Comença el mes de maig i l’objectiu pareix a l’abast. Si res no s’espenya en les pròximes tres setmanes, les Illes podran tenir no només temporada alta turística a partir del juny sinó que es podria perllongar a la tardor i fins a les festes d’hivern i de Cap d’Any. O si més no això confia el Govern. Tots els indicadors epidemiològics segueixen sota control, el ritme de vacunació progressa –tot i que no s’assolirà a principis d’estiu el famós 70% d’immunitzats que, segons diu ara l’executiu, no és necessari per assegurar el turisme– i es confia que Gran Bretanya tregui de manera immediata les Balears de la llista de territoris que requereixen –si s’hi viatja – de quarantena en tornar al país, al mateix temps que la bona previsió de reserves provinents d’Alemanya es dona per assegurada.
El Govern balear fa molts mesos que s’està dedicant amb intensitat a assolir l’objectiu d’una temporada alta satisfactòria; no es quantifica què vol dir això, però una afluència turística que fos entre un terç i la meitat de la de 2019 seria bona. Des del primer instant en què va veure que la de 2020 era impossible de salvar, ni que fos mínimament, el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, es posà a treballar amb la vista posada en la de 2021. L’objectiu era evitar un altre estiu tan dramàtic. Cal recordar que l’any passat l’enfonsament va ser gairebé total. Cosa que, degut al quasi monocultiu turístic –representa el 85% del PIB de forma directa i indirecta –, va provocar un efecte d’arrossegament general, amb la conseqüència que el PIB balear de 2020 es va contreure un 27%, mentre que la mitjana estatal de la caiguda fou de l’11%. Un contrast que indica ben a les clares l’impacte que ha rebut l’economia illenca per mor de la pandèmia.
L’estratègia de l’executiu, sempre consensuada amb el sector turístic, ha estat triple. En primer lloc, convèncer el Govern central de buscar acords amb la Unió i els països emissors turístics més importants –Gran Bretanya i Alemanya – que permetin individualitzar l’oferta balear, és a dir que permetin viatjar a l’arxipèlag encara que no passi igual amb la resta de l’Estat. En segon lloc, imposar a les Illes un règim sever de restriccions que s’inicià a la tardor i que encara ara dura per controlar la situació epidemiològica i poder oferir una destinació segura als mercats emissors. I tercer, preparar tot l’operatiu per poder tenir un alt ritme de vacunació –des del moment que arribaren els vaccins, ja dins enguany– que assegurés el màxim possible de població immunitzada el mes de juny.
Llarga temporada. El dimarts de la setmana passada, la presidenta del Govern Francina Armengol insistí –durant la sessió de control parlamentari al Govern– que les condicions per tenir «temporada turística» s’han assolit. És més, segons assegurà, res impedeix que s’allargui «fins a la tardor i Nadal» i, en aquest sentit, anuncià que «s'està demanant als operadors i al sector econòmic (turístic balear) compromís» per fer possible l’objectiu.
Armengol, contestant una pregunta de control de la diputada del PI Lina Pons, asseverà que «les mesures de contenció» del virus «estan funcionant» i que un pic que «s’hagi vacunat la població més vulnerable, el mes de juny», es podrà recuperar bona part de la mobilitat. Cal recordar al respecte que, al contrari del que passà a moltes altres bandes, a les Illes el Govern imposà ja el mes de novembre severes mesures restrictives de la mobilitat, intensificades el desembre i el gener, que encara ara es mantenen. Gràcies a això, diu la presidenta, la pandèmia està sota control, quan «a d’altres bandes», referint-se elípticament a Madrid, «els indicadors» són «pitjors».
També destacà, en relació amb les crítiques que aixeca en ambients ecologistes, que s’aposta per la reactivació turística al màxim possible, que a curt termini no hi ha opcions de diversificació econòmica i que, per tant, cal apostar pel retorn dels turistes. I com que «aquestes illes tenen una potencialitat per tenir una temporada (alta) molt més llarga», ara és el moment de concretar-la.
La vacunació ha estat una seriosa preocupació del sector turístic illenc. Des de fa mesos, Pedro Sánchez ha parlat reiteradament de l’objectiu de tenir el 70% de la població vacunada per poder “obrir el país al turisme estranger”. És el nivell a partir del qual se suposa que s’assoleix la immunitat de grup. Però el canvi d’opinió constant tant de Sánchez com dels ministres de Sanitat i de Turisme sobre quan s’assoliria aquesta immunitat grupal posà el sector turístic balear molt nerviós. Perquè no és el mateix, òbviament, que es pugui obrir «el juny», «durant l’estiu» o «a finals d’estiu», tal com han dit els responsables de l’executiu central, sense aclarir quan exactament. Armengol ha volgut acabar amb el ball de terminis: «el nostre plantejament» és que el més de juny hi haurà «un 30% o un 40% de la població europea» vacunada i que això, juntament amb la certificació de vacunació i les proves a tots els viatgers, permetrà recuperar la mobilitat i, per tant, també el turisme.
Un dels aspectes més polèmics a les Illes de la reobertura turística són els creuers. L’arribada dels més grans aixeca intenses crítiques tant per la contaminació que suposen com per l’escàs rèdit en diners que deixen i la saturació que provoquen. Fins i tot es creà una plataforma ciutadana que exigeix que s’aturi aquesta allau o, si més no, que es controli molt més. La setmana passada, el PP acusà el Govern balear de no voler que tornin i que, per això, al parer de la diputada conservadora María Salomé Cabrera, no fa el necessari per pressionar l’executiu central perquè doni el vistiplau al retorn dels creuers a Palma per a aquest estiu. El conseller del ram, Negueruela, negà l’acusació en el Parlament: «Mai hem dit que no vulguem creuers», el que passa, argumentà, «és que estam negociant protocols de seguretat amb el sector» i el procés s’ha allargat més del que s’havia previst.
Per una altra banda, el Govern segueix amb els dits creuats a l’espera que es confirmi el que seria una gran notícia: que el Govern de Gran Bretanya designés de forma immediata les Balears, les Canàries, les Açores i algunes illes gregues com a «destinacions segures» –al marge de la situació epidemiològica que tinguessin els respectius estats– i en conseqüència ja no imposaria a qui hi viatgés –com ara passa– la quarantena en tornar a casa. Així ho va publicar The Daily Telegraph i el ministre de Transports, Grant Shapps, digué en unes declaracions a Sky TV que era en efecte possible que talment passés. Això sí, l’ambaixador del Regne Unit a Espanya, Hugh Elliot, refredà l’optimisme quan, dimecres de la setmana passada, en una visita a Eivissa, digué que no podia assegurar «ara per ara» que així passi. Boris Johnson ha anunciat que obrirà les línies aèries cap a les zones d’Europa que consideri segures el dia 17 d’aquest mes. El Govern d’Armengol i els empresaris turístics anhelen que aleshores Londres ja hagi oficialitzat la «condició segura» de les Illes i que hi comencin a arribar els britànics.