La princesa porta una vida quotidiana regulada per unes normes estrictes. Un dissabte de març Mako, de 29 anys, va ser traslladada amb cotxe de la seva residència paterna, a Tòquio, on viu, al santuari xintoista del palau imperial. Allà l’oncle de Mako, l’emperador Naruhito, de 61 anys, celebrava el ritual anual de la primavera, ja que és també el summe sacerdot de la religió naturalista nacional. En presència de convidats selectes, l’emperador va pregar per obtenir la benedicció dels avantpassats imperials, sobretot de la deessa del sol Amaterasu.
El protocol de la cort estableix que la princesa Mako hi ha d’assistir, tot i que encara exerceix com a “investigadora especial” –segons el seu títol– en un museu. L’any passat la televisió va ensenyar unes imatges d’ella amb motiu del seu aniversari al costat de la seva germana Kako, tres anys més petita, en un parc imperial. Com és habitual, sense so. Al gener va fer el pelegrinatge, en qualitat d’enviada de la cort, al mausoleu del seu besavi, l’emperador Hirohito, als afores de Tòquio. Hirohito va ser venerat com un déu fins al 1945. En canvi, l’actual tenno (‘emperador’) ja és només, segons la constitució redactada a la postguerra, un “símbol de l’Estat i de la unitat del poble”.
Mako, per la seva banda, també és una mena de propietat vivent de l’Estat: per exemple, no pot votar. I, si es casa amb un plebeu, perd el títol i ha d’abandonar la cort. Les seves opinions i sensacions sovint només es posen suposar. És el perfecte personatge imperial que les japoneses i els japonesos lleials a l’emperador han aclamat durant molt de temps.
Darrerament, però, la veneració per Mako s’ha entelat. Als mitjans japonesos els inquieta una pregunta que amenaça amb fer miques la confiança en la monarquia més antiga del món: ¿la princesa gosarà fer l’inimaginable, trencar amb la seva família i optar pel seu polèmic company plebeu abans que per la casa imperial? O buscarà algú altre que sigui agradable al poble i als molts autoanomenats guardians de la monarquia?
El drama al voltant de la princesa té un alt contingut polític. Perquè, en el fons, el que importa no és si una noia es resigna al paper que té assignat, com encara esperen d’una princesa els tradicionalistes en un país amb alta tecnologia com el Japó. El que importa és la monarquia, que corre el perill d’asfixiar-se amb els seus arcaics costums: la casa de l’emperador es fa vella, com tot el Japó. A banda del tenno i de l’emperadriu Masako, només hi ha disponibles una dotzena llarga de prínceps i princeses majors d’edat i encara una mica vigorosos. Massa pocs per complir les obligacions de la cort.
I per això té sentit que a mitjan març el govern creés un comitè d’assessors sobre el futur de la monarquia. Ja feia temps que estava planejat, però els polítics n’havien ajornat la creació diverses vegades. Perquè tot el que té a veure amb fer reformes a la família imperial genera molta polèmica al Japó. I els polítics sempre han de fer equilibris entre dos extrems de la societat japonesa: els fanàtics lleials a l’emperador i els conscientment desinteressats, majoritàriament gent jove.
Aquest cop la tasca és especialment delicada: el comitè ha d’estudiar, entre altres coses, si es pot reforçar el paper de les dones a la cort i com es pot fer això. Si, per exemple, les princeses com Mako poden continuar formant part de la família i mantenir el títol en cas de casar-se amb un plebeu. Fins ara les dones pateixen discriminació respecte als homes, ja que han de renunciar als títols imperials si s’uneixen en núpcies amb un plebeu. El més delicat, però, és determinar si el Japó ha d’introduir la successió femenina al tron, cosa que rebutgen moltes figures del partit de govern, de tendència conservadora. Segons les enquestes, la majoria dels japonesos estan a favor que en un futur hi pugui haver una emperadriu. Ara bé, actualment pocs indicis apunten que el nou comitè acabi recomanant una reforma en aquest sentit.
El debat entorn de Mako posa de manifest que el govern s’estima més deixar que el poble discuteixi sobre drames amorosos de palau que no pas introduir canvis institucionals.
