-Es compleixen deu anys del 15 de maig de 2011. Quin balanç fa d’aquesta dècada?
-Es pot dir que ha canviat tot i, alhora, no ha canviat res. El sistema polític i la societat en què vivim, la legitimitat de les institucions, tot això ha canviat completament. La sacsejada del 15-M va propiciar un terratrèmol i un divorci entre la majoria de la població i el terreny econòmic i polític. El paisatge, 10 anys després, és totalment diferent. Però al mateix temps, el model social i polític que va engendrar el malestar del 15-M segueix vigent, així com també els grans problemes socials. I en part, les polítiques que ens van portar a l’explosió del 15-M, 10 anys després tenen menys legitimitat, però s’estan mantenint. Per tant, el balanç és contradictori. Més encara si tenim en compte que el malestar no només s’ha materialitzat a través de moviments democràtics com el 15-M, sinó que també ho ha fet a través de moviments reaccionaris.
-El Moviment 15-M, així com els partits i corrents que se’n senten hereus, tenien alguna possibilitat d’evitar que els partits reaccionaris absorbiren part d’aquell malestar que, en un primer moment, s’expressava només a través del 15-M?
-El fet que existís el 15-M i que aquest moviment creés les condicions per legitimar altres reivindicacions, com ara les impulsades des de la Plataforma Anti Desnonaments o les marees blanques de professionals de la sanitat, va fer que al mateix temps es bloquegés qualsevol sortida d’aquesta indignació per l’extrema dreta. A mesura que han passat etapes polítiques, això ha canviat. L’impuls de la sacsejada del 2011 no és etern. I quan Vox emergeix el 15-M ja no existeix com a tal.
-Un dels grans canvis de guió va ser l’octubre català del 2017. D’alguna manera, pensa que el referèndum de l’1 d’octubre va trencar l’esquema o l’horitzó previst pels partits i entitats derivades del 15-M pel que fa a les seues possibilitats de creixement?
-La sacsejada social del 2011, com és lògic, es va acabar traduint en una sacsejada electoral. No va ser una qüestió automàtica. Això permet entendre l’emergència de Podem el 2015, que és fruit de la creació d’un grup de persones. Però sense el 15-M, Podem mai no hauria funcionat de la mateixa manera. Dit això, Podem i les forces municipals derivades del 15-M tenien un guió en què hi havia l’eix de la crisi econòmica, l’eix de la impugnació a la banca i al sistema polític. Però l’eix nacional no formava part d’aquest guió. Tot i que Podem va donar suport des de les seves bases al dret a decidir i altres qüestions, el 15-M és un moviment que neix del malestar de la gent per la crisi financera i la crisi política. No neix pel malestar derivat per la qüestió nacional a Catalunya. Aquest tema, tot i que molts el van entendre, mai no va ser la qüestió que més va mobilitzar les bases electorals vinculades al moviment. I a més a més, va ser clarament un element incòmode.
-És possible que la qüestió catalana agafara Podem amb el pas canviat i que els hereus del 15-M no saberen gestionar aquella situació com calia?
-El procés ja s’havia iniciat quan va nàixer Podem. Més que agafar-los amb el pas canviat, aquest tema no era el seu. Els generava certa molèstia. I alhora, ho veien com una cosa eterna, que es mantindria en el temps, però que mai desembocaria en una jornada tan forta i tan xocant com va ser la de l’1 d’octubre del 2017. Si ho mirem amb la perspectiva dels últims 10 anys, per mi un dels grans problemes que hi ha hagut, en clau de Catalunya i també del conjunt de l’Estat, és que l’eix 15-M – Podem i l’eix independentista català no han trobat cap mena sinergia en cap moment. No només no l’han trobat, sinó que els dos eixos s’han vist mútuament com un problema. Per a Podem, el procés no era el seu tema. I per a l’independentisme, Podem era una molèstia, perquè demostrava que a Espanya, a més del PP, del PSOE i de la monarquia, hi havia tot un moviment bastant més presentable i que posava sobre la taula una possible reforma territorial per a la qual l’independentisme tampoc tenia resposta. Els dos eixos s’han ignorat durant molts anys i molts cops s’han combatut directament. Quin és el problema? Que si fem balanç, cap dels dos eixos no ha aconseguit el que volia. La independència de Catalunya no hi és. I Podem està en el Govern com a soci minoritari, però molt lluny de satisfer les expectatives inicials. Això hauria de conduir a una crítica per poder encarar una pròxima etapa. El règim del 78 té uns adversaris determinats que si no troben aliances entre si continuaran debilitats.
-Si haguera de dir una virtut d’allò que ha aportat el 15-M a la política estatal, quina destacaria?
-En destacaria dues. Una, que el 15-M va repolititzar la societat. De cop i volta, la gent va tornar a mostrar interès pels afers polítics. Això es traduir, per exemple, en la multiplicació de les tertúlies polítiques als mitjans. Parlar de política tornava a ser interessant. L’altra cosa a destacar és que el 15-M va relegitimar la protesta social. Les lluites dels moviments socials tornaven a estar al centre i deixaven de ser marginals.
-I si haguera de destacar una qüestió negativa del 15-M, quina seria?
-El 15-M va posar sobre la taula molts problemes, però no va tenir capacitat per articular totes les respostes. Va crear unes possibilitats que eren inimaginables, però no va poder generar les condicions per materialitzar-les.