La BCC destacava en el titular de la seva pàgina web del passat dissabte, després de ser coneguts els resultats de les eleccions escoceses, que «Nicola Stureon ha aclamar la ‘històrica i extraordinària’ quarta victòria consecutiva de l’NSP a les eleccions al Parlament escocès». La ràdio i televisió britànica informava que després del resultat electoral, Sturgeon «va dir que la seva prioritat era (lluitar contra) la pandèmia, però que tenia la intenció de celebrar un referèndum d’independència» tot d’una que «hagi passat la crisi» provocada pel virus. I, així mateix, recollia l’opinió de la primera ministra escocesa en el sentit que «no hi ha cap justificació democràtica perquè el primer ministre (britànic) o qualsevol altra persona intentés bloquejar» la iniciativa de demanar al poble si vol o no la separació o no del Regne Unit. La BBC així mateix destacava la interpretació que, just en sentit contrari, fa Boris Johnson: «parlar de trencar el nostre país» seria, al seu entendre, «irresponsable i temerari». El primer ministre donà l’enhorabona a Sturgeon i la instà a reunir-se, una vegada superada la pandèmia, per «debatre els nostres repte com a país». Res del referèndum, però. Tot el contrari de la posició de la primera ministra escocesa que troba, recollia la ràdio i televisió pública, que el referèndum «és la voluntat del país».
La posició tancada de Johnson de no permetre la consulta popular d’autodeterminació va ser reiterada a través d’un article publicat pel primer ministre, el dissabte anterior, en el Daily Telegraph, en el qual titllava «d’irresponsable i temerari» voler «esquinçar el nostre país».
A França, 20 minutes, destacava que la victòria independentista, sumant els escons del SNP i d’Els Verds, ja ha suposat que «Nicola Sturgeon hagi demanat, a la vista dels resultats, un nou referèndum» sobre la independència d’Escòcia. «El separatista escocès SNP (Scottish National Party) es va situar al capdavant de les eleccions al parlament local en guanyar 64 escons, just per sota de la majoria absoluta de 65 escons, cosa que li permet guanyar un quart mandat». A més, com que «Els Verds, també partidaris de la separació del Regne Unit, van obtenir vuit escons», existeix en el Parlament escocès «una majoria favorable a la independència». Explica el diari digital que «segons l’SNP, aquest resultat obligarà Londres a acceptar el noureferèndum «, cosa, però, que ja ha estat «rebutjada per Boris Johnson». El primer ministre, diu la capçalera francesa, «s'hi oposa fermament, creient que aquesta consulta només es pot produir ‘una vegada en una generació’. Al referèndum de 2014, el 55% dels votants van rebutjar la independència».
El diari de referència francès, editat a París, Le Monde, destacava en el titular que «Els separatistes escocesos victoriosos exigeixen un referèndum d’independència». Explicava el rotatiu parisenc que «la primera ministra independentista d'Escòcia, Nicola Sturgeon, va instar Boris Johnson a no oposar-se a la ‘voluntat’ del poble escocès a favor d'un referèndum d'autodeterminació». El resultat de les legislatives, diu el diari, ha creat una clara majoria independentista tot i que el Partit Nacional Escocès es quedà «amb 64 de 129 escons al Parlament escocès, només un escó per sota de la majoria absoluta», però com que Els Verds «també estan a favor de la separació», la petició d’un nou referèndum serà la conseqüència directa del resultat electoral. Le Monde també exposava la rotunda negativa del primer ministre britànic a acceptar la convocatòria de la consulta: «Boris Johnson va felicitar Nicola Sturgeon per la seva victòria i li va demanar que es reunís amb el govern britànic per discutir ‘reptes comuns’ com la recuperació econòmica de la pandèmia» deixant de banda, però, les ànsies de separació: «Crec apassionadament que per als interessos de les persones a tot el Regne Unit, i particularment a Escòcia, el millors és seguir treballant junts», va dir Johnson, cosa que provocarà «xoc polític» entre les dues parts». El diari francès dona importància al fet que al parer dels independentistes «el Brexit va canviar les regles del joc, ja que els escocesos van votar (en el referèndum per a la sortida de la Unió Europea),en un 62%, per quedar-se a la Unió».
