança són organitzacions revolucionàries que fora del Congrés lluiten de debò, i amb les quals crec que ens hem d’unir per poder tombar el règim.
-Continua fent cançons en la presó? Escriu?
-Sí, escric molt: cançons, poemes, articles i cartes. Estic acabant un llibre de poemes.
-Per acabar, si haguera de dir alguna cosa a aquells que estan preocupats per vostè, què els diria?
-Que la millor forma d’ajudar-me, també a ells mateixos, és lluitar pels drets i llibertats col·lectives. Podem fer-ho de moltes formes, urgeix assumir la responsabilitat davant atacs tan greus. Si volem vides dignes per nosaltres i els nostres, cal implicar-se més. Jo ho seguiré fent.