Aquest 26 de maig, es compliran dos anys de les passades eleccions autonòmiques a Balears. Així, doncs, si no hi ha avançament dels futurs comicis, les Illes estan a punt de superar la meitat de l’actual quadrienni polític. A poc a poc, durant els pròxims mesos, sobretot a partir de la tardor, s’aniran veient quins seran els eixos fonamentals dels futurs comicis de 2023. No obstant, en aquests moments ja n’hi ha un de ben clar: el vot de centre.
En efecte, els partits que es reclamen com a exclusivament centristes, Ciutadans i el PI, passen per moments complicats, en especial el taronja, i encaren la recta final que els portarà a les urnes d’aquí a dos anys enmig de prou incerteses. Tenen, en conjunt, 8 escons –sobre els 59 que formen el Parlament balear– i en funció de quants en perdin i qui se’ls quedi ben bé poden ser la clau de tot plegat.
El vot del PI. Als comicis de fa dos anys, el PI presentà un registre global de 31.290 vots que li valgueren tres actes de diputats a la cambra balear. Els regionalistes manifestaren una distribució de suports que els deixà exclusivament com a força mallorquina quant a la representació: a Eivissa feren 1.929 vots, un 4,2%, i es quedaren sense escó; a Menorca encara fou pitjor: 1.917, un 2,6%; només a Mallorca sumaren diputats, 3, gràcies als 30.273 suports, el 8,9%.
És cert que, en el cas eivissenc, el PI –que es presentava sota el nom de Proposta per Eivissa, amb altres dues formacions locals– es quedà només 8 dècimes per sota del tall per entrar en el repartiment d’escons, el 5%, però també ho és que venia d’un resultat de 2015 en què superà el tall, assolint 2.452 vots, el 5,75%, tot i que no li bastà per obtenir l’escó. La pèrdua de suports fou prou significativa, entre les dues cites electorals: 523 paperetes, un 27% menys, cosa que deixà el PI en una situació molt complicada de cara a les eleccions de 2023 a Eivissa. De fet, molt haurien de canviar les coses perquè tingués opcions reals d’assolir un escó per a l’illa. Més encara perquè la coalició que va fer amb les altres dues forces locals s’ha romput. El passat 30 d’abril, es va donar per formalment trencada. Un dels dos grups, Més Eivissa, s’ha incorporat al PI, però l’altra, Alternativa Insular, s’ha estimat més mantenir-se al marge del projecte regionalista.
Tampoc la situació a Menorca pinta gaire bé. L’escàs suport electoral de 2019 els situà molt per sota de qualsevol aspiració raonable de poder disputar un escó al cap de quatre anys. I per si mancava quelcom, no ha faltat una nova crisi interna: ara fa un any, el president del PI-Menorca, Pedro Massa, dimitia del càrrec «per donar pas a altra gent que porti un projecte nou» amb la vista posada en el 2023. Era el tercer màxim responsable orgànic que abandonava el càrrec en quatre anys.
A Mallorca el panorama és millor, però no es pot dir que sigui bo. Just després de les eleccions de 2019 –que deixaren el partit sense ser decisiu, al contrari del que esperava la direcció, i amb una petita pèrdua de vots en relació amb quatre anys abans–, el president del PI, Jaume Font, i l’altra cara coneguda de la formació, el secretari general Josep Melià, entraren en disputa, de resultes de la qual s’esdevingué la dimissió de Font el febrer de 2020. Un congrés extraordinari, el juny següent, portà a la presidència Antoni Amengual –que té el suport de Melià, el qual segueix a la direcció i també ocupa un escó del Parlament balear–, i la situació interna es va tranquil·litzar. Des d’aleshores, ja fa quasi un any, no ha transcendit cap altre tensió domèstica. Tot i així la situació no és bona. No s’han recuperat diversos grups que durant la crisi s’allunyaren de la formació i, encara pitjor, alguns d’aquests díscols anunciaren l’any passat que feien costat a la idea de crear un nou partit regionalista que es diria Coalició per Mallorca, forjat a partir de grups independents municipalistes.
La direcció del PI sap que, si aquesta coalició qualla, el resultat serà l’aniquilació mútua. «Ni un ni l’altre» tindria escons, tal com reconegué a aquest setmanari Josep Melià. A tal efecte, l’actual direcció treballa per evitar la confrontació. Confia que finalment hi hagi un acord per concórrer junts als comicis de 2023.
En resum, el PI pot tenir com a expectativa màxima, en el moment de la sortida de la cursa electoral, mantenir els escons per Mallorca que va obtenir el 2019, cosa que seria un èxit. No pot esperar el mateix l’altre competidor pels vots de centre, Ciutadans.
El vot taronja. Ciutadans va obtenir 5 diputats fa dos anys gràcies als 42.192 vots que sumà a totes les Illes, un 9%. La distribució per cada illa mostra que a Mallorca va fer 34.426 sufragis, un 10%, i 3 escons; a Eivissa, 3.993, un 8,8%, i 1 diputat, i a Menorca 3.773, un 9,8%, i 1 representant.
El bon resultat electoral no aturà la crisi interna que ja patia la formació. El líder, Xavier Pericay, dimití dels càrrecs orgànics després de les eleccions. Abans havia estat derrotat a les primàries, per elegir el cap de llista, per part d’un desconegut, Marc Pérez–Ribas. La tensió s’allargà fins al setembre de 2020, quan Inés Arrimadas imposà que la diputada Patricia Guasp fos la nova portaveu del grup parlamentari –apartant Pérez–Riba – i líder del partit. Pareixia que així es pacificaria la situació domèstica, però ara fa dos mesos els altres quatre diputats intentaren descavalcar Guasp del càrrec de portaveu. La intervenció de Madrid la salvà.
Amb el terratrèmol de Múrcia i la rèplica a la Comunitat de Madrid, Ciutadans a les Illes assegurà al PP que el pacte que mantenen –al Consell d’Eivissa i en diversos municipis– no patiria. I en efecte així ha estat. Però qui ha patit les conseqüències ha estat el partit taronja. Si més no quant a les seves expectatives electorals per al 2023 a Balears. Perquè la desaparició a Madrid no li augura res de bo a l’arxipèlag. Es tracta d’un partit que a les Illes, com per tot, ha viscut de la marca estatal. Si ha rebut tal cop a la regió "mesetària", els auguris per a d’aquí dos anys a Balears són per força dolents.
Seria un miracle que pogués mantenir el diputat per Eivissa –així com el representant en el Consell Insular–, perquè només que perdés tres punts i mig percentuals, cosa que a hores d’ara pareix poc, quedaria fora. El mateix es pot dir de l’escó al Parlament per Menorca: el 9,8% no pareix ser suficient matalàs com per pensar que es pugui repetir d’aquí a dos anys. A Mallorca és l’única circumscripció on, pel fet de tenir tres escons, pot encara tenir una relativa esperança de mantenir-ne 1 o 2, sempre que arribi al 5%, la qual cosa no està gens clar que pugui assolir.
La direcció confia que el diferencial positiu que va tenir a Balears el 2019 en relació amb la mitjana estatal, d'1,75 punts percentuals, permeti evitar el que ha passat a Madrid i, així, mantenir algun dels 5 escons de fa dos anys. No ho tindrà gens fàcil.