La frontera entre els dos mons és un rierol brut i ple de brossa. A una banda del canal es troba Makhanda de l’Oest, un barri de vil·les colonials blanques amb patis davanters exuberants. A l’altra banda es troba Makhanda de l’Est, una regió més pobra amb teulades d’estany corrugat. Però ambdues bandes tenen un parell de coses en comú: molts sots profunds i un bon nombre de burros sense amo. Aquestes dues coses, juntament amb altres deficiències, han resultat ser suficients per unir als habitants de la ciutat.
Fins fa poc, Makhanda es deia Grahamstown, en honor a un tinent coronel britànic que va conduir els colonitzadors blancs a la victòria contra els xoses l’any 1817. El 2018, però, es va abandonar oficialment l’apel·latiu Grahamstown, i ara la ciutat duu el nom d’un guerrer xosa. Al “costat blanc” de la ciutat, la gent segueix utilitzant el nom colonial.
Tot i això, està en marxa un moviment gairebé únic a Sud-àfrica: els blancs privilegiats i els habitants del barri negre han trobat un enemic comú i han començat una batalla plegats. La seva ira se centra en l’administració incompetent de Makhanda, i en el Congrés Nacional Africà, el partit que està actualment al poder a Sud-àfrica.
I ara, estan tots junts dempeus enmig del pont sobre el rierol pudent. Un d’ells és Ayanda Kota, un habitant de Makhanda de l’Est i fundador i líder del Moviment per a persones en atur, una aliança de persones negres sense feina de la ciutat. Al seu costat està Daphne Timms, una agent immobiliària que s’encarrega de vendre les precioses vil·les amb patis davanters exuberants. I al seu costat està Tim Bull, un oficial de policia retirat de descendència britànica. Bull fa temps que vol mudar-se, però mai ho ha aconseguit.
En el passat, ells tres probablement no s’haurien creuat mai. Però avui s’asseuen junts per discutir sobre estratègies legals, finances i sobre la seva batalla conjunta. Amb quin objectiu? Desempallegar-se de l’administració municipal corrupta i clarament incompetent. Per atacar, han descobert un fragment de la constitució sud-africana que permet als ciutadans demandar exactament això. Dues sentències judicials ja els han donat la raó, i el cas està ara al Tribunal Suprem d’Apel·lació.
Si allà també guanyen el cas, esdevindria un precedent important per a tot el país que permetria als ciutadans exigir responsabilitats als seus dirigents polítics no només el dia de les eleccions, sinó també als tribunals. “No podem sobreviure cinc anys més amb aquest Ajuntament tan malmès”, diu Ayanda Kota.
El CNA, el partit de Nelson Mandela, ha estat al poder des de finals de l’apartheid a principis dels anys noranta, i al començament va tenir molt d’èxit. La situació a Grahamstown era relativament bona i solia ser força atractiva per als turistes. Però van anar passant els anys i el CNA es va veure enmig de diversos escàndols de corrupció, amb l’expresident Jacob Zuma, que va ser acomiadat l’any 2018, i es va convertir en sinònim de frau i nepotisme.
La decadència també es va apoderar de nombrosos municipis sud-africans, i Makhanda representa, probablement, un dels exemples més extrems. Ayanda Kota obre l’aixeta que té davant la barraca, però no en surt ni una gota. “L’aigua va i ve des de fa mesos, molts cops no surt res durant dies. L’Ajuntament no fa res per arreglar-ho”, diu enfadat.
Daphne Timms té el mateix problema. “El primer que em pregunten els possibles compradors és: hi ha aigua? I honestament els hi dic que normalment no en surt res. I mai més torno a saber res d’aquells possibles compradors”. Fins i tot a l’hotel més luxós de la ciutat, de l’aixeta no surt més que una pasta pudent. Tot i això, la gent de Makhanda de l’Oest almenys es pot permetre grans dipòsits d’aigua i costosos sistemes de bombament privats.
És un dijous a Makhanda de l’Est, i ha aparegut el camió de l’aigua per primer cop aquest mes, diuen els residents. Nox està dempeus al costat d’una mànega del camió i està omplint les seves galledes sota una calor de 30 °C. “No ens podem dutxar cada dia i hem d’utilitzar fins a l’última gota d’aigua. El CNA ens ha abandonat. Necessitem gent nova al poder”, diu. Nox solia tenir aigua corrent i una feina, però ara viu de les ajudes socials que rep pels seus fills.
L’ajuntament de Makhanda sembla d’una altra època. Els impressionants pilars de l’entrada encara llueixen plaques en honor als colonitzadors britànics i als líders militars. Al llarg passadís interior pengen cites d’activistes per als drets humans com Mahatma Gandhi, i al despatx de l’alcalde s’arriba pujant una escalinata amb una catifa vermella. L’alcalde Mzukisi Mpahlwa recorre a un detallat quadre tècnic de la paret per il·lustrar el seu relat apassionat de la situació de l’aigua.
Al final, però, la seva explicació per als problemes actuals de subministrament d’aigua és força mundana: les bombes estan desgastades i quan una va fallar, les altres es van inundar. Segons sembla, l’enginyer estava adormit. “Si aquest és el cas, hi haurà conseqüències”, promet l’alcalde.
Tim Bull, de l’Associació de Veïns de Makhanda, que representa principalment aquelles persones que viuen a Makhanda de l’Oest, simplement riu. “Aquí ningú se n’ha fet responsable tots aquests anys. Ningú fa la seva feina”. Fins i tot l’alcalde admet que la falta de responsabilitat ha arrelat a l’administració municipal. Però, tot i això, cita una frase força sorprenent d’un altre polític: “Tant és com de malament ho faci el CNA, la gent segueix votant-lo”.
