De mitjana les dones en edat fèrtil tenen la regla cada 26,8 dies. En cada període -cadascun dels quals dura una mitjana de cinc dies - les dones gastem entre 4 i 5 compreses o tampons. Al final de cada regla, una dona haurà gastat 3,37 euros. La factura anual puja a 45,9 euros. Tenint en compte que l'edat mitjana de la primera menstruació són els 12,6 anys i l'edat mitjana de la darrera són els 51 anys, això significa que al llarg de la seua vida fèrtil una dona haurà invertit 1.744 euros. O el que és el mateix: 1.744 euros per atendre una necessitat fisiològica vinculada a la seua condició de dona.
El 50,74% de les persones que viuen al País Valencià són dones. Això significa que cada mesaquest col·lectiu inverteix quasi 4,8 milions d'euros en compreses i tampons. El cost total pujaria a 57,5 milions d'euros per any. Parlem, per tant, d'un fet econòmic de primera magnitud que, tanmateix, tendeix a menystenir-se. Menstruar costa diners. Molts diners durant tota una vida. El terme "pobresa menstrual", que s'ha popularitzat els darrers anys, serveix per identificar un problema greu: que hi ha moltes dones al món que, per la seua situació socioeconòmica, no poden accedir als productes d'higiene convencionals quan menstruen. La qüestió s'ha fet també present en l'agenda d'ONU Dones. Cada dia milers de dones, als països en desenvolupament, però també entre les capes de població més desfavorides de les societats occidentals, no es poden permetre l'accés a aquests productes. Al País Valencià, el 27% de la població està en risc de pobresa o d'exclusió social, segons l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut Nacional d'Estadística corresponent a l'any 2019. El 4,8% de la població pateix mancances materials greus.
En part per fer front a aquesta realitat socio-econòmica, però també amb la voluntat d'empentar cap a una transformació d'hàbits, el passat febrer, una comissió promotora vinculada a Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) va presentar a les Corts Valencianes una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre la gratuïtat dels productes pel període. La ILP, que des de la formació, han batejat com "Tres Voltes Rebel", ha estat acceptada per la Mesa de les Corts. Ara s'inicia el període per a la recollida de les 10.000 signatures que calen perquè la ILP puga tornar a les Corts i, en última instància, i previ debat al plenari, convertir-se en llei. "L'aprovació d'aquesta llei reconeixeria un dret i situaria el País Valencià a l'avantguarda d'Europa", explica a EL TEMPS Maria Pérez Company, que és una de les quatre persones que formen part de la comissió promotora, a més de ser secretària general d'ERPV.
D'aprovar-se el País Valencià seguiria els passos d'altres indrets europeus on la qüestió de l'accés universal als productes d'higiene està d'actualitat. Escòcia és el més notable. El passat novembre el parlament escocès va aprovar per unanimitat un projecte de llei perquè les autoritats locals proporcionen de forma gratuïta tampons i compreses. El govern de Nicola Sturgeon hi destinarà 4,5 milions d'euros, que se sumaran als 5,8 milions que ja destinava a l'ONG FareShare, que fins ara se n'encarregava de la distribució. Els clubs esportius rebran a més 56.000 euros amb aquesta mateixa finalitat. El cost final s'estima en onze milions d'euros anuals.
En matèria de justícia menstrual Escòcia n'ha estat pionera. Altres països, tanmateix, han començat a fer passes en aquesta direcció. També l'any passat Nova Zelanda van introduir un programa pilot per garantir l'accés gratuït de les joves de secundària als productes menstruals. La intenció del govern de Jacinda Ardern és generalitzar aquest programa a partir del juny, una partida a la qual s'hi destinaran 15 milions fins 2024. En aquesta mateixa línia, el govern d'Emmanuel Macron instal·larà el curs vinent dispensadors gratuïts de compreses i tampons en tots els campus universitaris. A França el tipus impositiu aplicat als productes d'higiene femenina és del 5%.
