La marca turística Costa Barcelona, impulsada per la Diputació de Barcelona, abraça no només la franja costanera que s’estén al nord i al sud de Barcelona, sinó també el prelitoral. El viatge que us proposem recorre l’extrem meridional de la Costa Barcelona que, traduït a comarques, correspon a l’Alt Penedès, Garraf i Baix Llobregat.
Km. 0. Vilafranca del Penedès. És dissabte. Dia de mercat. A les primeres clarors, els acompanya el tràfec de paradistes: descàrrega dels productes, moviment de vehicles, veus... És senyal que a Vilafranca del Penedès comença el cap de setmana. Si bé s’estén pels carrers cèntrics i la Rambla Sant Ferran, l’epicentre d’aquest terrabastall se situa a la plaça de la Vila, d’una evident regularitat geomètrica i que l’edifici consistorial tanca per ponent. A l’extrem oposat, una filera de porxos protegeix terrasses i comerços, però ja no corresponen a la plaça de la Vila sinó a la de Sant Joan, que és la continuació de la primera. Dit d’una altra manera, es tracta de dues places consecutives, amb un canvi de denominació marcat per la presència de la capella de Sant Joan. L’edifici religiós, gòtic en el seu origen, avala l’antiguitat del lloc. I és aquest el punt de partida del nostre viatge, que és, també, una de les places més castelleres de Catalunya. Per Sant Fèlix —30 d’agost—, els de Vilafranca hi demostren la seua autoritat com una de les colles més grans que ha donat la història d’aquesta tradició.
A punta de dia i abans de marxar, els carrers cèntrics de la vila, encara banyats per l’ombra i la frescor que emana d’ells, inviten a una passejada. Arribats a la Rambla Sant Francesc, la trama urbana s’esponja: sobre el passeig que substitueix l’antiga muralla medieval s’aboquen comerços i àmplies terrasses. L’esplanada s’ha guanyat la simpatia de la ciutadania com a lloc de trobada i d’activitat social. A un extrem, un monument dedicat a la figura de Milà i Fontanals, fill del lloc, presideix la rambla.
Vilafranca és plaça forta en matèria de vins; de fet, n’ostenta la capitalitat. No debades, hi ha el consell regulador de la DO Penedès, una de les zones vitivinícoles més reputades, i hi trobareu, també, el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, on s’exposa la tradició mil·lenària vitivinícola i alhora representa un bon punt de partida per a una experiència enoturística.
Abandonem la vila per la carretera B-212 que condueix a la Múnia. No hi arribarem: tan bon punt travessem el riu Foix, un camí connecta amb la Bleda i Sant Martí Sarroca. Discorrem entre vinyes; l’orografia és oberta, amable; la serra d’Ancosa, que separa el Penedès de l’Anoia, tanca el quadre per ponent. La Bleda s’identifica des de la distància per la Torre de les Aigües, fina i esvelta. L’edifici, inaugurat el 1923, s’eleva entre les vinyes; tenia funció d’abastir Vilafranca del Penedès, i en el seu inici comptava amb sis pisos, dels quals, durant la Guerra Civil, li n’escapçaren tres.