Km. 114. Sant Hilari de Sacalm. Des de Revell, en direcció a Sant Hilari de Sacalm, una petita depressió precedeix el poble. Sant Hilari és sinònim d’aigua i capital de les Guilleries. Diuen que en el seu terme hi ha comptabilitzades més d’un centenar de fonts, de les quals destaquen la font Vella i la font Picant, amb les respectives instal·lacions balneàries. No en va, el poble va ser rebatejat en plena Guerra Civil (1937) com a Fonts de Sacalm.
El massís de les Guilleries presenta un paisatge tancat, amb vegetació excessiva, humit a l’obaga i mediterrani als vessants exposats, a llevant i a migdia. Sense escapatòria visual possible, la carretera perfora la densa massa vegetal en direcció a Anglès i es deixa guiar per la riera d’Osor des de la seua capçalera. La baixada és llarga; l’asfalt, en algunes seccions, s’esmola fins a crear passos estrets com embussos que ho posen difícil a qui circula amb vehicle voluminós de l’estil d’una autocaravana.
Osor és un poble tosc, antic, probablement preromà i amb referències des del segle IX. I, sobretot, contingut demogràficament: entre el nucli principal i els veïnats, el 2020 reunia poc més de quatre-centes ànimes. Osor s’estira al llarg de la riera homònima, que supera amb elegància per mitjà del pont Vell, una estructura gòtica d’un sol arc. Entre cases, hi ha la torre de Recs, d’essència i funció defensiva, que el 1439 na Violant de Recs va fer construir , tot enderrocant un fragment de la muralla.
Km. 137. Anglès. Uns quilòmetres enllà travessem, sense aturar-nos, el petit nucli de les Mines d’Osor, un espai miner tancat el 1979 i dedicat a l’extracció de galena i d’espat fluor. L’asfalt desemboca a Anglès i s’incorpora a l’agitada carretera C-63, que uneix Santa Coloma de Farners amb la Garrotxa. El poble és, a més, un nus de comunicacions important a la comarca: s’hi aplega, també, la carretera que, tot resseguint el riu Ter, posa rumb a Girona. L’agafem. Les aigües pirinenques discorren per la nostra esquerra, com també ho fa la via verda del Carrilet Olot-Girona, una artèria necessària, imprescindible per al passeig local i per al viatge a pedals entre la Garrotxa i el Gironès. L’asfalt no deixa gaires oportunitats per aturar el vehicle. Contemplem, sense detenir-nos, aquesta geografia que s’encalma; percebem, encara en algun punt, els efectes del temporal Gloria.
Sobre la llarga recta que precedeix Bescanó, s’ubica la central hidroelèctrica homònima. Modernista. Més endavant, el riu i la carretera divergeixen: el Ter vira al nord. Tot vorejant les Deveses i el pla dels Socs, penetra per Fontajau en la conurbació gironina, a través d’un cosmos d’horts urbans; la carretera, per la seua banda, ho farà de manera directa i rectilínia, pel bell mig de Salt. L’un i l’altra es fonen ací, a Girona, en el seu nucli antic, que és també l’espai dels dos rius, la ciutat dels ponts, del turó, de Montjuïc, el Call i les escales. És al cor de la ciutat on finalitza, ara sí definitivament, el nostre viatge lent i contemplatiu per les comarques gironines.