Allò personal és polític
La ILP aspira, en primer lloc, a desmuntar el tabú que, encara en les societats contemporànies, existeix al voltant de la menstruació. "Aquest projecte de llei no només combat la pobresa, sinó que és un avanç cap a la normalitat de la menstruació -exposa la ILP-. Amb aquest s'aconsegueix focalitzar un tema sobre el qual pesa una herència de silenci i ocultació. La regla com a sinònim de taca, d'impuresa". Percebuda com quelcom brut, menystinguda en moltes religions, la regla, com a procés que només succeeix a les dones, ha estat una qüestió incòmoda que, en cap cas, no ha merescut una atenció especial per part de la classe política.
Tanmateix, cada volta són més les veus que, en relació a la qüestió del període, recorden que també en aquesta matèria allò personal és polític. "En el fons de la desigualtat -explica Pérez Company - subjau la resistència a incloure aquest fet fisiològic entre tot el que és universal, natural i comú. Predomina la concepció reduccionista segons la qual es tracta d'una despesa particular o personal. La realitat és, però, que les dones som la meitat de la població i que cada persona que menstrua necessita productes per al període una setmana al mes durant més de trenta anys de mitjana".
En l'actualitat, a Espanya, els productes d'higiene menstrual estan gravades amb un IVA del 10%, amb l'excepció de les Illes Canàries, on des de 2018 no s'imposa cap gravamen. Des de l'any 2007 la Unió Europea permet reduir aquest gravàmen fins el 4%. Països com Xipre, Regne Unit o França apliquen tipus del 5%, mentre que Irlanda és l'únic país on els productes d'higiene íntima no estan gravats amb cap tipus d'impost. "El consum de productes d'higiene íntima representa per a les dones una necessitat primordial i regular. I tot i això són considerats com productes de consum", explica la secretària general d'ERPV, qui qualifica l'actual situació de "discriminatòria". L'any 2018 el govern espanyol va calcular que la reducció de l'IVA fins al llindar mínim europeu tindria un perjudici per a les arques públiques de 18 milions d'euros, això és el 0,03% del total ingressat.
Menstruar de forma sostenible
Tanmateix, i al contrari que a Escòcia, la ILP Tres Voltes Rebel no propugna la gratuïtat de compreses i tampons sinó que aposta per transformar els hàbits de consum i promou l'ús de productes respectuosos amb el medi ambient, com ara la copa menstrual o les compreses de tela reutilitzables.
Les raons per prescindir de tampons i compreses són òbvies: si cada dona utilitza una mitjana de cinc compreses normals i cinc compreses nocturnes per cada període, això significa que cada any cada dona genera 4,7 quilos de deixalles, que multiplicades pels 35 anys de vida menstrual signifiquen 165 quilos de productes llançats al fem. Tot tenint en compte que al País Valencià hi ha 1,4 milions de dones d'entre 10 i 54 anys, les deixalles que es generen cada trenta-cinc anys són d'unes 6.771 tones de productes de protecció menstrual altament contaminant i no degradable.
En aquest sentit, la ILP recorda que el consum responsable és un dels dèsset objectius globals de l'agenda per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que busca reduir la petjada ecològica, amb l'eliminació, entre altres, dels productes d'un sol ús. "L'objectiu d'aquest projecte de llei -explica Pérez Company - és doble: per un costat, eliminar la discriminació econòmica que pateixen les usuàries de productes per al període; i, per altra banda, enfocar la mirada cap a l'ecologisme i apostar per l'ús de productes sostenibles".
Així, doncs, la ILP proposa que la Generalitat habilite mesures per tal que totes les dones en etapa menstruant tinguen accés completament gratuït als productes d'higiene íntima d'ús continuat, com ara copes menstruals o compreses de tela o fibres naturals. Alhora, s'establiran les mesures perquè en els edificis públics de l'administració local hi haja a disposició de qui ho necessite productes pel període d'un sol ús.
Entre les dones que ja han donat suport a la ILP figuren Anna Oliver, Esther López Barceló, Carme Agustí, Betlem Agulló, Beatriu Cardona, Susanna Lliberós o Rosa Solbes, entre més, així com col·lectius com ara Period Spain -que lluita a nivell d'Espanya contra la pobresa menstrual-, Acció Cultural, Intersindical o el Bloc d'Estudiants Agermanats.