Primer de tot, el canvi d’estratègia es va fer perceptible al cap: de sobte els cabells rossos eren més llargs i li queien suaument per davant de la cara. En un debat televisiu celebrat a començament de febrer –un intercanvi de cops amb el ministre de l’Interior conservador Gérald Darmanin–, la veu rogallosa i espetegant de Le Pen també va sonar de cop i volta menys agressiva. La candidata va mostrar una actitud manifestament moderada. En alguns moments va sonar fins i tot més suau que el ministre, a qui el president Emmanuel Macron va incloure al govern expressament per satisfer l’electorat de dreta conservadora del país.
Quan Darmanin li va preguntar amb aire provocador si per a ella l’islam no era un problema, Le Pen va dir que no: “No atacaré l’islam, que és una religió com qualsevol altra”. Es va declarar favorable a la llibertat religiosa. I tot seguit, el ministre de l’Interior va atacar Le Pen titllant-la de “tova”. De cop i volta, s’havien intercanviat els papers.
Tolerant, republicana, pacífica? Els francesos viuen un nou capítol de la “desdemonització” –que fa deu anys que està en marxa– del partit de dreta populista Reagrupament Nacional (RN), tant pel que fa al fons com a la forma. L’emissora Franceinfo ho qualifica com una “estratègia de banalització”.
Le Pen ha decidit –va declarar no fa gaire– “deixar caure l’armadura”. Creu que ha arribat l’hora que els francesos la coneguin més bé.
En una entrevista en vídeo d’una hora amb el setmanari de dretes Valeurs Actuelles (ja està disponible a YouTube), ha mostrat un costat íntim inusual en ella: ha parlat de la seva passió pels gats, que tenen una gran importància en el seu compte d’Instagram; entre altres coses, com ara les flors. A més, ha parlat per primer cop de les seves dificultats quan era una mare jove. Va tenir, explica, tres fills amb una diferència de tan sols deu mesos i mig, primer una filla i després bessons. En una situació com aquesta, no sempre era fàcil fer-ho tot bé: “Haig d’admetre senzillament que la tele a vegades era una gran ajuda”.
Fins ara Marine Le Pen havia mantingut la seva família rigorosament allunyada de la llum pública, entre altres coses perquè ella havia estat instrumentalitzada pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, per a les seves campanyes electorals, i la separació dels seus pares va ser molt pública i força bruta.
El seu canvi d’actitud es deu, pel que sembla, als consells de dos assessors pròxims. Es diu que el vicepresident del partit, Jordan Bardella, de 25 anys, i el diputat Bruno Bilde, van convèncer la presidenta del partit que havia d’adoptar una imatge més suau, més femenina i més humana per sortir victoriosa de la campanya electoral de les presidencials del 2022 contra Emmanuel Macron. Fins ara a massa francesos, segons els assessors, els transmetia una duresa inquietant. Entre els “secrets de Marine Le Pen” –així anunciava Valeurs Actuelles l’entrevista exclusiva amb la candidata– hi ha, entre més, que a casa dels Le Pen no sempre les coses van anar com la gent es pensa. La vida a casa dels seus pares era més aviat “bohèmia”, explica Le Pen a l’entrevista, no pas especialment rígida.
No se sap, però, quines repercussions tindrà aquesta campanya de “No som pas tan dolents com sempre us havíeu pensat”. Actualment, això sí, les perspectives són bones per a Le Pen, que en les eleccions presidencials de la primavera que ve podria tenir l’última oportunitat per arribar a l’Elisi després del fracàs desolador que va patir en el debat televisiu amb Macron el 2017.
Pel que fa a la política europea, ja fa temps que Le Pen es mostra més suau: va suprimir el Frexit del programa i ara promet que vol treballar dins de la UE per una “Europa de les nacions”. A part d’això, manté moltes de les posicions estàndard del seu partit, aposta per una política de seguretat dura i continua veient el seu país amenaçat per la immigració.
Ara per ara, no es veu ni a l’esquerra ni al sector conservador ni en l’ecologista cap candidat que pugui plantar cara a Macron o a Le Pen en la primera volta. Segons una enquesta de l’institut Elabe per a la cadena BFM, Le Pen s’imposaria a tots els candidats i candidates conservadors i d’esquerres i tornaria a enfrontar-se amb Emmanuel Macron en la segona volta. Fa quatre anys l’actual president va guanyar amb una majoria de gairebé dos terços. Ara mateix tots els organismes demoscòpics encara veuen Macron guanyador per a l’any que ve. Però aquest cop el resultat podria ser més ajustat.
Le Pen té experiència en campanyes electorals. Després del conservador Nicolas Sarkozy i del socialista François Hollande, Emmanuel Macron ja és el tercer president que hi ha des que ella presideix el seu partit. Ningú no pot preveure, a més, quin efecte tindrà en el resultat electoral la gestió de la crisi de la pandèmia per part de Macron, tenint en compte el nombre demolidorament alt de contagis. Segons una enquesta, sobretot els votants més joves –entre 25 i 34 anys– ja fa temps que han girat l’esquena a Macron i sembla que optarien majoritàriament per Marine Le Pen.
Queda oberta la pregunta de si s’imposarà el vell reflex francès de barrar el pas –costi el que costi– a la dreta populista. Molts francesos, tanmateix, ja fa temps que estan tips de ser ostatges d’aquest dilema moral. És possible, doncs, que aquesta vegada el resultat sigui diferent.
Amb tot, gairebé dotze mesos són molt de temps en política. I en temps de pandèmia, són una eternitat.