Ayanda Kota ens porta a una casa de Makhanda de l’Est, on la propietària assenyala el seu pati: diverses zones estan submergides sota un llot enterbolit, i s’hi veuen excrements humans flotant. Les canonades del clavegueram tenen fugues, diu, però ningú no ha vingut a reparar-les. “Per primer cop a la meva vida no votaré el CNA. Ens han fallat a tots”, diu l’àvia de la família. I per ella no és fàcil dir-ho, atès que va viure els horrors de l’apartheid de primera mà, així com la llibertat que els va portar després Nelson Mandela.
“Necessitem gent nova, un nou començament”, afirma Ayanda Kota. I per tal d’accelerar aquest canvi, Daphne, Tim i ell, van presentar una demanda per dissoldre el consell municipal.
“Això podria canviar el panorama polític”, diu Rebone Tau, de la Fundació Rosa Luxemburg, amb seu a Alemanya, que recolza el Moviment per a persones en atur de Kota. Tau és una membre activa del CNA, on ha ocupat càrrecs de responsabilitat. Però fins i tot ella ha perdut la fe en la capacitat del CNA per renovar-se. “Hi ha canvis que s’han de forçar, com aquí a Makhanda”, diu.
“Makhanda és una ciutat profundament racista i colonial”, diu Ayanda Kota. Està dret a la carretera costeruda de Makhanda de l’Est, on hi ha més sots que paviment. Mira cap al vessant de Makhanda de l’Oest. Al cim del turó hi ha un monument que va ser construït l’any 1820 en honor als colons. És un dels edificis més grans de la ciutat, commemora l’arribada de centenars de colons blancs, que van ser portats aquí com a baluard contra els xoses. “El monument ens recorda la nostra derrota”, diu Kota.
Kota va néixer l’any 1976, les seves arrels polítiques estan al Moviment de Consciència Negre, un impuls d’alliberament que va lluitar contra l’apartheid. En aquell moment, el grup va prendre la decisió de prescindir del suport dels liberals blancs. Avui dia, tanmateix, Kota és feliç veient que els habitants blancs de l’altra banda del riu estan recolzant la seva lluita contra l’administració municipal.
“Els polítics van utilitzar el discurs de negres contra blancs, dividint-nos, però aquí a Makhanda actualment estem unint forces”, diu Kota, malgrat totes les desigualtats que persisteixen. És una lluita perillosa per a Kota: ha rebut diverses amenaces de mort i creu que el CNA pot estar-ne al darrere. El partit s’ho juga tot.
En la seva entrevista amb DER SPIEGEL, l’alcalde Mzukisi Mpahlwa va intentar desacreditar Ayanda Kota. Hi ha rumors, diu l’alcalde, que diuen que Kota està sent controlat i finançat per potències occidentals. És un discurs al qual l’expresident suposadament corrupte Jacob Zuma solia recórrer. Es referia a ell com un “capital monopolista blanc”, probablement també en un intent de desviar l’atenció dels seus propis fracassos, atès que el CNA no ha aconseguit arreglar les grans desigualtats del país. Els programes dissenyats per millorar les perspectives econòmiques dels residents negres es van convertir en aiguamolls plens de corrupció.
“Se suposa que l’Ajuntament ha de garantir que construïm junts una comunitat”, diu Tim Bull, l’expolicia. “Però en lloc d’això prefereixen jugar la carta de negres i blancs. Així que estem assumint el paper”. Tim Bull ha unit forces amb Ayanda Kota en diverses ocasions per organitzar manifestacions contra l’Ajuntament. Bull explica que un cop l’exalcalde va comentar que era molt agradable veure gent de Makhanda de l’Est i de Makhanda de l’Oest reunida. “Aparentment no li importava ser la raó d’aquelles protestes”, diu Bull sacsejant el cap.
Fins i tot el poder judicial de Makhanda ha deixat enrere la seva moderació habitual. Tim Bull i Ayanda Kota ja han aconseguit dues instàncies, en les quals els tribunals han coincidit que l’administració municipal, efectivament, ha fracassat. En una de les sentències, el tribunal va remarcar que al govern “li hauria de caure la cara de vergonya”.
Però què passarà si els ciutadans de Makhanda guanyen l’apel·lació final i aconsegueixen dissoldre el consell municipal? Què passarà llavors? En principi, hi hauria un govern provisional durant un període de tres mesos abans que se celebressin noves eleccions. I l’alcalde creu que el CNA tornaria a guanyar.
Kota i els seus aliats estan buscant un candidat propi. “Almenys llavors no hauríem de retre comptes a un partit, sinó al poble”, diu el líder del Moviment per a persones en atur. I seria semblant a una petita revolució a Sud-àfrica. Una revolució que tindria bona acollida fins i tot entre els membres del partit governant. En declaracions a DER SPIEGEL, un membre del CNA del consell municipal de Makhanda va dir: “Necessitem aquesta pressió. D’altra banda ens quedarem sempre amb gent incompetent”.
Eugene Ripenz, mentrestant, intenta treure el millor d’una situació dolenta. És el propietari d’un gran bar de còctels del carrer principal Makhanda, que s’està deteriorant lentament. El nom del bar és “El sot i el burro” (The Pothole and Donkey), en honor a les característiques més conegudes de la ciutat.
Immediatament després de la seva obertura, diu Ripenz, la gent de l’administració municipal van anar-hi a queixar-se del nom, dient que era dolent per a la reputació de la ciutat. “Els vaig respondre: cap problema. Quan vosaltres arregleu el carrer, jo canviaré el nom de seguida”. Això no obstant, de moment encara no ha succeït.
Traducció d’Ariadna Gil Besolí