A l’altra banda de l’Atlàntic The New York Times feia una completa anàlisi del resultats electorals a Escòcia i de les conseqüències que poden tenir. «Els milions de vots emesos a Escòcia dijous podrien ser dels més importants en els darrers temps, i no pel seu impacte en aspectes com la salut, l'educació i la pesca. El problema més gran que enfrontava el país, i el que estava realment en joc, no es trobava enlloc a la papereta, i aquest és el futur de la seva unió de 314 anys amb Anglaterra». El resultat de les urnes «garanteix que el tema (de la independència) continuarà dominant la política escocesa, tal com ho ha fet en els darrers anys». Així les coses, es demana el diari «Què hi ha en joc?» a partir d’ara, i es respon: «Molt. Un segon plebiscit independentista podria provocar la fractura del Regne Unit. Si Escòcia s’independitzés, Gran Bretanya perdria el vuit per cent de la seva població, un terç de la seva superfície terrestre i importants quantitats de prestigi internacional. Alguns diuen que la pèrdua d'Escòcia seria el cop més gran per a un primer ministre britànic des que Lord North va perdre les colònies als Estats Units al segle XVIII. És comprensible que l’actual primer ministre, Boris Johnson, no sigui un fanàtic de la idea». Explica el New York Times la raó que ara torna es torni a suscitar la possibilitat d’un referèndum després que ja s’hagués celebrat el de 2014: «els escocesos van rebutjar la independència (aleshores) per un marge decisiu, del 55% al 45%. Se suposava que això hauria de resoldre el problema durant una generació, però dos anys més tard va arribar la votació del Brexit i això va alterar radicalment el panorama. Mentre Anglaterra va votar per abandonar la Unió Europea, el 62% dels votants escocesos volien quedar-se. (...) la seva preferència simplement va ser ignorada. Els ressentiments per això han ajudat a reactivar l’impuls» independentista. A més, cal tenir present també, per entendre la situació actual, «la persona del senyor Johnson, que ja aixecava rebuig a Escòcia» i que més en provocà per mor de la seva «defensa ferma d’una versió dura del Brexit». Cal entedre, diu el diari novaiorquès, que «per als exportadors, i particularment per a les importants indústries pesqueres i marisqueres d'Escòcia, que depenien en gran mesura del comerç lliure amb la Unió Europea» la posició del primer ministre és «irritant» i «ha empipat encara més els escocesos».
Els resultats electorals, al parer del New York Times, no van suposar «l’enorme victòria dels partits independentistes que volia l’SNP, perquè li donés l'autoritat moral per exigir un altre plebiscit. Es van quedar curts, però la senyora Sturgeon mantindrà la pressió per a un referèndum afirmant que, juntament amb el vot pels Verds, té un mandat» en aquest sentit. Les eleccions, conclou el NYT, «mostren una Escòcia dividida, dividida per la independència». Tant es així com que les aspiracions del referèndum s’han vist afeblides per mor del fet que «alguns votants antiindependentistes semblen haver canviat la fidelitat dels seus partits normals per donar suport al que tenia més probabilitats de derrotar l'SNP». L’anàlisi assegura que «la senyora Sturgeon continua sent la primera ministra, cosa que és un èxit impressionant, però amb» la «seva força moral per exigir el segon referèndum debilitada». També destaca el diari de Nova York que la posició de Johnson és molt clara: no al referèndum. Per tant podria pensar-se, raona, que el tema està tancat. És així?, es demana. I contesta que «està lluny» de ser així. «amb els Verds, és probable que la senyora Sturgeon tingui prou vots per impulsar» el referèndum a través d’un llei escocesa i «després desafiar el senyor Johnson o els seus aliats perquè ho detinguin als tribunals. Això podria provocar una crisi constitucional. Al cap i a la fi, la unió d’Escòcia amb Anglaterra el 1707 va ser voluntària, cosa que va dificultar que Londres digués no per sempre a un altre referèndum. I la senyora Sturgeon pot calcular que el suport a la independència només creixerà si els escocesos veuen que el govern a Anglaterra bloqueja la voluntat popular».