Reparar la memòria històrica és encara una tasca pendent a l’Estat espanyol. Prop de 10.000 republicans que es van exiliar durant la Guerra Civil van acabar deportats als camps de concentració nazis i són recordats només com un nom que omple les llistes dels registres d’aquestes presons. L’investigador Aquiles Rubio ha publicat el seu monogràfic Deportats de l’Alacantí als camps nazis per traçar el camí que van fer algunes d’aquestes persones del País Valencià.
El treball de l’investigador segueix el camí que van recórrer els 31 republicans de la comarca alacantina que van acabar tancats en aquests camps, la majoria homes joves de no més de 30 anys. Tal com el mateix Rubio explica a El Temps, els alacantins segueixen el model de les deportacions de republicans de la resta de l’Estat: “és més o menys el recorregut normal de la resta de republicans”.
Deportats de l’Alacantí als camps nazis, segons explica l’investigador, té la pretensió de contribuir a esclarir què va passar amb els deportats de l’Alacantí, un passat que “ja s’ha investigat en altres comarques” d’arreu dels Països Catalans. Rubio apunta que amb el seu treball ha volgut ser “una mica més minuciós”, buscant representar als represaliats amb noms, cognoms i la seva història, i no només com a números d’una llista.
Del front republicà als camps de concentració
El camí que seguien la majoria de deportats començava entre les files republicanes, on s’havien enrolat per lluitar contra el bàndol sublevat. A mesura que les tropes franquistes avançaven per Catalunya, aquestes persones s’anaven exiliant a França on van col·laborar amb el seu exèrcit per evitar que Alemanya envaís el país gal. Així i tot, els alemanys avancen en molts territoris francesos i la majoria dels soldats exiliats són traslladats als camps alemanys de presoners de guerra, els stalags.
Les deportacions dels stalags als camps de concentració van començar a partir de l’estiu de 1940. Segons destaca Rubio al seu treball, la visita del ministre d’Afers Exteriors de Franco, Ramón Serrano Suñer, va ser clau a l’hora de sentenciar les vides de molts d'aquests presoners espanyols: Franco es desentenia del seu futur i els nazis tenien via lliure per fer el que volguessin amb ells. Eren marcats com apàtrides. No tots els deportats de l’Alacantí, però, van ser detinguts aquell estiu, sinó que ho serien més endavant, conforme els nazis capturaven soldats de la resistència francesa a la qual s’hi havien unit.
27 dels detinguts de l’Alacantí van ser enviats al camp de Mauthausen, a Àustria, probablement el primer camp d’extermini de l’Alemanya nazi, i conegut també per ser el camp dels republicans espanyols. Altres dos van acabar al camp de Dachau, a Baviera; un altre a Buchenwald, Turíngia, on va morir; i un altre al camp de Ravensbrück, Mecklenburg. En aquests camps, treballarien en unes condicions de vida inhumanes entre la fam, el fred, les malalties i les constants pallisses dels guardes.
Encara que Mauthausen va ser el camp que va rebre la majoria dels deportats, no va ser aquest el lloc en què van ser assassinats. 18 dels alacantins van ser enviats al camp de Gusen, on 15 van acabar morint; altres dos van ser moguts al castell de Hartheim, que s’havia reconvertit en un centre sistemàtic d’execucions, també per perdre-hi la vida. Finalment, l’últim dels 19 morts encara es desconeix on va ser assassinat. Només 12 persones van oider salvar la seva vida.
Marita Pomares
Investigant sobre els deportats de l'Alacantí, Aquiles Rubio es va sorprendre amb el nom de Marita Pomares, l’única dona d’entre tots ells. L’historiador explica que és difícil concretar la història de les dones deportades als camps nazis, ja que normalment “estaven registrades sota noms falsos”.
Rubio, en el seu treball, menciona que Marita es va topar amb l’exiliada republicana catalana Mercè Núñez, al camp de Ravensbrück. Núñez la menciona en el seu llibre El carretó dels gossos: “La Marita, alacantina, era de família benestant. (...) Li gastàvem brometes per la seva mania de parlar amb fruïció, com assaborint-lo, de l’arròs amb crosta. Jo no sé a quantes dones del camp, de totes les nacionalitats, degué donar la Marita la seva fabulosa recepta”.
El lector pot recuperar el treball Deportats de l’Alacantí als camps nazis de l’investigador Aquiles Rubio ací.