Començar a gravar una sèrie documental sobre el sistema sanitari i que, sobtadament, irrompa una pandèmia, ha de ser quelcom semblant a començar a enregistrar un documental sobre canvi climàtic i que el primer dia s'esdevinga un incendi de quarta generació. Això més o menys és el que els va passar a l'equip de Barret Films, pocs mesos després d'iniciar el rodatge de 'Crònica mèdica', una sèrie que va nàixer amb l'objectiu de visibilitzar i dignificar el treball dels i les sanitàries i valorar la sanitat pública. Els plans de gravació, tanmateix, van saltar pels aires el març de 2020, quan el coronavirus va deixar de ser una anècdota per convertir-se en una catàstrofe humanitària i els hospitals esdevingueren una trinxera.
Barret Films s'hi adaptà, continuà la seua feina -amb no pocs entrebancs, això sí- i el resultat és un any i mig de gravacions condensades en sis capítols d'una humanitat exquisida. Sis episodis d'una hora que transiten per les vides de professionals de la sanitat pública valenciana i dels pacients que hi ha acudeixen. En 'Crònica mèdica' es parla de la mort, però també hi ha molta vida; es viu l'angoixa dels pacients, però també ens amarem de les seues alegries. Pot ser amarga, en molts moments, fins i tot dura però és també plena de tendresa.
Perquè en temps de realities i espectacularització, 'Crònica mèdica' emergeix com un producte honest, amb voluntat documental, que, en última instància, reivindica una sanitat humanitzada i el paper dels sanitaris. "La nostra idea inicial era fer un documental on posàrem el focus en la importància de la sanitat pública", explica Vicent Peris, de Barret Films. Presentaren la idea a la Conselleria de Sanitat i a À Punt. Els primers mostraren unes poques reticències, no tant per la filosofia del producte, sinó pels maldecaps logístics que comportava. Als segons, encara amb Empar Marco al capdavant de la corporació, captaran el sentit de tot plegat: una televisió pública parlant de sanitat pública.
Al capdavall, Barret Films tenia l'experiència i la sensibilitat necessària per assumir aquest repte, com havien demostrat en 'Les veus de la memòria', sobre la primera coral de malalts d'alzheimer, i 'Que tiemble el camino' i 'La desbanda', sobre persones que conviuen amb el Parkinson. A aquella idea que rondava el cap dels responsables de Barret Films la batejaren com 'Crònica mèdica'. El nom no és casual: 'Crònica mèdica' fou una de les primeres revistes científiques periòdiques de medicina i sanitat de l'estat espanyol, creada al segle XIX i revitalitzada pel doctor Peset Aleixandre des del 1928 fins a l'inici de la Guerra Civil.
La sèrie, de la qual aquest dilluns s'emetrà el darrer capítol a À Punt, esdevé un calidoscopi a través del qual els i les espectadores s'aboquen a diversos escenaris. De la mà de Susana Carreguí transitem pel servei de parts de l'hospital de la Plana; acompanyades d'Anna Lluch mirem la malaltia als ulls; amb la intensivista Marisa Blasco comprenem la dimensió de la pandèmia; del bracet d'Amparo Gisbert, especialista en cures pal·liatives del Clínic, es parla de vida, de molta vida; i hi ha també la feina tot-terreny de Nel.lo Monfort un metge rural que des de la comarca dels Ports ens parla del "temps i les cadires" que li calen a l'atenció primària. I també hi ha Cristina Martí, la dolçainera que ha d'adaptar-se a una nova vida marcada pel càncer; o Graciela i Laura, mare i filla nounata, el primer dels parts que enregistren les càmeres de Barret, un seguiment, el de l'embaràs, del qual naix 'Parir al segle XXI', un spin off que li ha valgut a la productora valenciana una nominació per al World Press Photo Interactiu. La mirada de gènere esdevé tan sútil com decisiva.
Perquè si una cosa ha aconseguit Barret Films és entrar en els passadissos dels hospitals i centres de salut, però també endinsar-se en la intimitat dels malalts i les seues famílies. I ho ha fet des d'un respecte escrupolós, sense morbo, tot retornant als pacients la seua generositat. "No hem volgut provocar les escenes. Aquesta no era la nostra intenció. Hem acompanyat els i les pacients en els seus processos i sempre amb el seu vistiplau", relata Vicent Peris. En 'Crònica mèdica' no hi ha artifici, sinó realitat: la d'uns professionals que es deixen la pell, que treballen amb la humilitat que dona la vocació; i la d'uns pacients que, en moments d'incertesa i neguit cerquen respostes, cures i comprensió.
Tot plegat, i encara més enmig d'un episodi com la pandèmia, fa de 'Crònica mèdica' un producte audiovisual imprescindible. Perquè més enllà de les emissions a À Punt, té un enorme valor documental: el de deixar testimoni de com els i les professionals de la sanitat valenciana van respondre a l'immens repte del coronavirus. "Calia entrar als hospitals i deixar constància del que estava passat", diu Peris. Per recordar-nos, en definitiva, que el dret a l'atenció sanitària ha estat una de les conquestes socials més importants de la segona meitat del segle XX. I per recordar-nos també que la bona sanitat s'ha d'entendre des de la humanització, perquè com diu el metge Nel.lo Monfort, en una de les moltes frases colpidores que ens deixa al llarg dels sis capítols, "davant nostre tenim un pacient; no un ull o un pàncrees".