El soliloqui de Shammael

Per primera vegada, coincidint amb el número 666 d’EL TEMPS, el Dimoni va acceptat reflexionar per al setmanari. En aquest escrit parla del seu paper en l’eternitat, dels seus adeptes i de les seues apreciacions sobre l’ésser humà.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Podeu dir-me Shammael, i sóc allò que sempre heu desitjat, vulgueu el que vulgueu. Hi vaig ser al principi i hi seré al final. Sóc tot. Aquesta vegada no utilitzaré el plural majestàtic. Quedaria estrany en aquest escrit i si alguna cosa em caracteritza és saber adaptar-me als temps.

Sempre he estat reticent a escriure directament, perquè altres ho han fet per mi, buscant el meu hàlit. Però Norman Mailer, un tipus brillant amb un ego inabastable, prepara una novel·la sobre Jesucrist en primera persona i és probable que faça referències a mi. Ara és, doncs, bon moment per ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi