A Alacant fan falta nous lectors en valencià. Les característiques sociopolítiques de la zona fan que la literatura del país no sempre arribe a tothom. Amb el propòsit de canviar aquest escenari se celebra la cinquena edició de la Plaça del Llibre d’Alacant, que tindrà lloc a la plaça del port del 23 al 25 d’abril, coincidint amb el dia del llibre.
A l’esdeveniment es durà a terme la presentació de diverses obres, tant infantils com per a adults i divulgatives. Hi haurà, a més, una gran llibreria per adquirir exemplars, es realitzaran diverses activitats per als xiquets, com ara jocs de fusta o contacontes, tindran lloc concerts familiars i un llarg etcètera que es pot consultar al seu programa.
Les Places del Llibre no es donen només en aquesta ciutat. A València hi ha hagut vuit edicions, mentre que a Castelló celebraran enguany la tercera. Les dues tindran lloc a la tardor, entre els mesos d’octubre i novembre. Com a novetat, aquest maig Gandia acollirà la seua primera edició d’aquest festival literari.
La Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) ha estat l’encarregada de coordinar les més de quaranta organitzadors i participants que fan possible la seua celebració. Teresa Val, directora de projectes de la fundació, explica que cadascuna de les places té una temàtica diferent en funció de les especificitats de cada territori.
Per això, a les comarques d’Alacant es busca despertar l’interès dels més menuts, tot i que també hi haurà conferències i activitats per als adults. “D’altra banda, la de Gandia estarà més enfocada al territori, a les arrels i la identitat. Castelló és un festival literari on els autors són els protagonistes, ja que a la ciutat existeix un col·lectiu d’autors molt interessant, El Pont Cooperativa de Lletres. València és una plaça de novetats de tardor, ací les editorials són les protagonistes”, concreta Val.
Això no significa que tots els seus programes estiguen enfocats cap a la temàtica individual. De fet, totes tindran elements comuns, però sí que hi haurà punts importants de la planificació, que seran propis de cadascuna.
L’empremta de la pandèmia
No hi havia un pla B, no estava sobre la taula renunciar a la presencialitat. “Les places van nàixer sobre la necessitat de promocionar la cultura literària en valencià. La idea és que la gent s’ho puga trobar en un passeig per la ciutat i que es quede, que fullege i, compre o no, atraure el seu interés. I això, des de la virtualitat, és molt complicat”, exposa Teresa Val.
Tot i això, la Plaça del Llibre d’Alacant també ha hagut d’evolucionar per adaptar-se a les mesures sanitàries. L’acte, que normalment té lloc a febrer, va haver d’endarrerir-se uns mesos per l’augment de contagis que estava vivint el País Valencià.
Encara que sempre havien comptat amb un recinte a l’aire lliure, aquest serà el primer any en què la zona de la plaça estarà perimetrada per respectar l’aforament, d’unes 150 persones. A més, s’han organitzat diverses activitats via streaming per als centres escolars, de forma que els alumnes puguen seguir-les sense eixir de les seues aules.
Però la variació més gran que han dut a terme, segons la directora de projectes, és la creació d’una llibreria virtual amb un fons d’uns 15.000 títols diferents. La idea és que tothom, puga o no assistir a l’acte , tinga al seu abast la literatura catalana que hi haurà disponible a les places.
Una organització col·laborativa
Les Places del Llibre no es regenten des d’una entitat que se situa al cap de la piràmide. Són un projecte cooperatiu que sempre busca l’adhesió d’entitats, col·lectius, i administracions de cada localitat per poder arribar millor als seus ciutadans.
FULL s’encarrega de prendre les decisions tècniques i organitzatives. Però les decisions sobre el contingut dels actes es prenen a les reunions on participen totes les institucions. Teresa Val creu que és una forma fàcil i enriquidora d’actuar. No hi ha hagut conflictes, però, com a punt negatiu, admet que el procés és més lent.
Un dels trets que distingeixen la Plaça del Llibre d’altres fires literàries és, a més que tots els exemplars són en català, que només hi ha una gran llibreria cooperativa. És a dir, mentre que en altres fires cada llibreter porta a la seua caseta individual la selecció de volums que considera adient, a les places es crea un fons comú de 1.500 exemplars diferents en un únic lloc. Això fa que hi haja una major varietat en menor espai.
De moment, no està previst augmentar el nombre de localitats on es duen a terme les places. “Pensem que és més important anar consolidant les que ja tenim. Hi ha hagut ciutats que s’han interessat i això ens alegra, vol dir que és un projecte il·lusionant. Anem a poc a poc perquè anem tots junts”, conclou la directora de projectes.