“A pràcticament tothom li costa entrar a casa meva”, va dir una vegada Melinda Gates. Es referia al fet que, després de trucar el timbre, els amics dels seus tres fills o altres mortals que van de visita a casa seva solen quedar parats i cohibits a la porta de la seva mansió de 6.000 metres quadrats a Medina, a prop de Seattle. Perquè en aquella casa hi viuen el quart home més ric del món i la cinquena dona més poderosa del planeta segons Forbes (darrere d’Angela Merkel, Christine Lagarde, Kamala Harris i Ursula von der Leyen). Els convidats, doncs, entren en un altre planeta.
Melinda Gates, de 56 anys, és una gran filantropa i la seva fundació destina diversos milers de milions de dòlars a la lluita contra la pobresa, el canvi climàtic i algunes malalties. Podria afirmar amb raó que ha salvat uns quants milions de vides humanes. El matrimoni Gates té un patrimoni d’uns 145.000 milions de dòlars. Què se suposa que has de dir quan t’esperes a la porta de casa seva? “Ei, Melinda”. O si et ve a rebre el seu marit: “Tot bé, Bill?”.
Melinda Gates explica que, perquè les visites se sentin còmodes quan entren a la casa, de vegades els cal un cert període d’adaptació. Un ritual de transició. En alguns casos ella s’asseu amb el nouvingut arran de la porta amb leggings i sense maquillar i crida el gos de la casa, a qui després acaricien junts. Diu Melinda: “M’he d’esforçar més per trencar aquestes barreres”.
Sembla que un dels grans reptes en la trajectòria professional estratosfèrica de Melinda Gates és no deixar de tocar mai de peus a terra. No perdre el contacte amb la vida i amb el sofriment dels menys afortunats. De Melinda se sap que viatja regularment als països i regions on la seva fundació combat la mortalitat de les mares durant el part, la paràlisi infantil i la fam. I que passa dies i setmanes en pobles a l’Àfrica o l’Índia. Per què ho fa? “Perquè se’m trenqui el cor”. Després se’n torna a casa i reflexiona sobre com pot convèncer els responsables mundials perquè “destinin més diners a combatre la malària o perquè despleguin una campanya de vacunació a l’altre cap de món”.
Melinda i Bill Gates, com s’ha assabentat el món per mitjà d’un comunicat publicat a Twitter, es divorciaran després de 27 anys de matrimoni. Després del final de la relació entre Jeff i MacKenzie Bezos –la parella fundadora d’Amazon, que vivia a pocs carrers dels Gates al barri de superrics de Seattle–, ara la parella de Microsoft també s’estima més anar per camins separats.
Les notícies posteriors sobre el divorci contenien moltes xifres incomprensibles. En cas que els Gates es repartissin el seu patrimoni a parts iguals, Melinda tindria dret aproximadament a entre 60.000 i 70.000 milions de dòlars, depenent de la font. Seria el divorci més car del món, més que el dels Bezos (de 37.000 milions de dòlars), que es van separar el 2019 quan van sortir a la llum les aventures de Jeff Bezos amb la presentadora de televisió Lauren Sánchez.
Els Gates són els màxims propietaris de terrenys agrícoles privats dels EUA. Microsoft, l’empresa que Bill va cofundar i dirigir fins al 2008, és una de les companyies de més valor del món, amb una capitalització de mercat d’1,9 bilions de dòlars. Si bé Gates ara només és propietari d’un 1% de la companyia, també té un bon nombre de participacions d’altres empreses. La fundació dels Gates té 1.600 treballadors i disposa d’una dotació de prop de 50.000 milions de dòlars. És la fundació privada més gran del món i és més influent que països sencers. Tots dos, tant Bill com Melinda, han impulsat la iniciativa Giving Pledge i s’han compromès a donar el 95% del seu patrimoni a finalitats benèfiques.
En anunciar-se la separació, Melinda Gates va intercalar al seu nom de Twitter un French, el seu cognom de soltera, gest amb el qual possiblement va anunciar com vol dir-se a partir d’ara: Melinda French Gates.