Malgrat tot, la història de Mako havia començat d’una manera molt romàntica: el setembre del 2017 l’oficina de la cort imperial va fer públic que ella i el seu company –Kei Komuro– es volien prometre. Tots dos tenen la mateixa edat i es van conèixer a la universitat. La parella va fer una roda de premsa: ella el va comparar amb el sol i ell va dir que ella era la seva lluna. Els mitjans van embogir imaginant un casament de somni. Però aviat van aparèixer dissonàncies: els escèptics objectaven que, anys abans, el pare de Komuro s’havia suïcidat. A més, deien, el fill només treballa d’assistent d’advocat, una professió amb un sou mediocre.
Tanmateix, el xoc de debò va arribar a final del 2017. La premsa va trobar un expromès de la mare de Komuro, a qui van anomenar “Senyor A.” o “Senyor X.” L’home afirmava que anys enrere havia prestat a la mare el valor equivalent a uns 30.000 euros i ella no els hi havia tornat mai. La cort primer va guardar silenci. Però els mitjans van perseguir sense pietat Komuro i la seva mare. De cop i volta tots dos apareixien com uns petitburgesos tèrbols, que vivien de les seves relacions i que es volien colar al clan imperial.
Komuro ha intentat desbaratar les acusacions que la seva mare devia diners a l’expromès. Dijous passat, per exemple, va publicar una declaració de 28 pàgines en què defensava el seu “honor”. Però molts japonesos ja no donen la benedicció a l’enllaç previst de Mako.
El fet que una dona adulta –per més que sigui princesa– hauria de poder decidir sobre les seves relacions amoroses és una objecció òbvia que pràcticament mai no se sent ni es llegeix enlloc.
A la primavera del 2018 Mako va ajornar el casament per a dos anys. Es va disculpar per escrit al·legant “immaduresa”. Pel que sembla, el seu entorn tenia l’esperança que oblidaria el seu amant. El seu pare –germà, cinc anys més jove, de l’emperador i número dos en la successió al tron– va deixar clar que el potencial gendre havia d’esvair els dubtes sobre la seva idoneïtat.
Però Komuro no en va fer gaire cas i es va traslladar a Nova York per cursar-hi estudis de Dret. Des de la distància, va mantenir el contacte amb la princesa. El resultat dels anys de reflexió el va anunciar Mako el novembre passat en una declaració escrita. Per a una princesa japonesa les seves paraules destil·len obstinació, gairebé rebel·lia: “Per a nosaltres el matrimoni és una decisió necessària per viure i fer honor als nostres sentiments”.
D’aquesta manera, Mako va deixar temporalment muts els seus crítics, i semblava que l’opinió pública canviaria. Per la seva banda, el pare de Mako, el príncep hereu Akishino, va transigir. Es va remetre a la constitució, que garanteix que el matrimoni es basa en “el consentiment de tots dos sexes”.
A més, la declaració personal de Mako va fer tornar els records del destí d’altres dones de palau. Algunes ja hi han acabat destrossades psicològicament. L’exemple més destacat és el de l’actual emperadriu Masako, de 57 anys, que va estudiar a Harvard i Oxford i que era diplomàtica. Durant anys se la va apressar perquè donés a llum un successor mascle al tron. Finalment, quan va néixer una nena, va ser sotmesa a una gran pressió. La casa imperial ha explicat les afeccions de salut de manera rebuscada qualificant-les de “trastorn d’adaptació”. Sigui com sigui, l’emperadriu encara no se n’ha recuperat, i no va assistir al ritual de la primavera.
Certament, el tenno Naruhito sempre l’ha protegit. Però com a emperador ha de tenir més en compte els tradicionalistes. I, per tant, no va veure cap més opció que posar públicament a la seva neboda Mako un obstacle quasi insalvable: al febrer, amb vista al casament de Mako, va dir que esperava que “s’arribés a una situació que molta gent aprovi i de la qual molta gent s’alegri”.
Allò va ser un revés per a la princesa. Perquè el rebuig que genera Komuro entre el poble podria no apaivagar-se. No fa gaire la revista per a dones Fujin Koron va publicar una enquesta als lectors en què la majoria rebutjaven el candidat al casament perquè el trobaven “no adequat”. El tenno ha dictat “sentència”, concloïa la revista Bunshun, i afegia que havia expressat el seu no al matrimoni de Mako amb Komuro.
Traducció d'Arnau Figueras