Mario Onaindia: "La violència no ha pogut véncer"

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Gasteiz (Vitòria), poc després d'acabar la sessió de debat del Parlament Basc, quan la vaga general convocada contra les extradicions ha sembrat la ciutat de ferros, fustes, contenidors i cotxes topibats, parlem amb Maria Onaindia, un històric de la lluita nacionalista a Euskadi. Està cansat (durant la vesprada ha contestat al discurs del president Garikoetxea en nom del grup parhmentari d'Euskadiko Ezkerra) i hi ha un punt d'urgència i desencant en la seua veu.

Pregunta.-¿ Quina ha estat la posició d'EE davant les extradicions?

Resposta.-La nostra posició ha estat contrària a les extradicions. Considerem que el tema de la violència a Euskadi és molt complex i fonamentalment polític. Hi ha violència, en definitiva, perquè ací no s'ha aconseguit un grau suficient de convivència democràtica com el que hi ha en altres llocs. En altres zones de l'Estat espanyol s'ha donat un procés constitucional, més o menys complicat, que ha servit per a definir un camp de joc on confrontar els problemes de les classes socials. Res d'això no s'ha esdevingut a Euskadi. La Constitució no ha tingut un suport majoritari. L'Estatut d'Autonomia ha tractat d'establir un marc de convivència. Els bascos hem patit -ho acabe de dir al Parlament- una història de dos-cents anys de centralisme repressor dels nostres drets nacionals i hem estat un poble tradicionalment dividit en províncies, en carlins i liberals, nacionalistes i socialistes… Havíem estat incapaços de construir un marc de convivència demacr àtica i l'Estatut d'Autonomia ha estat el primer intent seriós en doscents anys per a transformar aquesta societat i posar les bases polítiques per a la construcció d'una nacionalitat basca.

P.-¿Explica aquest panorama l'existència de la violència política?

R.-La violència naix a Euskadi en . un context polític franquista, però no aconsegueix véncer ni imposar els seus punts de vista. No venç el franquisme. Perviu durant la transició i després de l'Estatut d'Autonomia, perquè els efectes de l'Estatut no es fan notar per diversos motius: Madrid no concedeix les transferències o les paralitza, el procés autonòmic és monopolitzat per un partit que governa gràcies a l'absència d'Herri Batasuna del Parlament Basc i no s'avança en el camí d'una solució negociada.

P.-¿Per què no s'avança en aquest camp i quin hauria de ser el procés per a Euskadiko Ezkerra?

R.-Hi ha una certa ambigüitat del PNB en aquest tema. La nostra posició és molt clara, i ens remetem a una resolució del Parlament Basc que preveia una treva que fes possible unes mesures de gràcia per a presos i exiliats. D'altra banda, nosaltres pensem que no es pot acceptar ET A com a representant de determinades reivindicacions polítiques, perquè ET A no representa tot el poble basc, sinó només un sector. A través d'Herri Batasuna, s'ha d'arribar a un acord polític, en el Parlament o fora, en el qual es parle de tot, siga l'alternativa KAS o siga l’Estatut

P.-En les actuacions del govern central i d'ETA hi ha com una voluntat de mantenir el conflicte i, inclús, de radicalitzar-lo. ¿Creus realment que és possible la solució polftica?

R.-Hi ha altres dinàmiques a Euskadi que són les importants i que han de ser reivindicades per damunt de la simplificació produïda per l'enfrontament estat-lluita armada. Al llarg dels darrers anys, ET A ha patit derrotes polítiques importants, de les quals no hi ha símptomes de recuperació. En un moment, pensàvem que tots els nacionalistes volíem el mateix, però això avui ja no s'aguanta. Nosaltres podem parlar de democràcia, de socialisme, d'alliberament nacional, i ET A també, però els conceptes que hi ha darrere son molt diferents. En considerar-lo d'una forma democràtica, nosaltres parlem del poble basc «real» divers i complex, mentre ells parlen «en general» i solen considerar «traïdors» tots aquells sectors de la nostra societat que no els donen suport. De tota manera, la via que proposem és difícil, però no n'hi ha cap altra.

P.-¿ Com viuen els ciu tadans el tema dels refugiats i les extradicions? ¿Com ho viuen els militants d' Euskadiko Ezquerra? Malgrat no convocar la vaga, creus que algun sector de les vostres bases l'ha seguida?

R.-La política d'EE respecte a la pau és un dels nostres aspectes més coneguts. Si el partit no dóna suport a la vaga, els militants segueixen el criteri, 1 perquè és un dels temes que més hem discutit i tenim més clars. La gent d'Euskadiko Ezkerra, d'altra banda, ha estat reprimida pel règim franquista i a Euskadi hi ha una sensibilitat afortunadament molt viva cap a la repressió i la tortura, cap als refugiats. I això és un gran capital democràtic. La gent vol que en aquest pais s'acabe amb la violència, però no perquè s' acabe amb els violents, sinó perquè els violents acaben convencent-se que no són vàlids els seus mètodes. La gent, a Euskadi, vol amnistia o alguna cosa semblant. Els encantaria escoltar una declaració pública en què ETA anunciàs que deixa les armes, que defensarà la independència i el socialisme per mitjans democràtics. La gent està contra ET A quan mata a qui siga i contra qui siga quan mata a ETA . Nosaltres tenim amics entre els qui maten i entre els qui moren. I volem que ho deien, sense que cap de tots dos guanye l'altre.

P .-Vosaltres vau iniciar la via de la reinserció social amb el govern d'UCD i amb Rosón com a ministre. ¿Com es planteja aquest tema amb el govern del PSOE?

R.-El govern de Gonzàlez ha continuat la política que s'havia dibuixat abans. Queden tres polimilis que tornaran molt prompte. En aquest moment, el millor interlocutor podria ser el govern basc, perquè té una autoritat que no pot tenir un part i t. La proposta de Barrionuevo, d'altra banda, presenta plantejaments nous, ja que ofereix una negociació directa i no posa limitacions per delictes de sang. Però, en realitat, la qüestió està en mans de les forces polítiques basques.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.