Ningú no sap encara si això és un senyal que es distanciarà de l’ombra del seu marit i, igual que MacKenzie Scott, adoptarà un rumb diferenciat en les seves obres de filantropia. Si bé la Fundació Bill i Melinda Gates va comunicar immediatament que els dos fundadors mantindrien el seu càrrec de copresidents i que no canviaria res, el portal de notícies Vox.com cita un exdirectiu de la fundació que creu que el divorci comportarà inevitablement que a partir d’ara cadascun dels dos es dediqui a interessos diferents. Cada vegada més hi haurà “d’una banda, les coses que són importants per a ell i, de l’altra, les coses importants per a ella”.
Melinda French va néixer en una família de classe mitjana de Dallas, a Texas. La seva mare era mestressa de casa i el seu pare, enginyer. Com que va ser la millor de la seva promoció a l’institut, va aconseguir entrar a la prestigiosa Universitat Duke; i més tard va començar a treballar a Microsoft, on el 1987 va conèixer Bill en una festa de l’empresa. Ell, abans de decidir-se a casar-se, va fer una llista de pros i contres. Òbviament, hi va trobar més avantatges que inconvenients.
El que no és tan conegut és que la fundació va ser sobretot iniciativa de Melinda, no pas de Bill. Ell amb Microsoft ja estava prou enfeinat. Fundada l’any 2000, la Fundació Bill i Melinda Gates va ser dirigida “durant els primers sis anys de manera quasi exclusiva” per ella, segons el portal d’informació econòmica Business Insider. Bill, en paraules de Melinda, “pensava més aviat a fer alguna cosa quan tingués 60 anys”, com va dir en declaracions a la revista SZ Magazin el 2015. No va ser fins al 2008, quan Bill Gates va cedir la direcció de Microsoft, que es va ficar de ple en la feina de la fundació. Dos anys abans, el gran inversor i confident de Gates Warren Buffett havia aportat a la fundació 31.000 milions de dòlars, amb la qual cosa l’havia catapultat a una nova dimensió.
Melinda es devia sentir una mica com l’esposa de la pel·lícula alemanya Pappa ante portas, de l’humorista Loriot: de cop i volta l’home apareix i vol col·laborar. Vol encarregar-se del negoci. Va passar més d’un any, segons s’ha pogut llegir en premsa, fins que es va establir el nou repartiment de rols, fins que tots dos es van acomodar com a “copresidents” amb igualtat de drets en la seva empresa de millorar el món. Però el rostre de la fundació, el seu portaveu principal, va ser ell. El visionari de Microsoft amb la seva gran anomenada.
Una de les llegendes principals de Bill i Melinda és la història entorn de l’autoria de l’informe anual de la fundació. Fins al 2012 el redactava només Bill, però Melinda volia participar en la redacció. Es van discutir, com va descriure ella el 2019 en el seu llibre The Moment of Lift (‘El moment d’alçar-se’). De mica en mica va anar-se guanyant la posició de coredactora i des del 2015 l’informe anual que es publica és redactat per tots dos.
Bill és “llest com una mala cosa”, va dir una vegada Buffett, “però, quan es tracta de formar-se una imatge global, encara ho és més”. Una docusèrie de Netflix de l’any 2019, que descriu principalment les accions de la fundació Gates, porta per títol Inside Bill’s Brain (‘Dins el cervell de Bill’), i el títol de la versió alemanya encara és més clar: Der Mensch Bill Gates (‘Bill Gates, la persona’).
Potser aviat el món també s’interessarà més pel cervell de Melinda i per la persona que és Melinda French Gates.
Nota de transparència: A banda de la investigació sobre vacunes, la fundació Gates també finança empreses de comunicació dels EUA i Europa, entre les quals s’inclou el projecte Globale Gesellschaft de Der Spiegel, que rebrà 2.300 milions d’euros al llarg de tres anys.
Traducció d'Arnau Figueras