La Unió Europea (UE) no comprarà la vacuna russa Sputnik V. Almenys no ho farà de moment. De fet, ni tan sols la té encara aprovada, a través de l’Agència Europea del Medicament (AEM). Per què? En principi la raó que s’adduïa era que no es tenien dades verificables sobre la seva eficàcia. Cosa que amb el transcórrer dels mesos s’ha pogut solucionar, tal i com deixava clar un informe publicat a la prestigiosa revista mèdica The Lancet: és tan fiable com qualsevol altra. No obstant, la UE segueix imposant un vet de fet al vaccí rus. Cosa que és estranya, atès el desastre de la campanya de vaccinació a tot el territori continental, que presenta dades d’immunització molt per sota dels Estats Units, Gran Bretanya, Israel... Per tant se suposa que com més vaccins tingués, millor. Tanmateix les autoritats europees han rebutjat tan sols analitzar el vaccí Sputnik. És qüestió de temps, tanmateix, que l’AEM acabi per acceptar-lo. Però així i tot no és previsible que la UE en compri massivament, com fa amb Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Janssen, Curevac o Sanofi. Brussel.les argumenta que Sputnik V no té qui la fabriqui dins de la Unió i això “és un element important perquè l’objectiu és garantir que el subministrament comenci ràpidament en el moment en el que AEM dona el vist-i-plau”, segons deia el març un portaveu de Sanitat de la Comissió Europea.
A Rússia, els mitjans de comunicació propers al Kremlin han publicat en reiterades ocasions, durant els darrers mesos, que l’AEM estava analitzant el vaccí, cosa que no era vera perquè l’empresa ni tan sols ho havia demanat, tal i com la UE es veié obligada a expressar en públic, per desmentir les suposades notícies en aquest sentit.
En relació a aquesta vacuna tot plegat fa olor a interessos polítics, geoestratègics, I no és cap casualitat al respecte que el govern d’Hongria, hostil a Brusel·les, hagi desafiat la UE i adquirit el vaccí rus. Durant les últimes setmanes s’han sentit diferents veus en els governs d’Alemanya, Itàlia, Espanya... que ja no descartaven l’adquisició de l’Sputnik, però això sí, sempre sota l’aixopluc de la UE. Mentrestant, l’agència oficial de notícies russa, Sputnik, informava el mes passat que s’havien signat contractes de producció del vaccí amb empreses espanyoles, italianes, franceses i alemanyes, cosa que resoldria el problema adduït per la UE que abans s'ha referit.
Just en el moment en que més veus a Europa demanaven obrir la possibilitat d’adquirir la russa Sputnik V, la nord-americana Pfizer anunciava que avançava el lliurament a Europa de 50 milions de dosis per compensar l’aturada de la Janssen i AstraZeneca. Casualitat? Tot pot ser, però està clar, com a poc, que està en marxa una guerra de propaganda al voltant del vaccí de Vladímir Putin: per al tsar rus és un instrument polític i l’usa més com això –exportant-lo per tot on pot – que per inocular-lo a la pròpia població: aquesta setmana només el 3% de la població havia rebut una dosi i el 4,7% les dues, segons les dades oficials del Ministeri de Sanitat del país. Aquesta voluntat propagandística aixeca a la UE aixeca moltes reticències polítiques. Basta observar el seu nom, Sputnik, per entendre què significa per a Rússia de Putin. És el mateix nom de l’agència oficial de notícies. El mateix que portaven dos cotxes de fabricació russa que foren orgull de la automoció pàtria. I, per suposat, és el mateix del primer satèl·lit rus en anar a l’espai –això vol dir sputnik: satèl·lit- que va ser un cop al prestigi dels Estats Units i una gran victòria publicitària comunista en temps de la Guerra Freda.
En efecte, per a Rússia és un nom que evoca orgull nacional i, sobretot, la victòria científica i tecnològica davant d’Occident amb aquell Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial. Va ser llançat el 4 d’octubre de 1957 dins d’un coet i minuts després quedava en òrbita. Suposà una bufetada per als nord-americans i un enorme triomf propagandística de la Unió Soviètica. Després vingué l’Sputnik 2, amb la cussa Laika al seu interior –el primer ésser viu en anar a l’espai -, l’Sputnik 3, l’Spútnik 4... i ara al vaccí li han posat Sputnik V -amb la lletra que tant pot ser per 'vac' com pel cinquè satèl.lit orgull de la victòria tecnològica russa davant Occident- que deixa clara la intenció propagandística del cinquè satèl·lit de Rússia que a ben segur no humiliarà aquesta vegada als Estats Units però que la Unió Europea pareix témer que la humiliï a ella.